Petonets de merenga


Absorta a la cuina mentre faig uns petonets de merenga no puc parar de pensar. Penso que a la vida hi ha diferents tipus de persones, de fet en podria descriure una varietat molt àmplia. I a més, cadascú en podria fer la seva pròpia classificació. Caràcters introvertits, extrovertits, tossuts...

La veritat és que no m'interessa massa el tipus de gent que hi hagi en aquest maleït o beneït món, sempre i quan no facin mal als altres, evident. Però dir això, és irreal perquè si el que sigui el caràcter que tingui la persona influirà positivament o negativament en nosaltres mateixos. Ni que no ho vulguem.

 Hi ha les persones generoses, generoses amb tot. No amb les coses materials sinó generoses de paraula i de fets. Aquestes solen provocar un efectes generós en cadena i....m'agrada...

Hi ha les persones alcahuetes. Les odio. Odio aquestes persones com a ningú. Prefereixo una borde, de veritat. Aquestes alcahuetes les podríem classificar en altres subtipus. Les que ho són descaradament, sovint lliures de malícia. 

 Només volen saber i l'ànsia del saber els porta a preguntar les coses més indiscretes, sovint de forma directa. Podrien voler saber sobre la vida de l'ós polar, de la destrucció de la capa d'ozó o la vida dels aborígens de l'amazona. Però no, sovint volen saber sobre les persones properes, ja sigui veí, company de classe, client...qualsevol pot arribar a ser víctima del seu afany de saber. Però la falta de malícia o l'ànsia fa que et preguntin directament i sovint no es prenen malament la resposta seca que li puguis donar. Més aviat em fan pena. 
 I després estan els alcahuets amb malícia. Sovint no es dirigeixen directament a la víctima fins que la seva curiositat no pot més. Quan finalment ho fan, vinculen les seves xafarderies a un tercer enredant  una mica més la troca, si pot ser.

 Abans però han fet un extens treball d'investigació, que utilitzant la manipulació, han aconseguit la suficient informació. La tàctica consisteix en apropar-se a la presa número 1, que sol ser algú proper a la víctima però no el suficient com per saber coses íntimes d'aquesta persona. Sol ser algú vulnerable, innocent i aliè a les tècniques investigatories de l'alcahueta. 

 Formula una pregunta, sovint malintencionada. No és una pregunta escollida a l'atzar. Està molt meditada per provocar en l'innocent intermediari la suficient preocupació per actuar. I ho aconsegueix.

Aquesta persona intermitja té contactes de la persona a investigar en qüestió i amb preocupació expressa els seus pensaments despertats per l'alcahueta. I aquí és el moment en el que la funció de la persona propera és vital.


Ha de ser suspicaç, ha de ser llesta i no ha de caure en la temptació ni en la trampa. Sovint la tàctica de la alcahueta va disfressada de preocupació, que transmet amb gran èxit a la persona intermediària.

La tercera i última víctima ha ser de ser llesta. La tàctica més infal·lible és la de "fer-se el tonto". Si alguna vegada us trobeu en el paper de la persona més propera i detecteu la tàctica, el que heu de fer és "fer-vos els tontos" literalment.

- Ah...si? No...no en tenia constància...no sé...


Això desarticula a l'intermediari que sovint està desprovist de mala llet. Però atents! Pot ser la l'alcahueta, es salti el pas de l'intermediari, i vagi directament a la persona propera a la víctima a investigar. Si us trobeu en aquest cas....ALERTA!

Aquesta persona no es dóna per vençuda fàcilment i sol tenir molts recursos (en altres facetes de la seva vida no sabent fer res però en aquesta són molt hàbils). Sovint, me'ls imagino a les tertúlies d'aquests programes incendiaris de Telecinco on hi abunda la malícia i l'interès més dolent.Vigileu perquè en primer lloc interrogaran de forma dissimulada, com si es preocupessin per vosaltres. Utilitzaran un to complaent que us descol·locarà i us pensareu que realment hi ha una preocupació. 
 Però si no caieu en aquesta trampa, si us resistiu davant aquesta enganyifa vil, apareixerà la cara que destaparà aquesta alcahueta i ho farà davant la desesperació. Serà aquesta desesperació la que farà que per tal de treure-us aquesta informació comencin a atacar amb rumors que segons ella ha rebut de terceres persones.

Arriba a aquest punt, ja l'haureu descobert! A hores d'ara ja sabreu que la preocupació no és tal i que aquesta persona és de les denominades tòxiques.

Persones que quan passen pel costat deixen una aura negra, fosca i pestilenta que fa fàstics. Fugiu, fugiu quan les veieu. La simple presència a la mateixa sala us pot intoxicar. Si us parlen assentiu, si us saluden saludeu i llavors sortiu en direcció contraria. 


No els hi doneu peu a entrar perquè només que doneu una miqueta us intoxicaran. Són ràpides i la seva toxicitat és altament perillosa pel benestar psíquic de les persones normals. Tenen una aura capaç d'engullir tota l'energia positiva que una pugui tenir, si és que existeix això de les energies. Les persones tòxiques serien capaces de deixar-vos secs, com una momia morta fa milions d'anys i sense ànima.

Així que gaudiu d'aquests petonets de merenga en celebració que mai, maiu ens deixarem intoxicar per aquestes persones tòxiques!

PETONETS DE MERENGA

Recepta extreta de Pegy Porshen

Ingredients:

100 gr de clares d'ou (equival a 3 clares aprox.)

una miqueta de sal

100 gr de sucre normal

100 gr de sucre glacé tamissat

ua cullereta d'extracte de vainilla

colorant alimentari



Preescalfem el forn a 80ºC. Preparem una safata amb paper de forn.

Posem les clares d'ou i una miqueta de sal al bol de la batedora i batem amb les baretes a velocitat alta.

Conforme van espessant anem afegint poc a poc el sucre normal i seguim batent. Quan veiem que el merenga comença a estar firme i brillant afegim l'extracte de vainilla. Vigilem de no batre en excés.

Amb una espàtula anem afegint el sucre glacé, fins que quedi totalment integrat.

Dividim el merenga en 3 parts i posem el colorant: rosa, ver fulla i un sense color.

Posem en una mànega pastissera amb un broquet 1M de Wilton (tot i que podeu utilitzar la que més us agradi) i anem fent petites montanyetes a sobre el paper de forn.

Posem al forn durant 2 o 3 hores o fins que estiguin secs.




CONVERSATION

6 comentarios:

  1. Uauu doncs fer merenga no és gens fàcil, t'han quedat perfectes!!
    La presentació amb les fotografies és boníssima!
    Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Núria! Doncs amb aquesta recepta és molt molt fàcil, ja veuràs!
      Muchos besitos!

      Elimina
  2. Jo les persones tòxiques Neus...opto per esborrar-les de la meva llista vital...cop de goma i desapareixen...ja fa temps que a la llista només hi ha gent amb la que vull compartir el camí, i repartir petons de merenga tan delicioses com aquests teus!!! Felicitats artista rebostera! Espero amb delit el principi de març i espero que vagis anunciant les presentacions, perquè faré tot el possible per anar a una! Petonarros!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ohh! Gràcies Mònica guapa! En un dia confirmaré dates! Mira que si ens coneguessim després de tant temps?? I en aquesta ocasió?? Seria mooooolt bo, eh!
      Ja t'informo guapa!

      Elimina
  3. Hola, m'encanten les teves receptes, tens unes fotos molt xules!! Ets una crack ! molts petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei!!! Moltíssimes gràcies!! Tu també tens un blog molt molt interessat i sobretot, em fa sentir no pecadora!! jejje
      Molts petonets i gràcies per passar-te per aquí!

      Elimina

Subir