Qui té un amic té un tresor...no?
Hi ha moments que perdem totalment la racionalitat. No som capaços de distingir entre el que és racional i el que és totalment emocional.
He de dir que sovint me n'adono què m'està passant però no ho puc evitar!!! I em fa una ràbia que no us podeu ni imaginar!
Neus, intenta racionalitzar... no n'hi per a tant!!! em dic mi mateixa per intentar que la meva capacitat de racionalització torni d'allà on està, perduda segurament, dispersa en altres llocs....típic de mi i de la meva racionalitat.
Quan més la perdem és amb les amigues. De fet, si te les estimes, no s'ha de tenir capacitat de racionalització amb elles!
És a dir:
Davant un divorci, la meva amiga sempre té la raó.
Ell sempre és el cabró.
La meva amiga sempre treballa bé, és el jefe que no sap apreciar la seva feina.
La meva amiga sempre ha fet la rotonda correctament, són els altres conductors que s'han de repassar el codi de circulació.
La meva amiga sempre em diu la veritat.
La meva amiga sempre em maquilla bé, són els altres que no en saben.
El fill de la meva amiga sempre és el més guapo, gran, llest i simpàtic de la història. De fet, no n'existeix cap més millor que ell.
No em molesta que la meva amiga em truqui per que la vagi a buscar de matinada per que ha begut massa; és que li feia falta pobreta per que ho està passant fatal.
La meva amiga no passa de mi a temporades, és que està molt enamorada.
La meva amiga marxa a l'estranger en busca de noves experiències i no me n'alegro, només em surt “ segur que vols marxar?”
Una falta total de racionalitat o potser millor dit, un excés d'aquesta cap allà on ens interessa que vagi! És a dir, la racionalitat dominada pel cor...que precisament no passa poques vegades.
Però mentre us passi amb un amic...benvinguda sigui la “no-capacitat-de-racionalització” o “racionalització-clarament-equivocada”. Perquè...qui te un amic té un tresor,no?
L'altre dia assistia a una conversa que em va emocionar. Quatre amigues xerrant i una que arriba una mica trista i anuncia que ha tornat a suspendre, per segona vegada, el carnet de conduir. Immediatament l'altra diu “Això no és just! Aquesta gent han de suspendre uns quants cada vegada i t'ha tocat!”
I en això que l'afectada li diu “No Laia, me he puesto en contradirección....”
I la Laia (gran exemple de falta de racionalització cap a les amigues a les que ens defensaria a capa i espasa per sobre de totes les coses del món mundial, us ho asseguro) li diu: “ Bé, però l'altra vegada va ser injust.”
I totes ens vam quedar satisfetes! Realment l' Eva havia anat en contradirecció però res de tot això no hagués passat si el tio no l'hagués suspès en la primera ocasió per una causa que nosaltres considerem totalment injusta!
Aquesta va ser la nostra deducció no racionalitzada.Aquesta és la grandiositat de les amigues i dels amics, aquesta immensitat que fa que faries qualsevol cosa si fos necessària, aquesta sensació de que passi el temps que passi sempre estaran allà.
I per celebrar que som amics, que ho serem, que en farem més d'amics i que en perdrem (que també és bo a vegades) uns deliciosos cupcakes d'amistat per celebrar-ho!!!
Per que sí, per que qui té un amic, té un tresor!
PD. La Laia, la Eva, l' Alba, la Raquel i la Noe amigues totalment faltades de la capacitat de racionalització amb una entrega adorable de les unes amb les altres, amb la sensació de que passi el que passi sempre estaran per defensar-te i donar-te un cop de mà. Gràcies per deixar-me utilitzar els vostres noms i la vostra història!
PD. Gràcies per la gran rebuda que ha tingut el post del tutorial. Si us animeu a intentar-ho no dubteu en fer-me totes les preguntes que vulgueu a locupcake555@gmail.com.
PD. Recordeu que us podeu fer seguidors del bloc, cosa que em faria molt feliç!! Per a fer-ho heu d'anar a sota de la pàgina i on veieu “fes-te seguidor, inscriu-te en aquest lloc”, doncs us inscriviu. És gratuït,eh! Gràcies, gràcies, gràcies.
CUPCAKES DE CHOCOLATA AMB SWISS MERINGUE BUTTERCREAM DE MADUIXA:
Recepta adaptada de Sweetapolita.
Per a 24 cupcakes
INGREDIENTS PEL PA DE PESSIC:
1 i 3/4 cups (236 gr) de farina
2 cups (430 gr) de sucre
3/4 cups (58 gr)de cacau
2 teaspoons (culleradetes) de bicarbonat
1 teaspoon (culleradeta) de llevat en pols
1 teaspoon (culleradeta) de sal
2 ous
1 cup (250 ml) de cafè
1 cup (250 ml) de buttermilk a temperatura ambient *
1/ 2 cup (125 ml) d'oli vegetal
1 tablespoon (cullerada) d'extracte pur de vainilla
MÈTODE:
Preescalfem el forn 175º. Preparem el motlle amb les càpsules.
En un bol tamisem la farina, sucre, cacau, bicarbonat, llevat i sal. Després afegim tots els ingredients que falten i batem durant dos minuts a velocitat mitjana.
Omplim 2/3 de les càpsules. No us preocupeu si veieu que la barreja és molt líquida.
Fornegem durant 15-17 minuts o fins quan un escuradents surti net. Deixem refredar al motlle deu minuts i després a una reixeta fins que estiguin completament freds.
INGREDIENTS PER AL FROSTING:
4 clares d'ou
220 gr de sucre blanc normal
340 gr de mantega a temperatura ambient
1 culleradeta d'extracte de vainilla
3 bones cullerades de puré de maduixa
MÈTODE:
Treiem la mantega de la nevera una hora abans i la tallem a daus iguals.
Posem les clares amb el sucre en un bol. Escalfem al bany maria (sense deixar que l'aigua bulli) fins que les clares arribin als 60º i la mantenim durant 4 minuts sense parar de remoure contínuament per evitar quallin les clares.
Passem les clares i el sucre al bol de la batedora i amb les barilles comencem a muntar-les. No us preocupeu si triga una mica. Quan veieu que formen pics tous toqueu la temperatura del bol i si encara està calent ESPEREU!!! No podeu continuar la recepta fins que el bol no estigui temperat!!!!
Canviem les barilles per la pala i baixem a velocitat mitja mentre anem afegint poc a poc els daus de la mantega. Batem uns deu minuts fins que quedi una consistència cremosa i llavors afegim les tres cullerades de puré de maduixa.
Notes importants:
La recepta diu que hem d'escalfar les clares al bany maria fins que arribin a 60º. Si sou com jo que no tinc termòmetre de cuina, només cal que us fixeu que el sucre està totalment disolt en les clares i comproveu que la barreja estigui calenta. Jo aquí li faig posar el dit a Ferran a canvi d'un cupcake! A veure si trobeu algún voluntari suficientment afamat.
És molt important però molt important que abans d'afegir la mantega el bol estigui templat tirant a fred per que sinó us quedarà una sopeta de mantega horrible i tota la feina feta no haurà servit per res. Més val tenir paciència i batre fins que estigui freda.
No us espanteu si al començar a tirar els cubs de mantega sembli que la barreja s'ha tallat i queda plena de grumols. Seguiu batent i ja veureu que després queda el millor buttercream de la història.
INGREDIENTS PER AL GLAZÉ:
120 gr de xocolata fondant
46 gr de mantega
7,5 ml de Light Corn Syrup *
Posem en un bol al bany maria tots els ingredients sense deixar de remenar fins que es formi una barreja cremosa i uniforme.
MUNTATGE:
Muntem una mànega pastissera amb una boquilla 2 D de Wilton. Tirem per sobre amb molt de compte el glazé de xocolata.
NOTES:
Aquestes càpsules són més grans que la mida habitual, així que si utilitzeu les mateixes tingueu en compte que us sortiran uns 12 cucpakes.
El light corn syrup * el vaig trobar a la secció Gourmet del Corte Inglés.
El buttermilk* el trobo únicament al Lidl
Si no voleu fer aquest glazé per no haber de comprar el light corn syrup ho podeu fer amb nata de montar (35 % m.g) i xocolata fondant a parts iguals (250 ml + 250 gr)
L'ampolla es d' Origens, una botigueta d'Altafulla i l'he decorat amb una cosa que s'està posant de moda i a la que m'estic enganxant força: els washi tapes.
