Petonets de merenga
Absorta a la cuina mentre faig uns
petonets de merenga no puc parar de pensar. Penso que a la vida hi ha diferents
tipus de persones, de fet en podria descriure una varietat molt àmplia. I a
més, cadascú en podria fer la seva pròpia classificació. Caràcters
introvertits, extrovertits, tossuts...
La veritat és que no m'interessa
massa el tipus de gent que hi hagi en aquest maleït o beneït món, sempre i quan
no facin mal als altres, evident. Però dir això, és irreal perquè si el que
sigui el caràcter que tingui la persona influirà positivament o negativament en
nosaltres mateixos. Ni que no ho vulguem.
Hi ha les persones generoses,
generoses amb tot. No amb les coses materials sinó generoses de paraula i de
fets. Aquestes solen provocar un efectes generós en cadena i....m'agrada...
Hi ha les persones alcahuetes. Les
odio. Odio aquestes persones com a ningú. Prefereixo una borde, de veritat.
Aquestes alcahuetes les podríem classificar en altres subtipus. Les que ho són
descaradament, sovint lliures de malícia.
Només volen saber i l'ànsia del saber
els porta a preguntar les coses més indiscretes, sovint de forma directa. Podrien
voler saber sobre la vida de l'ós polar, de la destrucció de la capa d'ozó o la
vida dels aborígens de l'amazona. Però no, sovint volen saber sobre les
persones properes, ja sigui veí, company de classe, client...qualsevol pot
arribar a ser víctima del seu afany de saber. Però la falta de malícia o
l'ànsia fa que et preguntin directament i sovint no es prenen malament la
resposta seca que li puguis donar. Més aviat em fan pena.
I després estan els alcahuets amb
malícia. Sovint no es dirigeixen directament a la víctima fins que la seva
curiositat no pot més. Quan finalment ho fan, vinculen les seves xafarderies a
un tercer enredant una mica més la
troca, si pot ser.
Abans però han fet un extens treball
d'investigació, que utilitzant la manipulació, han aconseguit la suficient
informació. La tàctica consisteix en apropar-se a la presa número 1, que sol
ser algú proper a la víctima però no el suficient com per saber coses íntimes
d'aquesta persona. Sol ser algú vulnerable, innocent i aliè a les tècniques
investigatories de l'alcahueta.
Formula una pregunta, sovint
malintencionada. No és una pregunta escollida a l'atzar. Està molt meditada per
provocar en l'innocent intermediari la suficient preocupació per actuar. I ho
aconsegueix.
Aquesta persona intermitja té
contactes de la persona a investigar en qüestió i amb preocupació expressa els
seus pensaments despertats per l'alcahueta. I aquí és el moment en el que la
funció de la persona propera és vital.
Ha de ser suspicaç, ha de ser llesta
i no ha de caure en la temptació ni en la trampa. Sovint la tàctica de la
alcahueta va disfressada de preocupació, que transmet amb gran èxit a la
persona intermediària.
La tercera i última víctima ha ser
de ser llesta. La tàctica més infal·lible és la de "fer-se el tonto".
Si alguna vegada us trobeu en el paper de la persona més propera i detecteu la
tàctica, el que heu de fer és "fer-vos els tontos" literalment.
- Ah...si? No...no en tenia
constància...no sé...
Això desarticula a l'intermediari
que sovint està desprovist de mala llet. Però atents! Pot ser la l'alcahueta,
es salti el pas de l'intermediari, i vagi directament a la persona propera a la
víctima a investigar. Si us trobeu en aquest cas....ALERTA!
Aquesta persona no es dóna per
vençuda fàcilment i sol tenir molts recursos (en altres facetes de la seva vida
no sabent fer res però en aquesta són molt hàbils). Sovint, me'ls imagino a les
tertúlies d'aquests programes incendiaris de Telecinco on hi abunda la malícia
i l'interès més dolent.Vigileu perquè en primer lloc
interrogaran de forma dissimulada, com si es preocupessin per vosaltres.
Utilitzaran un to complaent que us descol·locarà i us pensareu que realment hi
ha una preocupació.
Però si no caieu en aquesta trampa,
si us resistiu davant aquesta enganyifa vil, apareixerà la cara que destaparà
aquesta alcahueta i ho farà davant la desesperació. Serà aquesta desesperació
la que farà que per tal de treure-us aquesta informació comencin a atacar amb
rumors que segons ella ha rebut de terceres persones.
Arriba a aquest punt, ja l'haureu
descobert! A hores d'ara ja sabreu que la preocupació no és tal i que aquesta
persona és de les denominades tòxiques.
Persones que quan passen pel costat
deixen una aura negra, fosca i pestilenta que fa fàstics. Fugiu, fugiu quan les
veieu. La simple presència a la mateixa sala us pot intoxicar. Si us parlen
assentiu, si us saluden saludeu i llavors sortiu en direcció contraria.
No els hi doneu peu a entrar perquè només que doneu una miqueta us intoxicaran. Són ràpides i la seva toxicitat és altament perillosa pel benestar psíquic de les persones normals. Tenen una aura capaç d'engullir tota l'energia positiva que una pugui tenir, si és que existeix això de les energies. Les persones tòxiques serien capaces de deixar-vos secs, com una momia morta fa milions d'anys i sense ànima.
No els hi doneu peu a entrar perquè només que doneu una miqueta us intoxicaran. Són ràpides i la seva toxicitat és altament perillosa pel benestar psíquic de les persones normals. Tenen una aura capaç d'engullir tota l'energia positiva que una pugui tenir, si és que existeix això de les energies. Les persones tòxiques serien capaces de deixar-vos secs, com una momia morta fa milions d'anys i sense ànima.
Així que gaudiu d'aquests petonets
de merenga en celebració que mai, maiu ens deixarem intoxicar per aquestes
persones tòxiques!
PETONETS DE MERENGA
Recepta extreta de Pegy Porshen
Ingredients:
100 gr de clares d'ou (equival a 3
clares aprox.)
una miqueta de sal
100 gr de sucre normal
100 gr de sucre glacé tamissat
ua cullereta d'extracte de vainilla
colorant alimentari
Preescalfem el forn a 80ºC. Preparem
una safata amb paper de forn.
Posem les clares d'ou i una miqueta
de sal al bol de la batedora i batem amb les baretes a velocitat alta.
Conforme van espessant anem afegint
poc a poc el sucre normal i seguim batent. Quan veiem que el merenga comença a
estar firme i brillant afegim l'extracte de vainilla. Vigilem de no batre en
excés.
Amb una espàtula anem afegint el
sucre glacé, fins que quedi totalment integrat.
Dividim el merenga en 3 parts i posem
el colorant: rosa, ver fulla i un sense color.
Posem en una mànega pastissera amb
un broquet 1M de Wilton (tot i que podeu utilitzar la que més us agradi) i anem
fent petites montanyetes a sobre el paper de forn.
Posem al forn durant 2 o 3 hores o
fins que estiguin secs.
