A vegades no entenem moltes de les nostres actuacions o
millor dit, moltes de les nostres no-actuacions. Molts de vosaltres que em
seguiu, sabeu bé les excentricitats del meu pare. A casa li diem simplement
"raro" jejejeje.
Ja sabeu la seva fòbia amb la mantega i per tant, amb molts
dels meus postres. Tot i així, en ocasions en les que no rebel·lo aquest
fatídic ingredient, ell s'ho menja sense dir absolutament res.
Porto temps fent aquestes Natilles per a ell. Estan realment
bones. I em preguntareu, perquè no he penjat la recepta fins ara?
I la meva resposta és que no ho sé. El meu pare se les menja
en menys d'un minut. Em fa patir en ocasions perquè penso que li sentarà
malament.
L'altre dia tenien dinar familiar, amb la meva germaneta que
acaba de venir a veure'ns uns dies.
Així que els hi vaig dir que jo portaria els postres.
- Però ho sento papa, en faré un que porta molta mantega. És
un dolç d'origen francès, que d'aspecte és molt semblant a una natilla, però en
el que l'ingredient principal és la mantega.
- Ah doncs no en menjaré. - va exclamar.
Quan vaig treure les cassoletes amb la deliciosa natilla que
tan li agrada, la va agafar i la va olorar. Em mirava i em preguntava una i
altra vegada si allò portava mantega. Tenia un dubte existencial perquè per
l'aspecte i olor se li feia la boca aigua però el seu prejudici cap a la
mantega no lli deixava ficar cullerada.
Finalment el meu riure maliciós em va traïcionar i al
veure-ho, va devorar la cassoleta. Tinc la sensació, al igual que la meva
germana i mare, que encara que li hagués jurat que allò portava quilos i més
quilos de mantega, li hagués ficat cullerada.
Però si he començat dient que a vegades no entenem les
nostres no-actuacions, és per un altre motiu. I és que parlant amb la meva
família, donaven per fet que havia penjat la recepta al bloc, donat que ja feia
temps que la portava fent. I va ser quan me'n vaig adonar que no ho havia
fet...com pot ser???
En fi, que aquí teniu la recepta de natilles que tan li
xifla al meu pare! A ell li agrada ben espessa i a la meva mare li agraden molt
moltíssim els grumolls (sí, a la meva família som rars). Per aconseguir-ho,
quan ja està començant a lligar pujo el foc i faig que arribi a punt
d'ebullició; allò que fa com si fos lava d'un volcà.
Però si ho voleu normal, simplement heu d'enretirar la
cassola del foc, just quan veieu que comença a espessar.
NATILLES
Per a 6-8 potets de yogurt (dels de vidre)
Ingredients:
600 ml de llet
6 rovells
120 gr de sucre
2 rames de canyella
20 gr de Maizena
En una cassola posem 500 ml de llet, amb el
sucre i la rama de canyella i portem a ebullició.
En un bol a part batem els rovells amb els 100
ml de llet i la maizena amb batedor elèctric fins que quedi ben integrat.
Retirem la rama de canyella de la llet i anem
afegint molt lentament a la barreja dels rovells, sense deixar de remenar.
Recordeu que no ho podeu afegir de cop, sinó lentament.
Un cop tot integrat, tornem la barreja a la
cassola i cuinem a foc lent sense deixar de remenar. Quan veiem que comença a
espessir, retirem del foc.
Omplim els gotets i deixem reposar a la nevera
unes dues hores mínim, per a que cuallin.
PD. Si els pots són més grans, teniu en compte
que trigaran més en solidificar.
A vegades oblidem el q més fem i agrada a casa....coses de blocaires!!! Petonarros!!!
ResponEliminaQuanta raó que tens guapa! Aix....aquestes blocaires...!!
EliminaMolts petonets guapa!