Estic
escrivint aquest post ara, uns dies abans de la data escollida. Si arribaré a
temps o no....vaja que si aquesta recepta de cupcakes de Ferrero Rocher està
penjada amb temps suficient per a que la pugueu fer com a postre després del
sopar de cap d'any, ho podem considerar tot un èxit!
I ja està,
ja ha passat el 2014!! Ja? De veritat? Però si diria que fa dos dies que
estàvem celebrant l'entrada del 14 en una casa rural? Apa!!! A que no havíeu sentit mai aquesta
frase? A que no? A que no? Si, si, ja ho sé sóc una innovadora!!
(silenci...silenci...silenci)
Bé, doncs ara que ja ha passa de llarg la meva anada d'olla, continuo.
En aquest
post jo dubtava sobre què escriure. No sabia si escriure del passat 2014 i del
que m'havia aportat o del que vull pel futur 2015.
Semblarà
que dic una altre dels milions dels tòpics que circulen per les boques de molta
gent i la veritat, és que tan de bo circulés per més encara. Tan de bo
mooooolta gent pogués dir "doncs estic força contenta del 2014".
Partim de
la base que la vida és difícil, és complicadeta des d'un bon principi i això
anant tot bé. Néixer ja deu ser difícil i traumàtic, aprendre a caminar fins
que caus milions i milions de vegades, parvulari amb les seves normes, horaris
i menjador, la pre adolescència quan comences a despertar, l'adolescència quan
ja estàs tant despert que no t'agrades, no t'agrada la teva família i desitges
desaparèixer per sempre més, dels 20 als 30 probablement apareixerà el teu
primer gran amor i el teu primer gran desamor amb el dol més fort que et sembla
que no podràs superar, a apartir dels 30 començaràs a perdre avis (si no els
has perdut ja), a partir dels 40 veus com els teus pares també es fan grans i
als 50 veus que ja tens mig segle i que ets tu qui s'està fent gran.
I tot això
són fases normals, que s'han de passar i punt.
Doncs això,
que si partim d'aquesta premissa em puc considerar afortunada del 2014. M'he
casaaaat!!! Amb un noi, bé, amb el meu primer amor amb el que també vam passar
un gran desamor que finalment va passar a se amor definitiu. I a més és un noi
que no volia boda de cap de les maneres així que és satisfacció doble!
Ha estat un
any amb molt bones notícies i molt grans, meves i dels que m'envolten! La meva
cosina ha estat mami, el fills dels nostres milllors amics, Lukas m'ha dit
"tia Neuzzzz" , a la meva mare se li ha frenat la malaltia...
Però també
hi ha hagut moments dolents, un en especial que estic segura que superarem i un
cop passi de llarg i el veiem desde la distància, començarà a ser més i més
petit i deixarà de tenir aquesta importància, o això espero.
També ha
estat l'any que la meva àvia comença a defallir. A l'àvia que m'ha criat o que
m'ha malcriat amb tot l'amor del món li comencen a fallar les forces i és molt
dolorós. Així intentem gaudir d'ella el màxim possible, intento que no se
m'escapi detall d'ella, intento veure-la sovint, és una llepola addicta a la
xocolata (ja sabeu d'on jo he sortit) així que li porto un trosset de cada post
meu que engull amb deliri.
Però és que
és així la vida no? Que si voldria que aquestes dues cosetes no haguéssin
estat? Es clar, tan de bo...tan de bo però sé que no pot ser. I tot i així , em
considero afortunada.
I lluitaré
i lluitarem per a solucionar tots els problemes que poguem, lluitarem per
superar els que no es puguin revertir i lluitarem per trobar un trosset o un
instant de felicitat en forma de cafè amb les amigues, de petó a l'àvia,
d'abraçada amb l'equip de volei, d'atacs de riure amb ma germana....
Bon any a
tothom i espero que ho celebreu acompanyats o sols, fora de casa o a casa o que
no ho celebreu però que feu el que feu, us generi un pessic de felicitat!!!!
HAPPY NEW YEEEEEEEEEAR!!!!!!!!!
CUPCAKES DE
FERROR ROCHER
Per a uns
16 cupcakes
Ingredients
160 gr de
farina
3 ous
220 gr de
sucre
120 gr de
mantega
1 cullera
de postres de llevat
1/2
cullereta de bicarbonat
100 ml de
sèrum de llet
20 ml de
llet
10 ml
d'extracte de vainilla
60 gr de
cacau
16 ferrero
rocher
Mètode:
Preescalfem
el forn a 170º. Posem les càpsules al motlle metàl·lic per a cupcakes.
En un bol
tamisem la farina, el cacau, el llevat, el bicarbonat i apartem.
Barregem la
llet, el sèrum de llet i l'extracte de vainilla.
Al bol de
la batedora, batem a velocitat mitja el sucre amb la mantega fins que la
barreja es torni homogènia.
Afegim els
ous un a un, batent després de cada incorporació fins que s'integrin. Disminuïm
la velocitat i afegim després la meitat de la barreja de farina. Seguidament
incorporem la barreja de llet i finalment l'altra meitat de la farina, fins que
quedi una massa homogènia.
Posem un
Ferrero a cada càpsula i després omplim amb la massa, no més de 2/3 de la seva
capacitat. Posem al forn durant 25 minuts o fins que al punxar amb un
escuradents, aquest surti net.
Traiem del
forn i deixem refredar els cupcakes al motlle uns 10 minuts. Seguidament els
posem a una reixeta per acabar de refredar-los.
CREMA DE
MANTEGA DE XOCOLATA
Recepta
d'Alma Obregon
Ingredients:
115 gr de
mantega
425 gr de
sucre glacé
85 gr de
cacau en pols
105 ml de
llet
Tamissem el
sucre glacé amb el cacau i els posem al bol de la batedora amb la mantega i la
llet. Batim a velocitat baixa fins que s'integrin i després batem 5 minuts a
velocitat alta fins que quedi una textura cremosa.
DECORACIÓ:
Decorem
amb boquilla 1A de Wilton i un Ferrero Rocher.
.JPG)
Un post precios com sempre, estic molt contenta d'haver viscut moltes experiences amb vosaltres durant el 2014. Una d'elles una boda realment preciosa...estic segura de que el 2015 serà el teu any el vostre any i estic molt pero que molt feliç de poder estar al vostre costat per veure-ho. Molts besets a la iaia xocolatera i a la super mami ( tota una mama per admirar)
ResponEliminaI nosaltres encantats que els hagueu viscut al nostre costat!!! Ara a esperar que el 2015 sigui també bo!!
EliminaMolts petonets!!
Molt bon any, Neus, encantada de continuar compartint aquestes dolceses culinàries amb tu. Petons.
ResponEliminaIgualment Chus!! Amb amigues bloggeres com vosaltres tot és un plaer!
EliminaMolts petonets y bon any!!
Neus...absolutament d'acord amb la necessitat de seguir lluitant...única manera de viure i sobreviure!!! I, perquè no...a voltes en la lluita mateixa trobem el més encisador de l'existència...Petonarros i molt Bon Any!!!
ResponEliminaQuanta raó Mònica!! Em quedo amb la teva frase per recordar-la quan estigui passant un dels moments de lluita i trobar-li el seu punt encisador de l'existència!!!
EliminaMoltes gràcies guapa!