lo cupcake: casolans

Crec que mai he estat una moralista, crec que mai he tingut una moral d'aquelles taxatives e intransigents. Això fa que potser no renunciï a determinades coses o que potser em mostri més comprensiva envers unes altres. Amb això no vull dir que sigui la "flower power" de torn, ni molt menys. Simplement hi ha coses que m'irriten molt més que la moralitat, coses com per exemple la impuntualitat, la falta de respecte, la falta d'esforç en un grup....

Sovint llegeixo o escolto crítiques infernals a programes com Gran Hermano, Supervivientes...que crec que no cal explicar de què va perquè tothom en major o menor grau ho sap. Està clar que poques persones "cultes" que entren triomfen, quasi sempre, la més ben educada surt al principi del programa. Les altres, saben que essent provocadors, provocatius, amb sexe o altres estratègies, podran aconseguir arribar a la final i amb una mica de sort guanyar.

D'aquest programa en deriven d'altres satèl·lits en els que familiars, coneguts, amics o enemics cobren per dir animalades sovint pactades amb anterioritat amb el propi concursant. Discursos moralistes i escandalitzats amb determinades conductes i amb discursos que sovint i estic d'acord, per suposat. Després s'escandalitzen del fet que una periodista com Mercedes Milà el presenti, que si "on ha acabat aquesta dona"?...etc.

Penso que cadascú es guanya la vida com pot o com vol; si algú és feliç prostituint-se o li compensa, doncs allà ell/a. Qui és algú per criticar la feina d'altres? A vegades imagino que el que parla d'aquesta periodista i del programa, potser és un banquer que va vendre preferents o que no dóna crèdit a un pobre autònom que intenta fer sobreviure el seu negoci. Però és clar, a ell no el veuen milions de persones.

Fent un petit incís he de dir que a mi la Mercedes Milà em sembla una show woman com poques, que em diverteix i m'entreté com ningú.

No faig "ascos" a cap programa d'aquests, tampoc regeixen la meva vida. Que si alguna vegada em fan vergonya? és clar! Però també em passo mirant alguna pel·lícula de serie B de Diumenge per la tarda.

Que si són moralment incorrectes o almenys escandalosos? Potser si, però es que cadascú pot prémer la tecla del comandament que vulgui.

Tot i així, gran part de la població deu portar un Gran Hermano petit a dintre seu, si no no s'entén que ha estat un programa fet a molts països i amb rècord d'edicions.

Ja dic doncs, que no m'escandalitzo fàcilment ni em preocupa l'emissió d'aquests programes. Mai m'ha tret ni un minut de son.

Que si és "televisió brossa"....és que no ho son els telenotícies que manipulen l'actualitat en funció de la cadena que són? Per a mi, això sí que brossa.

Ara bé, tot va canviar l'altre dia. Estava tranquil·lament quan veig una anunci d'una serie de televisió que ara us mentiria si us digués el títol i la cadena (quan el torni a veure m'hi fixaré). Doncs bé, el reclam de la serie és: una mare amb dues filles, una es suposa que guapa i una de lletja. La guapa es casa. Llavors la mare diu a la filla lletja que es juga el que vulgui a que anirà a la boda de la seva germana "grassa, de negre i sense novio". Els meus ulls sortien de les seves òrbites i les meves orelles van fer el que van poder per no seguir escoltant, tant que ja no vaig poder sentir la cadena que era. I dic jo, això no és vergonyós?

A mi, em preocuparia més que la meva filla tingués això com a referent que un Gran Hermano. Lo de grassa em sembla un crim, i més tenint en compte que l'actriu només té un lleuger sobrepes (o això em va semblar veure durant els segons del trailer) però el del novio"....mareta meva! Es que ara ens fa falta una cosa al costat per anar de boda? O per anar a qualsevol lloc? La meva mare, desde petita dient-me que no depengués mai de ningú i amb una serie li tiren tota la feina feta per terra! I aquí ningú diu res? Que com no es real no es tant fort? És pitjor! Em preocuparia molt més que la meva filla veiés això que no pas, dos fent l'amor o discutint a Gran Hermano; al cap i a la fi, aquí li puc dir que és una qüestió d'educació però els valors que capta amb un minuts d'aquella serie, és molt perjudicial.

Després intento pensar que la serie evolucionarà cap a que la filla "grassa" es reafirmarà com a dona amb personalitat i independent però el mal ja està fet.

Una mare que li diu a la seva filla "grassa" i la tatxa d'inútil per no ser capaç de tenir parella? Perdoneu però això sí és un crim i com una casa!

I per la moral, fer la falta d’aquesta, pels programes telebrossa o no, i que per “gustos colores”, us presento uns bollicaos casolans. La recepta està calcadeta del blog Bajo una nube de azúcar glas, i quan la vaig veure vaig pensar que havien de ser meus,meus i meus. Són entretinguts, això està clar. Però valen moooooolt la pena!

BOLLICAOS CASOLANS

Ingredients:

450 gr de farina de força

225 nl de llet

90 gr de yougurt natural ensucrat

50 gr de mantega a temperatura ambient

30 gr de mel

15 gr de llevat fresc

10 gr de sal

mantega per pintar per sobre

Mètode:

En un bol barregem la llet, el yougurt i la mel i ho posem al microones entre 15 i 30 segons. Si estan recent sortides de la nevera feu 30, només d’aquesta manera vaig aconseguir que la mel es desfés del tot.

Un cop tebi hi afegim el llevat fresc esmicolat i batem amb una varilla fins que s’integri totalment.

Posem la farina al bol de la Kitchen Aid (amb el gancho) i afegim la barreja de la llet poc a poc mentre anem amasant durant 1 minut a velocitat 2.

Afegim la sal i tornem a amasar. Afegim la mantega i batem a velocitat 2 durant 30- 35 minuts.

Tapem el bol amb paper film i deixem reposar una hora, on veurem que dobla el seu volum.

Abans

Una hora després

Traeiem del bol i fem boles d’uns 84 gr cadascuna. La mida d’aquestes definirà la mida dels bollicaos. A mi em va emblar que aquesta era perfecta però això va a gustos. Deixem reposar les boles durant 15 minuts.

Muntatge:

Aplastem les boles, les allarguem. Agafem l’extrem superior i l’enrotllem cap a l’interior.

Sellem bé l’extrem per evitar que es desfaci, així com també sellem les puntes i les arrodonim.

Posem en una safata d’enfornar amb una separació d’uns 2 cm, pintem amb una mica d’aigua, tapem amb paper film i deixem reposar entre 40-45 min fins que doblin de volum.

Preescalfem el forn a 180º i fornegem durant 20 minuts o fins que estiguin dauradets.

Farciment:
Per farcir he utlitzat Nutella amb un toc de microones (per facilitar la feina). Amb la mateixa boquilla que vaig utilitzar als éclaires. Introduim la boquilla fins al centre i anem soltant Nutella per tot el recorregut fins arribar a l'extrem.

NOTES:

- He llegit que si no teniu amasadora, ho podeu fer de forma manual amb una amassat francés. Al bloc de la Macarena, ella ha penjat un vídeo on s’explica com es fa.

- - Hi ha gent que quan plega la massa per donar forma del panet aprofita per farcir-lo. Alguns hi posen una tableta de xocolata per desfer, altres ho omplen de Nutella/nocilla. Particularment no m’agraden cap de les opcions, la primera perque quan es refreda, torna a quedar tableta dura i...no ho soporto!!! I la segona, perque en la majoria de les ocasions, la part més externa de la nutellaqueda mig cremada.

- Una separació de 2 cm a la safata és poquet i veureu que s’enganxen entre si. Es veu que es bo, ja que li confereix més esponjositat. Per comprobar-ho vaig fer de les dues formes i aquells queno es tocavenno van quedar tant bons, o sigui que ho puc confirmar!