El dia 30 de Març el nostre rei va fer un any!!!! Ja sé que sempre diem el mateix però...què ràpid passa el
temps!
A vegades miro
fotografies i m’entra nostalgia de quan vas arribar. Eres tant petitet! Quan
ens trobàvem gent pel carrer que tenien gossos como tu, ens deien:
-
Disfruteu-lo
que creixen molt ràpid!
I jo pensava que
no n’hi havia per tant! Però si que n’hi havia si...vas crèixer tant i vas
augmentar tan ràpid de pes!
No ens en vam adonar que ja no et podiem agafar en
braços!
I lo del pes és
una altra! L’obssessió de controlar-te el menjar fins a extrems perque tothom
ens advertia que estaves gordet. I vinga a controlar el menjar!!!
-
Està
gordet, eh!!!
Que no!!! Que és
de constitució ampla! Que m’ho diu la veterinària!!! Que no li diguin gordo al
meu nen, eh! Que no li diguin gordo!!!
Aquella boleta menuda
i entremaliada que mossegava una miqueta les sabates, amb timidesa...es va
convertir en una gran bola, de pes i força extraordinàries capaç de les coses
més inverosimils.
I quan dic això,
ho dic en coneixement de causa! Hem hagut de tenir molta paciència amb tu i
respirar molt profundament i intentar pensar en positiu.
Si alguna vegada t’hem
dit que et tornariem, perdona’ns és que estàvem enfadats...o esgotats...o
bocabadats..no sé que com dir-ho.
Que arribis a
casa teva i et trobis un forat enorme al sofà i l’hagis de forrar tot de fusta,
o que facis els mateixos forats d’uns 4 cm de profunditat a la paret. O que ja
no em quedin jerseys sense les mànigues foradades. Per no parlar de les
sabatilles d’anar per casa per que sembla que t’encanten.
La veïna de dalt
segueix regalant-te ninos i pilotetes i jo no sé com dir-li que a la mateixa
tarda desapareixen. Les esmicoles i no pares fins que no has acabat com si es
tractés d’un repte!
T’has menjat
coses de tal magnitud que la veterinària ens va aconsellar provocar-te el vòmit
per que hi havia el perill que es quedessin a l’intestí! I no volgueu saber com
es fa això!
M’has tirat al
terra com un bolo, sense fer quasi ni força, només amb la teva inèrcia és
suficient, has arrollat al pobre mini gos de muns pares que cada vegada que et
veu ja tremola.
I quan el que fas
és a casa...doncs mira...però quan ho fas fora.
Quan passegem tot t’ho menges, tot va a la boca, és igual el que sigui.
T’hem tret de la boca cleenex, xiclets, rames, plàstics, claus...tot el que et
puguis imaginar!
Sort que ets tant bo que quan t’obrim la boca, simplement el
rendeixes. Un dia caminàvem tu i jo per un pont on les reixes protectores estan
decorades i protegides per una espècie d’arbustos.
En un descuit meu vas
estirar un tros d’aquell arbust que quasi el deixes pelat! Ja em veus a mi,
dissimulant, intentant fent-li la
cirurgia estètica a aquella pobra planta.
O quan vas agafar la caixeta de cucs
d’un pobre senyor que pescava? I tu vinga a còrrer i jugar amb aquella caixeta
a la boca mentre els cucs volàven per tot arreu! La cara de l’home era tot un
poema ..
A vegades,
passejant pel camp saps que hi ha un gran toll de fang i que t’encanta! Saps
que no ens agrada que hi vagis per que en tenim un fart per netejar-te després
i saps què fas? Doncs dissimules! Fas veure que mires cap a una altra banda per
després fer un canvi ràpid de sentit.
-
El
tio ha dissimulat? – pregunta Ferran sense acabar de creure’s massa el que veu.
En fas mil i una.
Hem hagut de posat barres de ferro als agafadors dels calaixos per que vas a
aprendre a obrir-los! I evidentment sempre obries el que estàven les
magdalenes.
Hem après a tancar sempre la porta de qualsevol habitació que ja no
hi estiguem per evitar que t’empassis unes calcetes , uns mitjons o unes arracades
o a deixar les coses a una altura mínima de 1,50metres si no volem que acabin
esmicolades.
La nostra casa cada vegada sembla més una fortalesa. O que anem a
casa muns i deixis un llibre per reciclar!
A casa d’ells tot
prèn una altra dimensió i allí fas coses que a casa no se’t permeten. Allí et
donen tot el menjar que vols, (sovint d’amagat) i la iaia....bé la iaia...quan
la veus sempre li vas al darrrera per que saps del cert que et donarà un
trosset de pà, o un trossot o tres o quatre....no ho vull saber!
Saps que mun pare
et donarà plàtan per sota la taula i la mama uns mandonguilla amb l’excusa de
que està massa torrada. Allí els premis van que volen!
Ets un cadell amb
l’energia d’un cadell i la inconsciència d’un cadell però amb el cos ben bé
d’un adult que fa que jo acabés a urgències amb el turmell com una bota i
Ferran amb tres punts a la cella per evitar que morissis atropellat.
Però no tot és
dolent. Mai has bordat, mai has plorat ni t’has queixat. Quan has estat malalt
t’has deixat fer els tractaments i mira que es difícil posar-li gotes als ulls
a un gos. Però tu allí quiet, obedient.
Ets noble fins a l’extrem de treure’t un os de
la boca i donar-li a un altre gos i tu mantenir-te ben quiet mirant-nos amb
careta de pena.
Ja no sabría fer
les migdiades sense tu al meu costat ni fer coses per casa sense que em
seguissis. Ja no sabria fregar els plats amb tu estirat als meus peus o menjar patates
sense que em miris amb aquells ullets.
Ja no sabria plegar la roba en els
moments en els que dorms per evitar haver de tornar a posar una rentadora. Ja
no sabria entrar a casa sense que em fessis aquestes festes que fas!
Ets genial! Al
principi t’asseguro que pensava que eres un prodigi de la naturalesa, que
haviem estat beneïts per un gos especial. Amb el temps he après que no ets
especial, que n’hi ha molts que fan coses com tu i igual d’intel·ligents, de
nobles i espavilats.
Però tu ets meu,
ets nostre i per tant, ets el millor.
Moltes felicitats
rei el dia del teu primer aniversari! T’estime’m!
I per celebrar-ho
he fet un pastís per tu, personalitzat.
Tots sabem que els gossos no poden
menjar dolços ni fer dietes tan calòriques com fem els humans així que he
modificat una miqueta una recepta d’un pastís adaptat per a que el petit
Coulant en pugui menjar sense danyar en absolut la seva salut.
Apa, si teniu
animalons això és ideal!
PASTÍS "GOSSER":
Motlle de 152mmX76mm
INGREDIENTS:
134 gr de farina
normal
1 cullerada petita de bicarbonat
70 gr de crema
de cacahuet
60 ml d’oli
vegetal
3 ous
1 grapat de galletes
per gossos, picadetes
1 pastanga
ratllada
MÈTODE:
Preescalfem el
forn a 160º. Preparem el motlle amb spray antiadherent o mantega i farina.
Barregem la
farina amb el bicarbonat i un cop fet, afegim la resta dels ingredientsi
barregem fins que quedi una massa homogènia.
Omplim el motlle
i fornegem durant 20 min.
Deixem refredar
10 minuts al motlle i després a sobre una reixeta.
MUNTATGE:
Jo he retallat un
petit tros de pastís rodó, però cadascú el pot tallar com vulgui.
Batem bé un
youghurt natural sense sucre i el tirem per sobre.
Doncs això és
tot! Espero que els hi feu a la vostra mascota per comepensar la meitat d
l’amor que ells en donen a nosaltres!
I aquesta preciositat ha menjat pastís?
ResponEliminaJajaja! Moltes gràcies Marta per lo de preciositat!
EliminaLa veritat és que jo el veig preciós però és clar...jajaj
Molts petonets guapa!
Oh, Neus, l'acabo de llegir, i tinc la llagrimeta a l'ull. El nostre Coulant!! Felicitats, boleta blanca i enhorabona a vatros per tenir un gosset tan preciós!!
ResponEliminaTrobairitz i Carrasclet, és clar, s'uneixen a les felicitacions!! Muàs
Moltes gràcies Cinta! Ara ja de boleta res de res!!!
EliminaMolts petonets i sobretot dos molt forts per la Trobairitz i Carrasclet!
A mi per poc que també em cau la llagrimeta, però és que el que has dit és ben cert i molt tendra... què en seria de nosaltres sense aquests amics de l'ànima, que tot i que de vegades ens ho fan passar malament, després ho compensen milers de vegades amb tot l'amor que ens arriben a donar?!!
ResponEliminaEl teu gosset és preciós i fa una cara de bon miyó... hehehe
Una abraçada guapíssima i la recepta, fantàstica, ja la provaré! ;)
Moltes gràcies guapíssima! Si, compensen molt perque aquelles festes que fan al entrar a casa...no tenen preu!
EliminaLa cara de bon minyó...ejem...la sap posar molt bé...jajaja
Moltes gràcies per estar per aquí guapa!
Te he dejado mogollón de regalitos en mi blog!!! por cierto... me encanta esta entrada!!!!!
ResponEliminahttp://pinkisshome.blogspot.com.es/2013/05/galletas-bola-de-drac-y-mogollon-de.html
Ohhhh!!!Qué montón de superpremioooooss!!! Mil gracias guapa!
EliminaMe alegro que te haya gustado tanto esta entrada! Pues ahora mismito me paso a recogerlos!
Besitos