Somric una mica, m’agafa desprevinguda.


Entrar per la porta i que desde la caixa et diguin:


Passa la primavera i passa l’estiu, i anem coincidint.
-         Quina pinta els cupcakes els de la setmana passada,no? 
Poc a poc, cada cop que vaig a comprar li explico les meves novetats, les del blog, demostracions a la fira d’artesania, que si tinc pensat fer cursos.. tot això amb l’estona de cobrar les enormes quantitats de mantega que sovint m’emporto.
Però la meva mirada de desesperació topa amb la de la meva caixera preferida que no dubta en obrir-me a porta i dir-me un “passa ràpid”, quasi inaudible.

Així que per tot aquest any d’escoltar-me, de seguir-me, de preguntar-me, d’obrir-me quan estava tancat, de mostrar interés....per tot això i molt més, vaig pensar que qui millor es mereixeria uns cupcakes?

Espero que t’agradin guapa!

hora?
Pero mi mirada de desesperación topa con la de mi cajera preferida que no duda a abrirme a puerta y decirme un “pasa rápido” a media voz.