El meu atelier
En aquest post no hi haurà
recepta....Ohhhh!! Doncs sí, i no perquè no en tingui de preparades sinó perquè
ja fa temps que vull publicar aquest post sobre el meu atelier, ensenyar-vos
quines coses tinc, com les classifico i on faig les fotografies.
Vaja que no us obro les portes de
casa meva sencera però sí del meu lloc de treball del blog.
Ferran i jo vam viure durant sis
anys en un pis de 40m2 on no hi havia cap possibilitat de tenir cap racó. De
fet, només els utensilis de cuina ja es convertien en un autèntic problema.
En el trasllat a la nova llar vaig
trobar el meu lloc ideal i me'n vaig enamorar. Les golfes, un lloc apartat de
la resta, silenciós i amb la llum adequada. No és ni molt menys el millor
atelier del món, està clar, però és el meu i l'únic que tinc i el que he anat
acumulant durant aquests anys del blog.
En primer lloc, en una paret, hi
tinc dues estanteries que vaig comprar a Ikea. De les més senzilles, sense ni
pintar ni res, i són bastant més estables del que semblaven al principi!
Si alguna cosa he après durant el
temps que porto amb el blog, és que és millor tenir els props ben ordenats. És
com quan tens un armari desordenat, amb roba que no veus i per tant, no te la
poses mai perquè no recordes ni que la tenies! Igual. Els props, són tots
aquells complements que utilitzem a l'hora de fer les fotografies i que moltes
vegades tenen quasi la mateixa importància que el postre que vulguem ensenyar.
Un prop adequat o inadequat pot afavorir o destrossar la imatge que vulguem
fer.
Comencem per les teles. Aquestes les
compro a botigues de teles a Tarragoba, més que res per proximitat. últimament
hi ha moltes de trossos de tela per pachtwork però per al meu ús són massa
petites. Les utilitzo pels fons de les fotografies, per a que no es vegi l'armari
o la cuina o la paret que ni m'interessa. L'estampat va a gustos, estil o el
que vulgueu, però uns bàsics és una tela blanca i negra opaca. És com un fons
d'armari.
En aquest cistell hi guardo els
tovallons que compro per decorar algun plat.
També papers de paret. No els he
comprat expressament per a això, són increïblement cars; són els que em van
sobrar d'empaperar algunes parets de casa meva.
L'apartat dels cake stands, potser en el que
m'hi he deixat més calers. Us recomano que encara que no tingueu molta varietat
en quan a estampats, la tingueu en quan a diferents diàmetres. Va bé per que no
sempre faig superpastissos, mols tenen un diàmetre de 12 cm i a vegades el que
vull posar a sobre és un cupcake, un donut, unes cookies i quedarien
desproporcionades en un cake stand de pastís de 25 cm.
Finalment al "Casa" de la
que estic completament enganxada vaig trobar aquests mini cake stands a un preu
molt però que molt econòmic i que són ideals per fotografiar uns cupcakes. El
que veieu metàl·lic el vaig comprar al mercadet d'antiguitats de Tarragona.
El candelabro que veieu al darrera
el vaig comprar a Ikea als meus inicis. Si li poses un plat a sobre tens un
cake stand econòmic i que quan comences és suficient.
A sobre del cake stand hi tinc tots
els coberts, alguns del Zara Home i altres als mercadets d'antiguitats, solen
ser molt barats. Al costat uns coladors petits que per a acompanyar algun postre
com el tiramisú, fent que espolvoreges el cacau són ideals.
L'stand dels plats és el que tinc
més varietat i la veritat és que cada vegada uso menys plats. Ja fa molt temps
que no en compro, tot i que són un bon recurs davant un postre d'apariència poc
cridanera.
A la part de dalt, els potets als
que estic completament enganxada. M'encanteeen!!!!!
Tinc des de gots normals, fins
ramequins passant per pots típics dels que fa el buit, a les Mason Jars
(imitació) que em tenen el cor robat i un servidor de mel.
Un vestit vintage dels anys 40 que
em va xiflar, també d'un mercadet i que algun dia utlitzaré!
Finalment els washi tapes i cintes
varies que em van bé per decorar alguna etiqueta i fer que un tros de paper o
una ampolla insulsa quedi preciosa!
Doncs res, això és tot! El pròxim
post recepta segura, segura!!!!
