Un entrenador argentí i el seu dolç de llet!
Tots hem tingut
un primer cop i el meu va ser amb el meu entrenador.
Si, si..el meu primer
layer cake va ser pel meu entrenador!
MALPENSATS!!!
Recordo
perfectament els meus primers cupcakes i el meu primer layer cake. Els cupcakes
vaig fer els de vainilla i nutella però el pastís....
Tot va començar
quan tafanejant per blogs vaig començar a llegir layer cake...layer
cake...layer cake... i això què és? Doncs és un pastís per capes i tenien una
pinta! Però una pinta!!!
Tota disposada
vaig decidir fer-n’hi un.
-
Hola
guapi! Què fas? – em diu una amiga a l’altra banda del telèfon.
-
Doncs
un pastís! – li contesto mentre aguanto el telèfon entre l'ombro i la galta,
per que no puc deixar de batre les clares d’ou; no vull que acabin quallades.
-
Perquè?
Paro de batre les
clares..aix que no puc!! Segueix batent, segueix batent!
-
I...perquè
no?
En aquell moment
jo no tenia blog i el meu entorn no acabava d’entendre massa bé que dediqués
part del meu temps lliure a fer postres.
Però aquella
pregunta em va fer pensar en què podria aprofitar aquell pastís (si és que
acabava sortint).
I sabeu qui havia fet l’aniversari una setmana abans? Doncs
l’Eric, el meu entrenador!
Ja està, aquest
pastís serà per ell.
Havíem quedat algunes de l’equip i ell per fer una cerveseta
així que era la millor ocasió! A més com que em té mania...qué millor!
(després d’aquesta entrada potser ja no torno a
jugar amb lo queda de lliga )
Vaig fer un
senyor layer cake que em va sortir horrorós! El gust força bé, l’estètica
espantosa. Ells suposo que com no havien vist cap layer cake, o per quedar bé,
o per que realment havia quedat molt molt alt...no sé, el cas és que es van
quedar parats.
-
Pero
para mi?
S’ha de dir que
l’Eric és la persona més inexpressiva que conec. Li fa molta, molta, molta
il·lusió, però per dintre per que per fora no es nota massa.
Doncs bé, el
temps ha anat passant i he anat portant cupcakes per l’equip, en aniversaris o
per que sí, o per que venia a veure’ns una exjugadora...
El cas és que jo
penso que l'entrenador em té manía però ell està convençut que jo li en tinc a
ell!
Es veu que en una
ocasió no va provar els meus deliciosos cupcakes per que:
-
Estan
rellenos de chocolate y no me gusta...
Doncs apa, un més
pels altres!
Però ell es va
quedar amb la copla “ es que me tiene manía y por eso los ha rellenado de
chocolate, por que sabe que no me gustan”
La seva teoria
és:
“Jo no faig els cucpakes d'un determinat gust per que si, sinó per que sé que a ell no li agrada”
“Jo no faig els cucpakes d'un determinat gust per que si, sinó per que sé que a ell no li agrada”
“ Si aprenc que no li agraden farciments de xocolata i els propers els farceixo de rica melmelada, ho faig perquè a una altra jugadora li agrada. No perquè hagi pensat en ell”
Mireu si tinc tan
assimilat que em té manía que un dia el pobre em va dir “mujer orquestra” i jo
ja em vaig pensar que era algun tipus d'insult argentí!
Però no, es veu que vol
dir que faig de tot. Això és bo, oi?
-
Sabes
de que deberías hacerlos?
(això es tradueix: saps de què m'agradarien però no t'ho vaig a demanar, no
sigui que et sentis important perque t'ho demano)
Com a bon argentí, em va demanar cupcakes de dolç de llet!
Com a bon argentí, em va demanar cupcakes de dolç de llet!
El cas és que vaig
pensar, bé ja veurem. Ell va ser el primer a rebre un layer cake, així que
tants privilegis no pot tenir!
- Potser si et dic que no m'agraden els farás...no?
Però després jo vaig cometre un error. Si, si i vaig haver d'entonar el Mea culpa, cosa que se'm dóna fatal, fatal. Se'm va oblidar confirmar la meva absència en un entrenament i això...això...va ser fatal!
- Potser si et dic que no m'agraden els farás...no?
Però després jo vaig cometre un error. Si, si i vaig haver d'entonar el Mea culpa, cosa que se'm dóna fatal, fatal. Se'm va oblidar confirmar la meva absència en un entrenament i això...això...va ser fatal!
- Ho sento Eric, saps que no és propi del meu. Solc avisar però vaig treballar fins a molt tard...
- No sé si perdonar-te.
- Quina llàstima per que havia pensat fer uns cupcakes de dolç de llet però..
- Et perdono, ja està oblidat.
I això, això em va condemnar. Ara ja no puc evitar-ho i hauré de fer-li, encara
sabent que em té mania.
Així que Eric, per tot el que fas per nosaltres:
Aguantar els nostres dies ximples en els quals no ens concentrem
Així que Eric, per tot el que fas per nosaltres:
Aguantar els nostres dies ximples en els quals no ens concentrem
Les nostres inseguretats en el camp
Les nostres absències
Les nostres lesions
Per no deixar-me mai anar a beure aigua quan t'ho demano (veus com em tens
mania?)
Per fer-nos fer milers de milions de caigudes
Per preocupar-te per nosaltres
Per fer-me volar i caure de cul, literalment (el teu ja saps a què em
refereixo)
Per no abandonar-nos mai encara sense gairebé cobrar un duro
Per parlar tan, tan claret (de vegades una miqueta massa..ejem, ejem)
Per fer que als meus 30 anys aprengui tècnica voleibolística
Per intentar mantenir el grup unit, a les dures i a les madures
Per fer-nos arribar on estem.
Ja pots llegir-ho bé per que mai més et vaig a dir tot això, que ho sàpigues!
Quin pesat amb el dolç de llet de debò! Vols dolç de llet? Que ho vols? Doncs ja veuràs, t'arribaràs a empatxar
Ja pots llegir-ho bé per que mai més et vaig a dir tot això, que ho sàpigues!
Quin pesat amb el dolç de llet de debò! Vols dolç de llet? Que ho vols? Doncs ja veuràs, t'arribaràs a empatxar
Lo primer era
trobar una recepta de dolç de llet; no me la volia inventar per que m'hi jugava
massa! I buscant, buscant vaig trobar la millor recepta de dolç de llet del món
mundial i ve de les mans de Magdalena, del blog Dulce Magdalena i de la que
m'ho he copiat la recepta, fins i tot la genial idea de decorar-lo amb crocant!
Gràcies Magdalena!
PD. Gràcies a
tots per visitar-me i per comentar tant les meves entrades. M'ho passo genial
llegint-vos!
PD. Ja sabeu que
si oleu rebre les meves receptes només heu de clickar a la pestanya de la dreta
on hi posa “ inscriviu-vos en aquest lloc” .
PD. També em
podeu seguir per facebook!
CUPCAKES DE DOLÇ
DE LLET
Per a 16 cupcakes
INGREDIENTS:
110gr de mantega
sense sal
224 gr de sucre
morè
2 ous L
2 cullerades
d'extracte de vainilla
150 gr de farina
bizcochona (amb llevat)
120 gr de farina
de reposteria ( sense llevat)
120 ml de llet
semidesnatada a temperatura ambient
Dolç de llet
MÈTODE:
Preescalfem el
forn a 160º i prepareu les càpsules al motlle de cupcakes.
En un bol tamisem
les dues farines y apartem.
Al bol de la
batedora afegim barregem el sucre amb a mantega fdurant 3-5 min o fins que
quedi homogèni. Afegim l'essència, els ous i tornem a batre.
Anem afegint la
farina apartada y la llet alternadament en tres cops. És a dir:
farina-llet-farina-llet- farina.
Repartim la massa
entre les càspules, sense omplir més de 2/3. Afegim una culleradeta de dolç de
llet a sobre (jo en poso dues perque s'empatxi l'Eric)
Fornegem durant
25 minuts o fins que l'escuradents surti net. Deixem 10 min al motlle i després
els passem a refredar a una reixeta.
SWISS MERINGUE
BUTTERCREAM DE DOLÇ DE LLET
4 clares d'ou
220 gr de sucre
340 gr de mantega
sense sal tallada amb cubs
10-12 cullerades
de dolç de llet ( o una mica més en el meu cas)
MÈTODE:
Treiem la mantega de la nevera una hora abans
i la tallem a daus iguals.
Posem les clares amb el sucre en un bol.
Escalfem al bany maría (sense deixar que l'aigua bulli) fins que les clares
arribin als 71º i la mantenim durant 4 minuts sense parar de remoure
continuament per evitar que es cremi.
Passem les clares al bol de la batidora i amb
les barilles comencem a montar-les. No us preocupeu si triga una mica. Quan
veieu que formen pics tous toqueu la temperatura del bol i si encara està
calent ESPEREU!!! No podeu continuar la recepta fins que el bol no estigui
templat!!!!
Cambiem les
barilles per la pala i baixem a velocitat mitja mentre anem afegint poc a poc
els daus de la mantega. Batem uns deu minuts fins que quedi una consistència
cremosa i llavors afegim les cullerades de dolç de llet a gust de cadascú.
NOTES:
1.- La recepta diu que hem d'escalfar les
clares al bany maria fins que arribin a 71º. Si sou com jo que no tinc
termòmetre de cuina, només cal que us fixeu que el sucre està totalment disolt
en les clares i comproveu que la barreja estigui calenta . Jo aquí li faig
posar el dit a Ferran a canvi d'un cupcake! A veure si trobeu algún voluntari
suficientment afamat.
2.- És molt important però molt important que
abans d'afegir la mantega el bol estigui templat tirant a fred per que sino us
quedarà una sopeta de mantega horrible i tota la feina feta no haurà servit per
res. Més val tenir paciència i batre fins que estigui freda.
3.- No us
espanteu si al començar a tirar els cubs de mantega sembli que la barreja s'ha
tallat i queda plena de grúmols. Seguiu batent i ja veureu que després queda el
millor buttercream de la història.
MUNTATGE:
Decorem amb una
boquilla 1M de Wilton. Jo hi he tirat crocant i una mica de dolç de llet per
sobre!
Doncs això és
tot! Espero us agradi!
