Sol, platja i waterlemon



Ara imagineu-vos que esteu a la terrasseta d'un bar amb uns amics. Si pot ser a la terrasseta d'un petit establiment, tocant la sorra de la platja.
Imagineu-vos que fa calor, que fa un sol espatarrant, un cel sense ni un núvol, d'un blau espectacular, net, d'aquell color que sembla que no pugui existir.

 Imagineu-vos que esteu sota una pèrgola, coberta de bru  d'on hi pengen petits potets de vidre aleatòriament. A cada potet hi reposa una espelma que davant la nit, de cel estrellat, es confon en una més d'aquelles estrelles.

 
Imagineu-vos que una suau brisa us pentina la cara i us allibera de la calor enganxifosa. La pell us pica, recordant-vos que la sal del mar ...la fa salada. Recordant-vos que fa unes hores estàveu en remull i que mirant a l'horitzó no podríeu distingir on acaba el mar i on comença el cel. 


Imagineu-vos que passo per allí i us saludo. "Quan temps sense veure'ns" ens diríem. Es que entre la feina i les coses de cadascú es fa feixuc quedar.
 Em dirieu que "on vaig" i us contestaria que a estirar-me una estoneta al sol. Al final, vosaltres i jo sabem que aquesta és una conversa cordial. A aquestes altures vosaltres i jo sabrem que m'acabaré seient a la taula i que, ni jo prendré el sol ni vosaltres marxareu enlloc. En aquest moment ens interromp la cambrera que ens pregunta si voldrem quelcom i ja posats doncs, em dieu que em demani alguna coseta.
I què em demano? Doncs un suc!


I vosaltres em preguntareu que com és això? "Si et senten molt malament els sucs!". I tindreu raó, perquè qui em coneix bé sap que no em demanaria mai un suc fora de casa i menys un dia de platja.
Però us explicaré que aquest és especial, que és diferent, que en puc veure les quantitats que em doni la gana i no em cau gens malament. Ben al contrari, em refresca em neteja i quasi podria dir que m'ajuda a digerir. Us contaré que el vaig descobrir navegant per la xarxa, mirant un blog i que em va semblar bona idea provar-lo.

 Quan em pregunteu que de que és us diré: Un suc de síndria i llimona! Alguns de vosaltres comentareu que segurament porta una mica de menta i jo us diré que no és mala idea, però com que no suporto la menta, jo no en poso.
I finalment us animareu a provar aquesta delícia.
Us diré que el plaer és molt més gran quan es veu amb una palleta. Xarrupareu extraient el suc d'entre la primera capa de gel esmicolat, degustareu i mentre tragueu anireu fent que si amb el cap. I em mirareu i em comentareu que està genial, que la suavitat de la síndria, amb el toc àcid aportat per la llimona és exquisit. Us comentaré que a mi m'encanta l'acidesa però que a Ferran li poso dues cullerades de sucre. és qüestió de gustos, sentenciaré.

 Em preguntareu que d'on trec totes aquestes coses i us comentaré que de la xarxa, de blogs que llegeixo i que són genials. Us explicaré que el suc de síndria l'he extret del blog Lovegrowswild i que m'ha agradat tant que l'he adaptat i penjat al meu.
Després d'unes quantes hores de xarreta, de posada al dia i de riures pendents, marxem a cap a casa, sabent que en aquell momet tots fareu una parada al supermercat més proper per comprar una síndria i unes llimones.


SUC DE SÍNDRIA I LLIMONES
Per una gerra de 350 ml
Ingredients
4 talls de síndria
2 llimones + 1 per decorar
2 cullerades de sucre
3 cullerades de gel esmicolat

MÈTODE:
Trossegem la síndria i la triturem. Colem el que queda per evitar que hi hagi molta polpa al suc.
Exprimim el suc de dues llimones (si no us agrada tan l'acidesa en poseu menys).
Posem el suc de síndria i de llimona a la gerra. Dues culleres mitjanes de sucre i remenem bé fins que es disolguin. Hi posem  el gel esmicolat i la rodanxa de llimona decorant per sobre.



CONVERSATION

4 comentarios:

  1. Jo com tu em quedo amb la dolçor natural de la síndria i l'acidesa de la llimona...sense sucre ni menta...i amb uba bona conversa estiuenca de retrobada...petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que si? El sabor autèntic de la fruiteta ja està bé! A veure si la fem nosaltres la trobada,no? Ni que sigui a l'hivern!!!

      Molts ptonets!

      Elimina
  2. La recepta és de les fàcils i segur que molt bona... però avui em quedo amb la foto d'entrada és brutal!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohhh! Moltes gràcies Nuria! Mira que em costa la fotografia i que em facis un comentari així, és un subidón que no vegis!
      Molts petonets guapa!

      Elimina

Subir