Mares, maretes, marasses i pudding d'ensaïmada
No sóc
mare, de moment. De vegades, en tot l’enrenou de la vida que porto i que em
porten, em paro uns segons i miro al meu voltant. I què veig? MARES amb els
corresponents nens.
Hi ha
qui diu que això és perque estic pensant en la maternitat. En les meves
explicacions analítiques- mentals el motiu estava en una augment espontani de
la natalitat provocat per l’atur amb el seu conseqüent temps lliure, èxits
futbolístics (concebre un fill arrel d’una victòria futbolística....uff...bé,
és igual), falta de diners per mètodes anticonceptius, desig irrefrenable de
voler ser mare... Pensava que s’estava produint un fenomen paranormal de
natalitat,mai vista abans i que afectava sobretot a la vila d’Altafulla. El
Baby Boom no era res comparat amb l’Altafulla Boom i voltants. I quan més
mirava, més nens i més mares veia.
Prenent
la segona cerveseta post-partit amb l’Anna, se’m va ocòrrer comentar-li.
-
No t’has parat a pensar que simplement és l’edat en la
que el teu entorn té criatures?
I em
vaig quedar pensant, “és l’edat....és l’edat...” . És clar, és l’edat. No és
que la població s’hagi tornat boja, ni l’atur, ni el temps lliure, no, és
l’edat. Aquest número que ens persegueix sempre i ens amenaça darrera nostre,
advertint-nos que ens queda un dia menys de vida i una any menys de vida
fèrtil, per tant.
És impossible
obviar totes les mares que m'envolten, com actuen i que fan. De les meves
amigues en puc extreure tantíssimes coses, són tan diferents. L'extens i àmpli
món de les mares, aquest complicat paper, aquesta professió inacabable,
impagable i que canvia per sempre el món que les envolta.
No sé
on vaig sentir aquesta classificació o si ens la vam inventar amb una amiga
mentre parlàvem; ja sabeu com m'encanta classificar, i dividir a les meves
amigues en mares, maretes i marasses és una idea molt temptadora per a una
classificadora i formadora de grups.
Així
doncs, tenim les mares, maretes i marasses. Les mares, siguem que són com la
meva mami i com és probable que sigui jo. Són les mares que sempre estan allí,
al teu costat (com totes) però que no ho notes. Són les que volen el millor per
tu però no insisteixen un milió de vegades en que agafis l'abric. Ella ho dirà
un cop o dos i si no ho fas, passaràs fred i la pròxima vegada no dubtaràs en
fer cas. Mare treballadora, empresaria, capaç de portar-ho tot a la vegada. Sovint
arriben un pèl tard a buscar els nens a l'escola pensen que és ridícul que una
mare no pari de parlar de les grans gestes dels seus fills.
Les
maretes, aix les maretes, aquelles mares que seeeempre estan al costat dels
seus fills. Aquelles mares que insisteixen i insisteixen en que has d'agafar
l'abric i no paren fins que te'l poses. Mares que es dediquen als fills, que
sempre n'han volgut. Arriben amb puntualitat anglesa a buscar els fills i accepten
amb un somriure un "piropo" cap als seus nens, mentre assenteixen.
I
finalment les marasses, que normalment s'agafen un any d'excedència per
dedicar-lo al seu fill. Aquestes mares obligaran literalment a la pobra
criatura a que agafi una jaqueta, de
llana si pot ser, tot i que la temperatura ambient sigui de 40º. Arriben un
quart d'hora abans a buscar el nen a l'escola, no fos cas que hi hagués algun
imprevist durant el camí.
Mares que els hi porten un entrepà mega elaborat i
perfectament envasat al sortir de l'escola, sovint acompanyat d'un suc, cobrint
totes les necessitats vitamíniques de la criatura. Són elles les que aprofiten
qualsevol ocasió per parlar de la intel·ligència superdotada del seu fill, les
grans habilitats que ella té en l'esport i que poc més que el Barça el vindrà a
buscar.
Mares,
maretes i marasses que siguin com siguin, facin el que facin, estimen el seu
fill per sobre de qualsevol cosa, la seva vida gira entorn a ell. No deixa de
sorprendre'm veure com amigues de tota la vida, donen un amor incondicional,
treuen una dolcesa i unes carícies que mai havia vist en elles.
I per
elles, per les mares, maretes i marasses els hi porto un deliciós pudding d'ensaïmada
bo, bo i bo. Va molt bé per aprofitar les ensaïmades que t'han pogut quedar
seques a casa. A casa meva és impossible que això passi, és impossible que
sobri quelcom dolç i les he d'utilitzar recent comprades. Aquí va la recepta!
PUDDING
D'ENSAIMADA
Recepta
extreta de Los postres de Teresa
Ingredients:
4 ous
2 ensaïmades
(millor del dia anterior, si sou com jo, doncs recent comprades)
500 ml
de llet
150 de
sucre
1 rama
de canyella
1 pell
de llimona
caramel
líquid
Preescalfem
el forn a 180º.
En un
bol posem les ensaïmades trossejades (no molt petites) amb una mica de la llet
i deixem que s'impregnin bé.
En un
cassó posem la llet amb el sucre, la canyella i la pell de llimona a foc lent
fins que arribi a punt d'ebullició. Separem del foc i traiem la canyella i la
llimona i hi afegim l'ensaïmada i tornem a posar a foc lent fins que arribi a
punt d'ebullició.
Enretirem
del foc fins que es refredi i hi afegim els ous un a un i batuts.
Posem
el caramel al fons del motlle, ben repartit i després la massa.
Agafem
una safata profunda i l'omplim d'aigua i el motlle amb la barreja a sobre i
coem al bany maria durant una hora o fins que un escuradent surti net.
NOTES:
Jo hi
poso poc sucre a la base del motlle perquè em resulta massa dolç, només un
filet.
Podeu
servir-lo també amb cacau en pols per sobre.
.JPG)
6 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada