lo cupcake: farina

Grups, subgrups, paragrups i pancakes

Bon dia!!!! Bon dia!!!!

Una veu a dintre meu es repeteix aquesta frase, com si fos l'eco del locutor de la radio que no para de cridar efusivament.

Entre lleganyes sempre m'he preguntat com poden tenir aquesta energia a aquelles hores.

- Es que ja en fa unes quantes que volten pel món- em va dir un dia una amiga. I jo penso "i què? " Havent matinat tant tampoc tindria els ànims per animar a la gent a aquelles hores.

Realment a mi no m'anima, gens en absolut. Em neguiteja, em desperta amb aquell to de veu, amb aquells crits que sembla que s'acabi el món. Poso els peus al terra fred mentre aquell home segueix parlant i parlant.

I llavors apareix aquell moment de treva en el que posen una cançó, que tot i no deixar de fer soroll em permet un mini descans mental. Llavors torço el meu tronc i enfonso el cap al coixí, que a aquestes hores em sembla el plaer més gran de món, mentre demano amb totes les meves forces no haver-me d'aixecar. Poso els peus dintre la manta mentre la música no para però per fer-ho hauria de passar per sobre de Ferran, que dorm plàcidament com si portés taps a les orelles (prometo que un dia ho vaig comprovar perquè em semblava impossible que ni s'immutés).

És curiós que l'únic que el desperta és sentir que torno a posar-me al llit; llavors allarga la mà, sense ni tan sols obrir els ulls per dir-me " va, que t'adormiràs". I no li falta raó, no.

M'assec a la taula igual d'adormida que estic al llit, l'única diferència és que porto roba de carrer. Confio en l'enorme tassa d'expresso que tinc al davant.

" Tu m'ajudaràs, oi bonica? Jo sé que tu no m'abandonaràs a Morpheo i m'aixecaràs les parpelles dels ulls."Que si no menjo res? Doncs no, res de res. Si, ja ho sé. Em salto els principis bàsics de qualsevol dieta del món. Que, què? Si, la glucosa, l'energia, el metabolisme....ja ho sé.

Desde ben petita m'han inculcat la importància d'un bon esmorzar però d'adulta...diguem...que he fet el que he volgut. Per alguna estranya raó ( que encara no hem arribat a descobrir després de multitud de probes) em van començar a sentar malament els aliments, especialment l'esmorzar. Agafo la tassa de cafè negre, fosc, cafeína pura, droga pura, droga imprescindible pel meu cervell i me l'apropo al nas. Aquella oloreta de cafè que sembla que faci que el dia hagi d'anar millor i em transporta a pensaments una mica més positius, lluny de llençols calentets i coixins que adapten la seva forma al meu cap.

Moc la cullereta dintre el cafè quan ja fa estona que el sucre està dissolt; és la inèrcia que fa que els meus dits segueixin fent moviments i penso en una altra classificació que en podriem fer de les persones.No em pregunteu perquè però sovint tendeixo a crear grups, subgrups i paragrups en funció de coses que en aquell moment penso que són classificables.

Pèrdua de temps? Si.

Hi som la gent que no esmorzem res més que alguna coseta líquida. N'hi ha que són tant bèsties com jo, o tenen una jornada laboral tan bèstia com la meva i no ingerim res fins l'hora de dinar. No em desmaio, ni em marejo, ni tan sols tinc gana. Suposo que deu ser una mica l'estrès.

Estan els que s'aixequen amb un gotet de cafè però a mig matí podríem dir que quasi dinen.

Els que s'aixequen i esmorzen coses incomestibles, imbebibles i "inololarables" (ni l'olor en puc soportar) en qualsevol altre moment del dia i molt menys a l'hora d'esmorzar. Incloem alls, l'aigua d'un all en remull durant tota la nit, un got d'aigua calenta amb algun sèrum.... Potser és saludable però prefereixo morir abans.Els que esmorzen com si s'acabés el món. Aquella gent que sembla que el dia anterior hagi estat en dejú, o potser que portava un any en dejú! Perquè no tenen temps sinó menjarien més. A mig matí tornen a queixar-se de gana. Els que esmorzen sempre quelcom sa. Suc de taronja natural, copos d'avena natural, llet d'avena, torrades de pà d'espelta, melmelada homemade... Aquests sempre porten amb ells una bosseta amb fruits secs per menjar a mig matí.

I llavors els de tota la vida, els que esmorzen exactament el mateix que quan eren petits i que sovint coincideixen amb totes les infàncies. Veure'ls esmorzar em transporta en el temps i quasi em fan sentir nostàlgia. Sort que no esmorzem junts Ferran i jo; només en poques ocasions sóc testimoni de com suca les magdalenes dintre l'enorme got de llet i com l'aixeca just en el moment abans que es trenqui mentre s'afanya a posar-se-la a la boca, regalimant-li un xorret de llet pel braç.

Avui però, es Diumenge i per tant fem esmorzar de Diumenge. I com que és el primer després de molts que puc estar-me al llit fins quan he volgut, he pensat....i perquè no uns pancakes?

I amb una salsa de nabius? (si Mònica, encara me'n quedava una altra al racó de la nevera)

PD. Us ho agraeixo molt però no cal que perdeu el temps fent propostes sobre la meva possible dolència. Ja ho hem mirat tot.

PD. Si, curiosament tolero perfectament un bon cafè fosc i no una torrada amb melmelada, o un suc. Sóc així de rareta.

PANCAKES

Recepta adaptada de Martha Stewuart

Ingredients:

175 gr de farina

18 gr de sucre

1 culleradeta de sal

2 culleradetes de llevat fresc

1 ou L

310 ml de llet

2 cullerades de mantega

Mètode:

Desfem la mantega al microones i apartem.

En un bol barregem la farina, el sucre, el llevat i la sal i remenem bé per a que quedin tots els ingredients repartits uniformement.

Batem l'ou amb la llet i ho afegim a la farina. També afegim la mantega fosa. Remenem bé fins que quedi una massa uniforme. Deixem reposar uns 10 minuts.

Posem a escalfar una paella a foc mitjà-alt. Passem per sobre un tros de mantega i immediatament i posem un equivalent a dues cullerades grans de massa. Intenteu que sigui sempre la mateixa mida.

Fornegeu fins que veieu que es comencen a formar petites ampolles a la superfície.

LLavors amb una espàtula gireu el pancake i baixeu una mica el foc fins que es dori la superfície.

SALSA DE NABIUS:

Recepta adaptada de My baking addiction

Ingredients:

200 gr de nabius frescos

125 ml d'aigua

110 gr de sucre

2 cullerades de suc de llimona fresc

2 cullerades de maizena ben barrejades amb dues cullerades d'aigua fresca

Posem els nabius, el sucre i l'aigua en una cassola al foc i portem a punt d'ebullició. Quan el sucre s'hagi dissolt i el líquid adquireixi un color violeta (just amb l'aspecte de la fotografia), afegim la barreja de maizena.