Crònica d'una debutant a la Fira d'Artesania d'Altafulla

Una llum bonica, més aviat preciosa, il·lumina els carrers de les nits d’Agost. Envoltats d’una atmosfera festiva, aquesta llum càlida dóna encara més caliu en un ambient ja molt familiar.

Envoltats de la bellesa del castell, la Fira d’Artesania s’alça any rera any, Agost rere Agost en una dels entorns més carismàtics.

Paradetes artesanes, del fet a mà aportant la bellesa de la irregularitat en les seves creacions, que defuig de qualsevol fabricació en cadena. Cadascuna amb la seva història al darrera, d’històries familiars amb tradició artesana o de petits emprenedors fent-se un forat.

Caminant entre els carrers t’arriben flaires encantadors, de pa de llenya, de pizza artesana, de formatge curat... Ambient sorollós i a la vegada silenciós. Aquesta calma sorollosa tan difícil de descriure, pròpia d’aquesta fira, que la fa tant especial.

Petits objectes de fusta tallada a mà, ferrer fent la seva feina concentrat, joies artesanals sortides de les propies mans del paradista. Cap any he faltat a la meva cita amb la fira, és visita indispensable per als Altafullencs i no tant Altafullnecs.

Mai hagués pogut imaginar que algun dia estaria jo entre els participants a aquesta fira. Que formaria part d’aquest engranatge especial, d’aquest clima tant espectacular.

La meva funció: demostració de rebosteria creativa que em prenc amb responsabiltat. Per a mi, un dels projectes més ambiciosos desde que estic al món de la rebosteria.

Falten 15 dies i els nervis comencen a aflorar. Començo a dissenyar el pastis d’exposició intentant combinar les tècniques més cridaneres amb aquelles que demostrarem durant l’exposició. Un petit dibuix al meu quadern de notes.

A la pàgina següent començo l’apartat “Idees fira” per apuntar tot allò que se m’ocorri i així després poder fer un cribatge.

Confecció de les flors, els detalls, el camafeu, els cupcakes...tinc una altra feina i disposo de poc temps.

El temps s’escurça i la pressió augmenta. “Però si només és una demostració” em repeteixo una i altra vegada a mi mateixa però no. No es tracta d’una demostració, és el lloc on la faré! La fira d’artesania d’Altafulla, la fira selecta i exclusiva em dóna l’oportunitat d’estar entre ells i l’objectiu de no fallar-los és molt important.

Vull que es quedin amb la sensació de que ho he fet tot, ho he donat tot i he cuidat fins al mínim detall, sense deixar res a l’atzar.

Falten pocs dies i tinc el pastís de cinc pisos acabat, combinant tons lilosos amb daurats buscant l’elegància sense descuidar l’espectacularitat. No sé si ho he aconseguit. Truco als meus pares que vinguin un moment a casa, només amb la seva valoració dormiré tranquil·la.

Però me’n adono que res em calma, “què han de dir ells?” em repeteixo per la nit al llit mirant al sostre.

El dia s’apropa i la fira ja ha començat. Hi vaig el primer dia però la miro amb uns altres ulls. Amb ulls de respecte cap ella.

Parlo amb organització, fixo el lloc, hora...tot concretat. Ara només em falta començar.

Arriba el gran dia. Apurant preparatius de bon matí. No he dormit bé, estic cansada però el nervi m’empeny a acabar-ho tot.

Cau la tarda i amb ella arriba l’hora, arriba el meu moment. Començo els preparatius amb temps.

La taula d’exposició decorada amb unes estovalles vintage, de blonda blanca. Capses amb ratlles i topos on a sobre i reposaran cake stands amb cupcakes.

Amb una pissarra anuncio l’hora de la demostració. Un cop tot muntat , a falta de mitja hora per les 21, tot es desborda.

La gent s’apropa al pastís, el mira, els cupcakes. Sento “ohhhhs” “què bonic” “això es de veritat?” que m’emocionen. Penso entre mi que ha valgut la pena tant d’esforç. No puc fer ni una sola fotografia del meu stand. Però queda la part més difícil: començar la demostració i fer-ho suficientment interessant per a que la gent es quedi amb mi.

Em truca el meu pare. Em dóna ànims i que tranquil·la. Un consell, comença a les 21:10, no ho facis puntual que així tindrás més gent.

Agafo la cadira plegable que he portat de casa i la poso a un extrem per la meva àvia.Sé que em vindrà a veure.

A les 21 tot preparat i tot ple de gent amb el meu davant mirant-me. “ Són les 9" sento que em diuen, així que decideixo començar.

Tiro una mica enrera, em poso el delantal i començo a fer el que més m’agrada.

Va ser un èxit o això m’han dit per que la meva taula estava envoltada de gent per totes bandes i jo no veia res. Fem fondant, forrem un pastís, fem roses, stencils, cupcakes del monstre de les galetes, tot convertit en 3 hores intenses de demostració.

Aplaudiments que em fan ruboritzar quan faig alguna coseta. La qüestió és que faig una cosa que m’encanta, debutant al millor escenari del món, i em mira una gent fantàstica amb algun que altre aplaudiment.

M’estiro el llit, estic morta, no puc més però no puc concil·liar la son. Imatges, paraules i emocions m’envolten la ment i l’ànima i no em deixen dormir. Enmig de la foscor de la nit, estirada a sobre el llit, amb la llum tènue del fanal del carrer, només atino a dir unes paraules abans de que s’emporti Morpheo.

- Saps què Ferran? Crec que tinc un idea per l’any que ve.

NOTES:
Vull donar les gràcies tant al Diego com a la Berta per confiar tant en mi.
Als amics que amb el simple detall d'enviar-me un missatge al matí per preguntar-me si estava nerviosa, em tranquil·litzaven, eh, Miri?
Als amics que em van buscar una nevereta portàtil en l'últim moment.
Als amics que abans de començar ja estaven allí, en un plànol discret, però recolzant-me en tot, eh Miri, Marc, Jaume Ramon i Lidia?
Pels amics que no van poder venir però ho van intentar.
Pels amics que la mateixa nit o l'endemà m'enviaven fotos amb el text "tot un èxit" i que gairebé em fan plorar, eh, Maite?eh, tieta Cinta?

Els que van compartir per facebook l'abans i el després.
I com no, a la meva superfamilia que van venir: els meus tiets, les meves cosines, la meva avieta i els meus pares que després d'una dura jornada de 12 hores es van apropar, es van quedar fins al final i em van ajudar a recollir.
A la meva cosina per portar-me un regalito repostero que m 'encantaaaaa!!!
A la meva sister que encara que no va poder estar em va ajudar des de la distància, tant que fins al look li vaig consultar. Em va donar un excel·lent " és perfecte! Informal però molt cuco"
I sobretot a la meva altra meitat Ferran, que suporta els nervis del moment, del dia dia, quan no em surt alguna cosa, que ha de córrer a comprar coses d'última hora i que és indispensable per la logística. Sense ell no ho hagués pogut fer, per això va fer mans i mànigues per canviar-se la guàrdia!!! Gràcies carinyuuuu!!!
Per cert, mireu l'última foto i veureu l'espectacularitat d'aquesta fira i el luxe de fer una demostració amb el castell de fons!

Mònica Tarradellas20 d’agost del 2013, a les 22:18
Quina experiència més xula!!! Ets una artesana del cap als peus! Moltes felicitats!
ResponElimina
Respostes
Carme i Omar24 d’agost del 2013, a les 12:45
Moltes felicitats per la feina tan ben feta i per l'èxit!!! un petonàs
ResponElimina
Respostes
Unknown25 d’agost del 2013, a les 9:05
enhorabona, una feina que passes molts nervis, però que despres quan la recordis es molt gratificant, segur!!!
tinguis molta sort en tots els teus projectes
una forta abraçada
ResponElimina
Respostes