Recepta del torró de guirlache
En primer
lloc perquè ja fa dies que la vaig fer precisament per a que no em passes el
que seeeeempre em passa amb el blog. No arribo a Halloween, a la Castanyada, a
Sant Valentí..- Alguna vegada, si m'ho proposo firmement i tots els astres
s'uneixen en una determinada trajectòria en conjunció amb la Terra arribo a
temps. Deu se que els astres tapen l'enorme forat negre que fa que precisament,
sempre surtin coses que em fastidien molt, moltíssim.
Que què
m'ha passat aquest any precisament? Dues coses.
La primera,
encara que costi d'entendre, és que m'he tornat a posar malalta. Sí, sí, altra
vegada i sí, sí, precisament quan començo les minivacances. I dic minivacances
perquè en teoria tancava el 23 de Desembre i no tornava fins el 7. Ara treballo
el 29, 30, el 2...i espera!
Doncs el
dia abans em vaig notar una mica de mal de gola. Al dia després i fins ara són
milions d'agulles clavades a la gola. Agulles que no em deixen tragar saliva,
ni molt menys aigua, ni molt menys aliments. I la sopa, fa mal igual! Em fa mal
quan badallo i veig les estrelles quan esternudo.
Ahir al
vespre, enmig de la desesperació més absoluta vaig arraconar a la meva mare al
seu lloc de treball, que ve a ser una farmàcia.
- Ha
d'haver alguna cosa que es pugui fer, ha d'haver algun analgèsic que em deixi
viure en pau. Tipus morfina...o així...
Hagués
estat d'acord fins i tot que m'haguessin adormit i em despertessin 4 dies
després quan ja no tingués dolor. Ella marxa cap al calaix i busca i mira i
treu...treu un simple spray de gola!!! Però mama, que no puc ni tragar l'aire!
Que porto dos nits sense pegar ull!
La segona
cosa que m'ha passat és que aquest any sí que està la meva supergermaneta, la
super Paili i la veritat és que quan ve ella, el meu temps es paralitza i
comença a formar part del seu. Esmorzem juntes, parlem i parlem i anem a dinar,
a prendre quelcom i parlem i parlem i fem encàrrecs....Una de les tradicions
que teniem abans que ella marxès a viure a Vietnam és que el 24 anem juntes a
comprar els regals de Nadal i aquest any, malalta o no, ho seguiria fent.
Encara que em desplomés en una botiga, m'era igual, s'havia d'intentar. Avui em
trobo una mica pitjor, però va valer
mooooolt la pena.
Ahir a la
tarda, cap al final, li vaig dir:
- Sempre que vens, tinc la sensació de no parar d'anar amunt i avall, amunt i avall...
- Sempre que vens, tinc la sensació de no parar d'anar amunt i avall, amunt i avall...
- Jo igual
- em contesta.
I
m'encanta, m'encanta anar a tots els llocs amb ella! M'encantaaa!
Doncs bé,
finalment un puc deixar la recepta del torró de guirlache extreta del blog de
Maria Lunarillos perquè tal i com ho explicaven em va semblar fins i tot fàcil,
donat que jo tinc un problema greu greu al treballar amb sucre!
TORRÓ DE
GUIRLACHE
Ingredients:
240 gr de
sucre
240 gr
d'ametlles pelades
25 gr de
sucre invertit
1 polsim de
sal
Mètode:
Sobretot
coloquem tot el que haguem d'utilitzar al costat per emmerdar el menys possible
i poder treballar ràpid. Preparem el motlle de silicona que haguem escollit.
Torrem les
ametlles. Recomano fer-ho al forn enlloc de a la paella perque sembla que és
més progressiu. Donat que les hem d'afegir a la cassola quan encara estan
calentes, les tinc al forn fins al moment just d'incorporar-les al sucre.
En una
cassola hi afegim el sucre amb el sucre invertit i la sal i escalfem fins que
arribi a 190ºC. Millor si teniu un termòmetre de sucre.
Afegim les
ametlles (encara calentes) i remenem fins que s'integrin. Amb una cullera
untada amb oli, omplim els motlles que tinguem.
Deixem
refredar i desmoldem.
A mi em va
agradar quan vaig veure que es podien banyar amb xocolata i vaig pensar que ho
havia de fer. Doncs res, foneu xocolata al bany maria i suqueu el turró i deixen
refredar.
A
menjar!!!!!!!!!!!
