Què ho fa que el meu cos no obeixi les ordres que
el meu cervell li dóna? Li preguntava a l' Anna, que d’això ella
n’entén molt.
A veure si és que
no m’entén ni el meu propi cos, ara!! Perque jo li parlo ben claret, com si fos
tonto saps?
Com els adults parlem
als nens, pobrets meus. Quan veig algú dirigir-se a una pobra criatura amb
aquell to de veu estrident i unes cares a lo Jocker amb les celles aixecades
fins a la coroneta, compadeixo al nen, que el veus estàtic, amb cara d’espantat
i empotrat a la cadireta que si pogués sortir per sota ho faria!
A vegades no puc
evitar imaginar-me al crio que s’incorpora amb actitud fatxenda i amb una veu
d’aquelles de “macho man” li diu “a veure
xata, tens algún problema amb mi o què?”
Estic entrenant a
volei i l’entrenador em diu clarament “haz juego de muñeca!” i jo que li dic al
meu cos “ho has sentit? Haz juego de muñeca!”.
Però el meu cos és com si no em sentís, es dispersa... que per altra
banda no és estrany en mi. Però home, és que ni una vegada!
Doncs això amb
tot! No us penseu! Si pujo unes escales d’un lloc abarrotat de gent portant un
vestit turquesa quan tothom va de negre doncs el meu cor li diu al meu cervell
“siusplau, pel que més vulguis, digue-li a les cames que no ens fallin ara. Hi
ha l’autoestima en joc!”.
Llavors el meu cervell, que és molt obedient tot s’ha de dir, li diu les mateixes paraules al meu cos. Llavors em pregunto... i perquè no aixeco el peu suficient per cada escala (mira que és fàcil) i acabo caient? És que no ho entenc!
Llavors el meu cervell, que és molt obedient tot s’ha de dir, li diu les mateixes paraules al meu cos. Llavors em pregunto... i perquè no aixeco el peu suficient per cada escala (mira que és fàcil) i acabo caient? És que no ho entenc!
Quan en un moment
de desesperació durant l’entrenament li comentava a l' Anna que tot i voler no
sóc capaç de fer el joc de canell, ella em va dir que tot era un sistema molt
complexe desde que l’ordre s’envia, passa per circuits de no sé què i arriba al
canell i que fa falta treballar-ho.
Hi ha gent que té molt facilitat però hi ha altra
que li costa més enganxar-ho, em diu.
Ahhhhh!! Ja
està!!! Haver començat per aquí. No és que jo no funcioni bé, és que sóc lenteta de circuits d’aquests!
Ara ja em quedo
més tranquil·la! On va a parar!
Ho tinc clar,
només és qüestió d’acceptar que sóc més lenteta i que necessito més repeticions
que d’altres, no? Doncs a veure si hi ha
suficients actes multitudinaris a la meva vida per poder aprendre a no caure
escales avall o escales amunt, que ja es difícil!
També he
d’acceptar que he de fer molts, molts cupcakes per aprendre que : menjar
frosting a cullerades em farà venir mal de panxa, que al treure el motlle del
forn crema sempre més del que sempre em penso, que si tiro el sucre glas de cop
a la batedora quedarà la cuina com si haguessin enderrocat un edifici, que el
pa de pessic calent crema la llengua, aprendre a trencar els ous suficientment
bé com per poder separar les clares del rovell, a no posar el cap dintre el
forn quan l’acabo d’obrir (qualsevol dia em faré cremades de segon grau)...
O sigui, he de
fer moltes vegades aquestes accions per a que el meu cervell doni l’ordre i el
meu cos la segueixi...ahhh!
Doncs cap
problema, a fer cupcakes s’ha dit!!!! A fornejar!!!!!!
PD. Mil gràcies
per les vostres visites! Ja superem les 2000 visites i anem pujant! Sou
genials!
P.D. Avui farem
uns pink cupcakes ben roses per una pink lady, l'Stefi, que ha tornat a venir a
passar uns dies amb nosaltres.
L'Stefi no és
només una bona amiga que per sort ens visita sovint sinó que aquesta vegada
m'ha regalat un lot, rotllo Lot de Nadal amb un munt de cosetes per fer
cupcakes!Si és que tinc uns amics que no me'ls mereixo. Vaig a regal per
setmana!
Vinga animeu-vos
a intentar uns PINK CUPCAKES DE VAINILLA, recepta fàcil, fàcil...si,si, una altra vegada rosa! Aix...Rosa que
l'amor que s'hi posa!!!
PINK CUPCAKES DE
VAINILLA:
Per al pa de pessic:
1 i 1/4 cups (144
gr) de farina de reposteria.
1 i 1/4 teaspoons
( una culleradeta i un quart) de llevat
1/2 teaspoons
(mitja culleradeta) de bicarbonat
1/2 teaspoons
(mitja culleradeta) de sal
2 ous
3/4 cups
(150gr) de sucre
1 i 1/2 teaspoons
(una cullleradeta i mitja) d'extracte de vainilla
1/2 cup (125 ml)
d'oli vegetal
1/2 cup (125 ml)
de buttermilk
Per al
buttercream:
250 gr de mantega
325 gr de sucre
glas (icing sugar)
1 culleradeta
d'extracte de vainilla
2-3 cullerades de
llet semidesnatada
Colorant rosa (*)
MÈTODE PER AL PA
DE PESSIC:
Preescalfem el
forn a 170 º. Preparem la safata dels cupcakes amb les càpsules.
En bol a part
tamisem la farina de reposteria, el llevat, el bicarbonat i la sal.
Al bol de la
batedora elèctrica afegim els dos ous i
batem entre 10-20 segons. Afegim el sucre i continuem batent a velocitat
mitjana durant 30 segons. Afegim la vainilla i l'oli i seguim batent.
Baixem la
velocitat i a poc a poc anem afegim la meitat de la barreja de farina. Afegim
després la meitat del buttermilk, després la resta de la farina i acabem amb
l'altra meitat del buttermilk. Batem fins que tot estigui integrat.
Omplim 2/3 de les
càpsules i posem al for ¡n durant 20 minuts.
Deixem refredar
al motlle durant dos minuts i després els passem a refredar a una reixeta.
MÈTODE PER AL
BUTTERCREAM:
Barregem el
sucre, la mantega, l'extracte de vainilla i la llet. Batem a velocitat baixa
durant un minut.
Després pugem la
velocitat a mitja- alta i seguim batent durant 5 minuts més. La barreja es
tornarà cremosa i blanca.
Finalment
afegeixo el colorant rosa (*)
MUNTAGE:
En primer lloc,
jo he optat per farcir-los amb sirope de xocolata. Amb un descorazonador forado
el cupcake i afegeixo el sirope. La combinació amb la vainilla ha quedat amb un
gust deliciós.
Amb una boquilla
1A de Wilton decoro el cupcake donant una volta de fora cap a dins.
Finalment he
espolvorejat per sobre amb una purpurina rosa que em va enamorar quan la vaig
veure i no he parat fins trobar l'ocasió per utilitzar-la!
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada