En busca del formatge perdut



Hi ha algunes persones que necesiten buscar estímuls a la seva vida. Existeixen determinades personalitats a les que els hi fa falta una meta per anar superant el dia a dia.

A vegades són fites importants com escriure un llibre, d’altres vegades simplement augmentar el temps de les curses o aguantar tota la classe de zumba del gimnàs. Cada persona busca la seva pròpia meta i cada persona a més, en té una.


 Ni que sigui seguir vivint, ja es tracta d’un objectiu. Ni que sigui superar el dia a dia, o tirar endavant o fer els teus fills vagin bé a l’escola. Ni que la fita sigui arribar al cap de setmana per poder dormir fins tard, això ja n’és una.

I d’objectius o de metes també n’hi ha de conscients i d’inconscients. És a dir, hi ha les persones que se’ls marquen com a tal i n’hi ha que se les marquen, però ells encara no ho saben. És millor no ser conscient del que busques? Potser si, perquè en el cas que no ho aconsegueixis la frustració no és tant gran.Però d’altra banda, des del moment en que no arribes a l’objectiu sempre és genera certa frustració, conscient o no de la fita que busques. 

 En canvi, quan un sap què busca, és capaç de rectificar el camí per aconseguir-ho a la pròxima ocasió.

Si la persona ho anela però no sap que realment ho vol, va donant cops de pal ceg.En fi, que crec que tots busquem i allarguem la mà per aconseguir alguna cosa. Fins i tot l’ermità anela que es mantingui la seva tranquil·litat així com una urbanita pot anelar la bossa de mà de Channel de l’aparador per davant del qual i passa cada dia. I si el que es vol, i si el que es busca és un formatge? Si, si, un formatge, de la categoria dels làctics.

És de veritat. Conec una persona (del meu entorn més proper), la vida de la qual podríem titular com “en busca del formatge perdut”. És un cas curiosíssim, digne d’estudi.


 Aquesta persona ha manifestat verbalment que no li agrada el formatge i de fet, ha rebutjat amanides en les quals jo n’hi havia posat.

Qualsevol plat cuinat amb formatge, ell té un detector que a l’instant li fa saltar l’alarma.

-         Uff! Porta formtage!- i aparta el plat.

 Fins aquí podríem pensar que es tracta d’una reacció ben normal, la d’algú que detesta aquest aliment. El que no s’acaba d’entendre massa bé, és que al obrir la nevera de casa seva sempre hi trobis formatge!

Vagis el dia que vagis, els aliments poden variar. Un dia hi ha més ous, altre dia més enciam o pernil , o no hi ha refrescos però el que mai falla, el que sempre està allí, sempre, és algun tipus de formatge.

 Els Baby bel mai fallen, amb una bossa sempre posada a la part de la nevera, al costat de les mostasses i algun frankfurt. No sé qui se’ls deu menjar o si deu tirar els que caduquen per tornar a reposar una altra bossa. Això per una banda però quan mires al front, més formatge està allí, impassible, esperant la seva hora com si d’un condemnat a mort és tractés.

El que no sap el pobre formatge és que abans morirà de vell que de pena de mort. Amb la il·lusió que li feia passar per una boca humana, pobret!

Sovint, l’agafa de la nevera i te’l regala:

-         Té, que no m’agrada.

 Cada vegada és la mateixa escena, cada vegada el mateix ritual. Al principi jo li deia:

-         Però perquè te’l compres?

 I us ben asseguro que, de totes les vegades, mai vaig obtenir una resposta prou convincent o de fet...a hores d’ara, no sé quina resposta en vaig obtenir. No us ho sabria dir.


 A vegades ho parlem amb la seva dona, i a l’única conclusió que hem arribat és que el Joan es dedica a la “búsqueda del formatge perdut”.

Estic segura que el seguirà buscant i seguirà comprant més i més formatges, a fires a supermercats i allà on calgui.

De la mateixa manera que sé del cert que no el trobara mai, mai li agradarà cap dels que compri per la senzilla raó de que no li agraden els formatges. I punt.

Així que per la seva dedicació, per la seva búsqueda incansable, pel seu esforç i sobretot, pel pobre formatge, li dedicarem al Joan aquest pastís de fornatge!




Un dia vaig anar a prendre un cafè a una deliciosa cafeteria de Barcelona i volia alguna cosa dolceta. La cambrera m'aconsella un trosset de cheese cake però al meu cap em ve l'imatge d'aquells pastissos de formatge en pols, de Nestle i que tenen la barra de dir que són casolans. Deu ser per que barregen els ingredients perquè sino no ho entenc.

En fi, que la cambrera em diu:

-        Nooo, aquest és un New York Cheese cake!

No he probat mai cosa tan deliciosa. Evidentment al arribar a casa el primer que vaig fer va ser buscar receptes. La que més em va convèncer va ser aquesta de Directo al Paladar. Espero que us agradi tan com a mi!



NEW YORK CHEESE CAKE

 Ingredients per a la massa:

16 gr de llevat químic

330 gr de farina

60 gr de sucre

1 cullerada de pell de llimona

80 gr de mantega

80 ml d'aigua

1 ou

 Mètode:

Posem en un bol la farina, el llevat, el sucre i la pell de lllimona en un bol i ho desmiguem amb les mans. Ho farem fins que no es puguin diferenciar els ingredients.


Després hi afegim l'ou batut  i l'aigua. Amassem fins que quedi una massa espessa i uniforme i posem en un bol. Deixem reposar a la nevera durant mitja hora.

Prescalfem el forn a 210ºC.

Passada aquesta el traiem, enfarinem una superfície i treballem amb un rodet fins fer una superfície suficient per cobrir un motlle desmotllable de 22 cm. A sobre de la massa  hi posem paper de forn o de plata amb un pes a sobre (jo he posat un kg de cigrons) i fornegem 10 min a 190ºC. 

Traiem del foc i retirem el pes i fornegem uns altres 5 min.

Traeim del forn i deixem reposar fins que es refredi.

 Ingredients per al farciment:

750 gr de crema de formatge (Philadelphia)

230 gr de sucre

60 gr de farina

2 culleradetes de pell de llimona

4 ous

170 ml de nata

Baixem la temperatura a 150ºC.

Batem la crema de formatge, el sucre, la farina, la nata, i la ratlladura de llimona fins obtenir una barreja suau.

Afegim els ous, un a un, batent després de l'adició de cada un.

Omplim el motlle i fornegem 1 h i 25 min a 150ºC. Deixem refredar i posem a la nevera unes hores.



NOTA:

- Al batre els ingredients del farciment s'ha de fer amb molt de compte per no incorporar aire, ja que sinó el pastís es quartejarà.

- Podem deixar-ho refredar al mateix forn amb la port mig oberta.










CONVERSATION

8 comentarios:

  1. Mentre llegia pensava "mira, un altre com jo amb el formatge". El que jo no faig és comprar formatges més forts que el Babybel o el Philadelphia. Això sí, la tarta de formatge m'encanta, sempre que estigui feta amb formatge suau. L'altre dia me'n van servir una amb formatge de cabra que no vaig poder-me menjar, massa forta. Però aquesta que presentes, me la menjava seguríssim. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajajaja! A mi és que m'encanta. Però vaig estar molts anys sense tastar el pastís de formatge perque no podia creure que fos quelcom dolç. Ara no puc parar de mejar-ne!

      Molts petonets!

      Elimina
  2. Si en Joan fos a casa, el mini babybels no li durarien gaire...perquè a la peque li encanten!!! Un pastís amb una pinta espectacular! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaajja! Doncs que en mengi que són ben bons! Formen part de la meva infància també!

      Molts petonets guapa!

      Elimina
  3. Sempre havia dit que no m'agradava el pastís de formatge, tot i que m'encanta el formatge, fins que un dia en vaig tastar un que em va agradar molt. Després de tastar-n'he molts m'he adonat que alguns m'encanten, mentre que d'altres no els suporto, fa temps que en vull fer un però no sabia quina recepta fer. Després de tastar els teus cupcakes estic segura d'haver triat una bona recepta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Eiii!!! Maria bonica! Moltíssimes gràcies per pasarte per Lo Cupcake! Quina il·lusió veure comentaris així.
      Doncs espero que t'agradi la recepta. Estic segura que et sortirà genial perquè ja tinc bon record dels teus pastissos...
      Molts petonets!

      Elimina

Subir