Per als que mai vaig felicitar...FELICITAAATSSS!!!!
Qui em coneix ja ho sap i ho accepta. Sóc una negada per recordar els aniversaris.
Si, sí, és així i no cal donar-hi més voltes. El problema està en qui no em coneix!
Perquè és normal no recordar certs aniversaris de gent coneguda o fins i tot amics que no veus tant sovint...però de gent propera, propera, molt però que molt propera...això no té disculpa!
A vegades tinc malsons en els que m'oblido d'aniversaris tant importants com els dels meus pares.
Amb el pare ho tinc fàcil perquè és per Sant Joan i llavors estic dos mesos emparanoiada i em torno obsessiva per a no oblidar el de la meva mare.
Prenent un refresc a una terrassa...ahh! Quin dia és avui? Quin dia és avui?
Pregunto histèrica al pobre Ferran que m' està parlant d'altres coses. Llavors sé que no, que encara no és 19 d' Agost, que encara no ha passat!
Els meus avis i padrins, no tenen tanta sort i sovint m'acaben trucant ells al final del dia per dir-me un:
- No m'havies de trucar per alguna cosa, tu?
I llavors ja sé, en aquest precís instant, que l'he cagat un any més... I només queda un altre any per poder esmenar l'error! I possiblement el tornaré a oblidar!
Un dia que li vaig dir a la meva àvia que l'acompanyaria a fer la compra, que sovint pesa massa pels seus bracets. Va passar el dia i me'n vaig oblidar.
Al vespre rebo una trucada:
- No havies de fer una coseta tu??
- Felicitaaaaatttts!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El silenci a l'altra banda del telèfon era aclaparador.
En fi...que no cal que digueu, que ja ho provat tot! He penjat un calendari a la nevera d'aquells amb grans quadres on posava els aniversaris en vermell.
Cada dia me'l mirava però no el llegia.
M'he posat alarmes al mòbil.
Primer error: al principi me les vaig posar en hores de feina on ni tan sols puc tenir el telèfon amb mi, de manera que la funció principal de cridar l'atenció ja no la tenia.
Si em poso l'alarma quan ja estic a casa sempre penso “aix, sí he de trucar. Ara ho faré”.
“Doncs quan pensis això truca al moment” em diu la gent. Ahhh! No hi havia caigut!!!
Això ja ho sé però és que crec que hi ha una força estranya, un forat negre que no em deixa i em fa que sempre pensi el mateix i sempre cometi el mateix error.
Com quan sempre penso que és millor un grapat més d'arròs i això fa que sempre em surti mazacote rotllo ciment Portlant! Mira que ho sé que aquest últim grapat no l'he de tirar però sempre ho faig.
És el forat negre aquest, segur.
Ja m'agradaria ser d'aquestes persones que recorden tots els aniversaris...Complidores se'n diuen i jo les he vist!
Una de les principals perjudicades per culpa d'aquest forat negre, d'energia encara més negra, és la meva padrina.
L'última vegada em vaig oblidar del seu aniversari, aaaaltra vegada. La pobra, ja resignada ni s'immuta i em truca ella per a que jo la feliciti. Ni tan sols m'ho recrimina pobreta!
Doncs bé, un 24 Agost parlant amb una senyora em diu que és el seu Sant i es deia Aurea, com la meva padrina. Quan m'acomiado de la senyora, immediatament trec el telèfon de la bossa de mà i truco a la meva padrina.
Aquesta vegada no se m'escaparà, no. No és tant com l'aniversari però es el Sant! Es quedarà parada quan la feliciti!!!
- Padrinaaaa!!! Felicitaaatts!
- Perquè?
Aquí, ja em va semblar estrany que no sabés que era el seu Sant però per si acàs li recordo.
- Que no, que no, que el meu Sant és el 20 de Maig.
- No padrina que una senyora m'acaba de dir que es avui i ella es diu Aurea.
- Sabré jo quan és el meu Sant!
Decebuda, indignada o incrèdula o com li vulguis dir torno cap a casa, i em poso a investigar.
Doncs si senyors, resulta que Aurea té ni més ni menys que quatre Sants!!!!
Però això que és?
Veus? Malament si no felicito però pitjor si ho faig! És aquest forat negre!!!
Doncs bé, per esmenar tots els meus errors, per felicitar tots els anys perduts, per a tots aquells que m'estimo i que a vegades s'han pogut sentir ofesos (ho entenc, eh) doncs per a tots aquests, avui he fet un layer cake!
O el que es el mateix, una pastís per capes i a sobre...recepta meva!!!! Espero que us agradi!
La recepta és una variació dels cupcakes de llet merengada. Degut a l'èxit que van tenir he decidit intentar un pastís.
Un regal original, profitós i econòmic que de ben segur que us farà quedar bé i esmenar els vostres errors si teniu la mala sort de ser com jo!
FELICITAAAATSSS!!!!
Anem doncs a per la recepta!
PD. Estic molt contenta per que amb 12 dies em superat les mil visites i tot gràcies a vosaltres.
PD. Cada vegada que hi ha un seguidor més...és que m'alegra el dia! De veritat!
PD. Perdoneu per la qualitat de les fotos del tutorial però em vaig veure obligada a fer-les a la una de la nit...
PASTÍS DE LLET MERENGADA AMB MADUIXES
INGREDIENTS PER AL PA DE PESSIC:
Per a 3 motlles de 15 cm.
3/4 cup i 2 tablespoons (116 gr) de farina de reposteria
1/2 cup + 2 tablespoons (78 gr) de farina normal
1 cup (212 gr) de sucre
1 i 1/2 culleradeta de llevat en pols
1/2 culleradeta de sal
1/2 cup (64 gr) de mantega sense sal
2 ous grans
1/2 cup (125 ml) de llet sencera
2 cullerades grans de pasta de llet merengada
ratlladura d'una llimona
500gr de fresons (a gust de cadascú)
MÈTODE:
Preescalfem el forn a 160º . Preparem els tres motlles amb spray antiadherent (si no en tenim ho fem amb mantega i farina).
En el bol de la batedora tamisem la farina, el sucre, el llevat en pols i la sal i barregem suaument fins que es quedi homogeni. Afegim la mantega i anem batent poc a poc.
En un bol a part barregem els ous amb la llet.
Amb la batedora a mitja velocitat anem afegint els la barreja dels ous i llet en tres cops, no afegint un fins que l'altre no està totalment integrat. Un cop quedi homogeni hi afegim les cullerades de pasta llet merengada. Finalment la ratlladura de llimona i barregem fins que quedi una massa homogènia.
Traiem el bol de la batedora i hi afegim les maduixes trossejades. Remenem bé amb una espàtula.
Omplim els motlles per igual i els posem al forn uns 20-25 min o fins que surti un escuradents net.
BUTTERCREAM DE LLET MERENGADA:
INGREDIENTS:
250 gr de mantega
350 gr de sucre glass
3 cullerades de llet semidesnatada
2 cullerades grans de llet merengada
canyella en pols per decorar
MÈTODE:
Posem al bol de la batedora el sucre glass, la mantega i la llet i barregem fins que quedi una crema suau , homogènia i cremosa.
Afegim les cullerades de llet merengada i seguim barrejant.
SUPERMEGA MUNTATGE:
Traiem els motlles del forn i deixem el pa de pessic dintre el mateix motlle uns deu minuts.
Passats aquests minuts els desmotllem poc a poc i els deixem refredar a sobre una reixeta (*)
Un cop freds els emboliquem amb paper film transparent i els posem a la nevera una mitja hora. Això ens permetrà que assenti la molla i els puguem igualar sense que se’ns trenquin.
Els traiem de la nevera i amb un ganivet gran, igualem la part de sobre del pa de pessic.
Repetim els procés en els tres pisos.
Un cop fet, posem un pis a sobre el stand giratori (recordem primer posar-hi un paper de forn).
A sobre l’untem de crema de llimona. No ens passem amb la quantitat d’aquesta perquè sinó monopolitzarà el gust. Penseu que el que volem es que li doni un toc, només.
Posem el segon pis i repetim l’operació. Finalment posem el tercer pis. Queda així.
Un cop arribat a aquest punt, comencem el muntatge de la part externa del pastís que es divideix en dos passos bàsicament:
PRIMERA CAPA O CRUMB (CAPA TAPAMOLLES):
Consisteix en anar posant una capa molt fina de buttercream per a tapar imperfeccions o igualar les capes dels diferents pisos del pa de pessic.
Ha de ser una capa fineta, sense molt gruix , per que la única finalitat és deixar el pastís en forma de cilindre, sense cap sortint ni alteració.
En primer lloc hi posem buttercream a la capa de sobre del pastís.
Després anem afegint pels laterals, treballant-ho amb molta paciència, amb l’espàtula, sempre paral·lela al lateral del pastís.
Veieu? Els laterals del pastís sempre seran irregulars i la capa crumb serveix precisament per a igualar-los.
Important: no hem de posar l'espàtula amb la que treballem el pastís, a dintre el bol de la buttercream, si no volem que aquesta acabi plena de molles.
REPÒS:
Deixem reposar el pastís a la nevera entre mitja hora i una hora, depenent de com sigui el buttercream. És a dir, un de cream cheese, que és més liquidet, necessitarà una hora. Aquest que fem en té suficient amb mitja hora per que és força dens.
CAPA FINAL:
Aquesta és la capa que es veurà i que ens ha de quedar bé.
Primer comencem posant-hi a sobre unes dues cullerades grans de buttercream (que quedi una bona capa, sense por) i amb l'espàtula l'anem repartint per tota la part de sobre del pastís, fent moviments circulars.
Repartim
Quan ho tinguem més o menys escampat, suquem l'espàtula al bol de l'aigua tèbia i al tornar-la a passar pel buttercream veureu que queda totalment llis.
Després passem a fer els laterals amb el mateix procediment. Agafem una bona cullerada de buttercream i anem repartint amb l'espàtula fent moviments endavant i endarrere, mantenint l'espàtula paral·lela al lateral (perpendicular al sostre del pastís).
Quan tinguem tot el lateral cobert, suquem l'espàtula amb l'aigua calenta i comencem a allisar.
A partir d'aquí, és com un treball de manualitats en el que es tracta de deixar el pastís el més llis i regular possible. Recordeu anar sucant l'espàtula contínuament mentre ho treballem.
Finalment, amb la punta de l'espàtula fem moviments circulars a la capa de sobre del pastís i hi tirem canyella en pols.
Els laterals els he decorat amb un scrapper dentat (*), però això cadascú al seu gust.
NOTES:
La crema de llimona (Lemon Curd) és això. Jo l'he comprat a la secció gourmet del Corte inglés.
La pasta de llet merengada és això.
És important respectar els temps que demana la recepta. Si no deixem refredar bé el crumb (la primera capa) el resultat final no serà el mateix.
La reixeta en la que deixo refredar els motlles és important. Si no en teniu, utilitzeu una de forn.
Quan suquem l'espàtula a l'aigua és imprescindible assecar-la abans de treballar el pastís.
Un scrapper és això. Podem agafar-lo llis, dentat petit, dentat gran....
Mai em de posar l'espàtula que quedi en contacte amb el pastís dintre el bol del buttercream sinó el volem deixar ple de molles.
Amb els cupcakes de roses em canso de dir que tot és molt fàcil i és veritat. Aquí no ho puc dir tant clar. És a dir, els passos són molt senzills però fa falta fer-ho unes tres o quatre vegades per anar agafant el truquet i que ens comencin a quedar bé. De fet estic disposada a penjar la foto del meu primer “ desastrós-layer-cake” per a que no us decebeu si no us surt a la primera. Em fa molta vergonya però.....tot per vosaltres!
A mi em va anar molt bé seguir el tutorial de l'imprescindible, meravellosa, increïble Swetapolita!! Mireu aquest enllaç i veure-ho que bé ho explica.
Si, sí, és així i no cal donar-hi més voltes. El problema està en qui no em coneix!
Perquè és normal no recordar certs aniversaris de gent coneguda o fins i tot amics que no veus tant sovint...però de gent propera, propera, molt però que molt propera...això no té disculpa!
A vegades tinc malsons en els que m'oblido d'aniversaris tant importants com els dels meus pares.
Amb el pare ho tinc fàcil perquè és per Sant Joan i llavors estic dos mesos emparanoiada i em torno obsessiva per a no oblidar el de la meva mare.
Prenent un refresc a una terrassa...ahh! Quin dia és avui? Quin dia és avui?
Pregunto histèrica al pobre Ferran que m' està parlant d'altres coses. Llavors sé que no, que encara no és 19 d' Agost, que encara no ha passat!
Els meus avis i padrins, no tenen tanta sort i sovint m'acaben trucant ells al final del dia per dir-me un:
- No m'havies de trucar per alguna cosa, tu?
I llavors ja sé, en aquest precís instant, que l'he cagat un any més... I només queda un altre any per poder esmenar l'error! I possiblement el tornaré a oblidar!
Un dia que li vaig dir a la meva àvia que l'acompanyaria a fer la compra, que sovint pesa massa pels seus bracets. Va passar el dia i me'n vaig oblidar.
Al vespre rebo una trucada:
- No havies de fer una coseta tu??
- Felicitaaaaatttts!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
El silenci a l'altra banda del telèfon era aclaparador.
En fi...que no cal que digueu, que ja ho provat tot! He penjat un calendari a la nevera d'aquells amb grans quadres on posava els aniversaris en vermell.
Cada dia me'l mirava però no el llegia.
M'he posat alarmes al mòbil.
Primer error: al principi me les vaig posar en hores de feina on ni tan sols puc tenir el telèfon amb mi, de manera que la funció principal de cridar l'atenció ja no la tenia.
Si em poso l'alarma quan ja estic a casa sempre penso “aix, sí he de trucar. Ara ho faré”.
“Doncs quan pensis això truca al moment” em diu la gent. Ahhh! No hi havia caigut!!!
Això ja ho sé però és que crec que hi ha una força estranya, un forat negre que no em deixa i em fa que sempre pensi el mateix i sempre cometi el mateix error.
Com quan sempre penso que és millor un grapat més d'arròs i això fa que sempre em surti mazacote rotllo ciment Portlant! Mira que ho sé que aquest últim grapat no l'he de tirar però sempre ho faig.
És el forat negre aquest, segur.
Ja m'agradaria ser d'aquestes persones que recorden tots els aniversaris...Complidores se'n diuen i jo les he vist!
Una de les principals perjudicades per culpa d'aquest forat negre, d'energia encara més negra, és la meva padrina.
L'última vegada em vaig oblidar del seu aniversari, aaaaltra vegada. La pobra, ja resignada ni s'immuta i em truca ella per a que jo la feliciti. Ni tan sols m'ho recrimina pobreta!
Doncs bé, un 24 Agost parlant amb una senyora em diu que és el seu Sant i es deia Aurea, com la meva padrina. Quan m'acomiado de la senyora, immediatament trec el telèfon de la bossa de mà i truco a la meva padrina.
Aquesta vegada no se m'escaparà, no. No és tant com l'aniversari però es el Sant! Es quedarà parada quan la feliciti!!!
- Padrinaaaa!!! Felicitaaatts!
- Perquè?
Aquí, ja em va semblar estrany que no sabés que era el seu Sant però per si acàs li recordo.
- Que no, que no, que el meu Sant és el 20 de Maig.
- No padrina que una senyora m'acaba de dir que es avui i ella es diu Aurea.
- Sabré jo quan és el meu Sant!
Decebuda, indignada o incrèdula o com li vulguis dir torno cap a casa, i em poso a investigar.
Doncs si senyors, resulta que Aurea té ni més ni menys que quatre Sants!!!!
Però això que és?
Veus? Malament si no felicito però pitjor si ho faig! És aquest forat negre!!!
Doncs bé, per esmenar tots els meus errors, per felicitar tots els anys perduts, per a tots aquells que m'estimo i que a vegades s'han pogut sentir ofesos (ho entenc, eh) doncs per a tots aquests, avui he fet un layer cake!
O el que es el mateix, una pastís per capes i a sobre...recepta meva!!!! Espero que us agradi!
La recepta és una variació dels cupcakes de llet merengada. Degut a l'èxit que van tenir he decidit intentar un pastís.
Un regal original, profitós i econòmic que de ben segur que us farà quedar bé i esmenar els vostres errors si teniu la mala sort de ser com jo!
FELICITAAAATSSS!!!!
Anem doncs a per la recepta!
PD. Estic molt contenta per que amb 12 dies em superat les mil visites i tot gràcies a vosaltres.
PD. Cada vegada que hi ha un seguidor més...és que m'alegra el dia! De veritat!
PD. Perdoneu per la qualitat de les fotos del tutorial però em vaig veure obligada a fer-les a la una de la nit...
PASTÍS DE LLET MERENGADA AMB MADUIXES
INGREDIENTS PER AL PA DE PESSIC:
Per a 3 motlles de 15 cm.
3/4 cup i 2 tablespoons (116 gr) de farina de reposteria
1/2 cup + 2 tablespoons (78 gr) de farina normal
1 cup (212 gr) de sucre
1 i 1/2 culleradeta de llevat en pols
1/2 culleradeta de sal
1/2 cup (64 gr) de mantega sense sal
2 ous grans
1/2 cup (125 ml) de llet sencera
2 cullerades grans de pasta de llet merengada
ratlladura d'una llimona
500gr de fresons (a gust de cadascú)
MÈTODE:
Preescalfem el forn a 160º . Preparem els tres motlles amb spray antiadherent (si no en tenim ho fem amb mantega i farina).
En el bol de la batedora tamisem la farina, el sucre, el llevat en pols i la sal i barregem suaument fins que es quedi homogeni. Afegim la mantega i anem batent poc a poc.
En un bol a part barregem els ous amb la llet.
Amb la batedora a mitja velocitat anem afegint els la barreja dels ous i llet en tres cops, no afegint un fins que l'altre no està totalment integrat. Un cop quedi homogeni hi afegim les cullerades de pasta llet merengada. Finalment la ratlladura de llimona i barregem fins que quedi una massa homogènia.
Traiem el bol de la batedora i hi afegim les maduixes trossejades. Remenem bé amb una espàtula.
Omplim els motlles per igual i els posem al forn uns 20-25 min o fins que surti un escuradents net.
BUTTERCREAM DE LLET MERENGADA:
INGREDIENTS:
250 gr de mantega
350 gr de sucre glass
3 cullerades de llet semidesnatada
2 cullerades grans de llet merengada
canyella en pols per decorar
MÈTODE:
Posem al bol de la batedora el sucre glass, la mantega i la llet i barregem fins que quedi una crema suau , homogènia i cremosa.
Afegim les cullerades de llet merengada i seguim barrejant.
SUPERMEGA MUNTATGE:
Traiem els motlles del forn i deixem el pa de pessic dintre el mateix motlle uns deu minuts.
Passats aquests minuts els desmotllem poc a poc i els deixem refredar a sobre una reixeta (*)
Un cop freds els emboliquem amb paper film transparent i els posem a la nevera una mitja hora. Això ens permetrà que assenti la molla i els puguem igualar sense que se’ns trenquin.
Els traiem de la nevera i amb un ganivet gran, igualem la part de sobre del pa de pessic.
Repetim els procés en els tres pisos.
Un cop fet, posem un pis a sobre el stand giratori (recordem primer posar-hi un paper de forn).
A sobre l’untem de crema de llimona. No ens passem amb la quantitat d’aquesta perquè sinó monopolitzarà el gust. Penseu que el que volem es que li doni un toc, només.
Posem el segon pis i repetim l’operació. Finalment posem el tercer pis. Queda així.
Un cop arribat a aquest punt, comencem el muntatge de la part externa del pastís que es divideix en dos passos bàsicament:
PRIMERA CAPA O CRUMB (CAPA TAPAMOLLES):
Consisteix en anar posant una capa molt fina de buttercream per a tapar imperfeccions o igualar les capes dels diferents pisos del pa de pessic.
Ha de ser una capa fineta, sense molt gruix , per que la única finalitat és deixar el pastís en forma de cilindre, sense cap sortint ni alteració.
En primer lloc hi posem buttercream a la capa de sobre del pastís.
 |
| Abans |
 |
| Despres |
Important: no hem de posar l'espàtula amb la que treballem el pastís, a dintre el bol de la buttercream, si no volem que aquesta acabi plena de molles.
REPÒS:
Deixem reposar el pastís a la nevera entre mitja hora i una hora, depenent de com sigui el buttercream. És a dir, un de cream cheese, que és més liquidet, necessitarà una hora. Aquest que fem en té suficient amb mitja hora per que és força dens.
CAPA FINAL:
Aquesta és la capa que es veurà i que ens ha de quedar bé.
Primer comencem posant-hi a sobre unes dues cullerades grans de buttercream (que quedi una bona capa, sense por) i amb l'espàtula l'anem repartint per tota la part de sobre del pastís, fent moviments circulars.
Repartim
Quan ho tinguem més o menys escampat, suquem l'espàtula al bol de l'aigua tèbia i al tornar-la a passar pel buttercream veureu que queda totalment llis.
Després passem a fer els laterals amb el mateix procediment. Agafem una bona cullerada de buttercream i anem repartint amb l'espàtula fent moviments endavant i endarrere, mantenint l'espàtula paral·lela al lateral (perpendicular al sostre del pastís).
Quan tinguem tot el lateral cobert, suquem l'espàtula amb l'aigua calenta i comencem a allisar.
A partir d'aquí, és com un treball de manualitats en el que es tracta de deixar el pastís el més llis i regular possible. Recordeu anar sucant l'espàtula contínuament mentre ho treballem.
Finalment, amb la punta de l'espàtula fem moviments circulars a la capa de sobre del pastís i hi tirem canyella en pols.
NOTES:
La crema de llimona (Lemon Curd) és això. Jo l'he comprat a la secció gourmet del Corte inglés.
La pasta de llet merengada és això.
És important respectar els temps que demana la recepta. Si no deixem refredar bé el crumb (la primera capa) el resultat final no serà el mateix.
La reixeta en la que deixo refredar els motlles és important. Si no en teniu, utilitzeu una de forn.
Quan suquem l'espàtula a l'aigua és imprescindible assecar-la abans de treballar el pastís.
Un scrapper és això. Podem agafar-lo llis, dentat petit, dentat gran....
Mai em de posar l'espàtula que quedi en contacte amb el pastís dintre el bol del buttercream sinó el volem deixar ple de molles.
Amb els cupcakes de roses em canso de dir que tot és molt fàcil i és veritat. Aquí no ho puc dir tant clar. És a dir, els passos són molt senzills però fa falta fer-ho unes tres o quatre vegades per anar agafant el truquet i que ens comencin a quedar bé. De fet estic disposada a penjar la foto del meu primer “ desastrós-layer-cake” per a que no us decebeu si no us surt a la primera. Em fa molta vergonya però.....tot per vosaltres!
A mi em va anar molt bé seguir el tutorial de l'imprescindible, meravellosa, increïble Swetapolita!! Mireu aquest enllaç i veure-ho que bé ho explica.
