Crec que mai he estat una
moralista, crec que mai he tingut una moral d'aquelles taxatives e
intransigents. Això fa que potser no renunciï a determinades coses o que potser
em mostri més comprensiva envers unes altres. Amb això no vull dir que sigui la
"flower power" de torn, ni molt menys. Simplement hi ha coses que
m'irriten molt més que la moralitat, coses com per exemple la impuntualitat, la
falta de respecte, la falta d'esforç en un grup....
Sovint llegeixo o escolto
crítiques infernals a programes com Gran Hermano, Supervivientes...que crec que
no cal explicar de què va perquè tothom en major o menor grau ho sap. Està clar
que poques persones "cultes" que entren triomfen, quasi sempre, la més
ben educada surt al principi del programa. Les altres, saben que essent
provocadors, provocatius, amb sexe o altres estratègies, podran aconseguir
arribar a la final i amb una mica de sort guanyar.
D'aquest programa en deriven
d'altres satèl·lits en els que familiars, coneguts, amics o enemics cobren per
dir animalades sovint pactades amb anterioritat amb el propi concursant.
Discursos moralistes i escandalitzats amb determinades conductes i amb
discursos que sovint i estic d'acord, per suposat. Després s'escandalitzen del
fet que una periodista com Mercedes Milà el presenti, que si "on ha acabat
aquesta dona"?...etc.
Penso que cadascú es guanya
la vida com pot o com vol; si algú és feliç prostituint-se o li compensa, doncs
allà ell/a. Qui és algú per criticar la feina d'altres? A vegades imagino que
el que parla d'aquesta periodista i del programa, potser és un banquer que va
vendre preferents o que no dóna crèdit a un pobre autònom que intenta fer
sobreviure el seu negoci. Però és clar, a ell no el veuen milions de persones.
No faig "ascos" a
cap programa d'aquests, tampoc regeixen la meva vida. Que si alguna vegada em
fan vergonya? és clar! Però també em passo mirant alguna pel·lícula de serie B
de Diumenge per la tarda.
Que si són moralment
incorrectes o almenys escandalosos? Potser si, però es que cadascú pot prémer
la tecla del comandament que vulgui.
Tot i així, gran part de la
població deu portar un Gran Hermano petit a dintre seu, si no no s'entén que ha
estat un programa fet a molts països i amb rècord d'edicions.
Ja dic doncs, que no
m'escandalitzo fàcilment ni em preocupa l'emissió d'aquests programes. Mai m'ha
tret ni un minut de son.
Que si és "televisió
brossa"....és que no ho son els telenotícies que manipulen l'actualitat en
funció de la cadena que són? Per a mi, això sí que brossa.
Ara bé, tot va canviar
l'altre dia. Estava tranquil·lament quan veig una anunci d'una serie de
televisió que ara us mentiria si us digués el títol i la cadena (quan el torni
a veure m'hi fixaré). Doncs bé, el reclam de la serie és: una mare amb dues
filles, una es suposa que guapa i una de lletja. La guapa es casa. Llavors la
mare diu a la filla lletja que es juga el que vulgui a que anirà a la boda de
la seva germana "grassa, de negre i sense novio". Els meus ulls
sortien de les seves òrbites i les meves orelles van fer el que van poder per
no seguir escoltant, tant que ja no vaig poder sentir la cadena que era. I dic
jo, això no és vergonyós?
A mi, em preocuparia més que la meva filla tingués
això com a referent que un Gran Hermano. Lo de grassa em sembla un crim, i més
tenint en compte que l'actriu només té un lleuger sobrepes (o això em va
semblar veure durant els segons del trailer) però el del novio"....mareta
meva! Es que ara ens fa falta una cosa al costat per anar de boda? O per anar a
qualsevol lloc? La meva mare, desde petita dient-me que no depengués mai de
ningú i amb una serie li tiren tota la feina feta per terra! I aquí ningú diu
res? Que com no es real no es tant fort? És pitjor! Em preocuparia molt més que
la meva filla veiés això que no pas, dos fent l'amor o discutint a Gran
Hermano; al cap i a la fi, aquí li puc dir que és una qüestió d'educació però
els valors que capta amb un minuts d'aquella serie, és molt perjudicial.
Després intento pensar que
la serie evolucionarà cap a que la filla "grassa" es reafirmarà com a
dona amb personalitat i independent però el mal ja està fet.
Una mare que li diu a la
seva filla "grassa" i la tatxa d'inútil per no ser capaç de tenir
parella? Perdoneu però això sí és un crim i com una casa!
I per la moral, fer la falta d’aquesta, pels
programes telebrossa o no, i que per “gustos colores”, us presento uns
bollicaos casolans. La recepta està calcadeta del blog Bajo una nube de azúcar
glas, i quan la vaig veure vaig pensar que havien de ser meus,meus i meus. Són
entretinguts, això està clar. Però valen moooooolt la pena!
BOLLICAOS CASOLANS
Ingredients:
450 gr de farina de força
225 nl de llet
90 gr de yougurt natural ensucrat
50 gr de mantega a temperatura ambient
30 gr de mel
15 gr de llevat fresc
10 gr de sal
mantega per pintar per sobre
Mètode:
En un bol barregem la llet, el yougurt i la mel i ho
posem al microones entre 15 i 30 segons. Si estan recent sortides de la nevera
feu 30, només d’aquesta manera vaig aconseguir que la mel es desfés del tot.
Un cop tebi hi afegim el llevat fresc esmicolat i
batem amb una varilla fins que s’integri totalment.
Posem la farina al bol de la Kitchen Aid (amb el
gancho) i afegim la barreja de la llet poc a poc mentre anem amasant durant 1 minut
a velocitat 2.
Afegim la sal i tornem a amasar. Afegim la mantega i
batem a velocitat 2 durant 30- 35 minuts.
Tapem el bol amb paper film i deixem reposar una
hora, on veurem que dobla el seu volum.
 |
| Abans |
 |
| Una hora després |
Traeiem del bol i fem boles d’uns 84 gr cadascuna. La
mida d’aquestes definirà la mida dels bollicaos. A mi em va emblar que aquesta
era perfecta però això va a gustos. Deixem reposar les boles durant 15 minuts.
Muntatge:
Aplastem les boles, les allarguem. Agafem l’extrem
superior i l’enrotllem cap a l’interior.
Sellem bé l’extrem per evitar que es desfaci, així
com també sellem les puntes i les arrodonim.
Posem en una safata d’enfornar amb una separació
d’uns 2 cm, pintem amb una mica d’aigua, tapem amb paper film i deixem reposar entre 40-45 min fins que doblin de volum.
Preescalfem el forn a 180º i fornegem durant 20 minuts o fins que estiguin
dauradets.
Per farcir he utlitzat Nutella amb un toc de microones (per facilitar la feina). Amb la mateixa boquilla que vaig utilitzar als éclaires. Introduim la boquilla fins al centre i anem soltant Nutella per tot el recorregut fins arribar a l'extrem.
NOTES:
- He llegit que si no teniu amasadora, ho podeu fer de
forma manual amb una amassat francés. Al bloc de la Macarena, ella ha penjat un
vídeo on s’explica com es fa.
- - Hi ha gent que quan plega la massa per donar forma
del panet aprofita per farcir-lo. Alguns hi posen una tableta de xocolata per
desfer, altres ho omplen de Nutella/nocilla. Particularment no m’agraden cap de
les opcions, la primera perque quan es refreda, torna a quedar tableta dura
i...no ho soporto!!! I la segona, perque en la majoria de les ocasions, la part
més externa de la nutellaqueda mig cremada.
- Una separació de 2 cm a la safata és poquet i veureu
que s’enganxen entre si. Es veu que es bo, ja que li confereix més
esponjositat. Per comprobar-ho vaig fer de les dues formes i aquells queno es
tocavenno van quedar tant bons, o sigui que ho puc confirmar!
Jo no sóc gens fan dels bollycaos però, potser fets a casa, faria una excepció. Tenen bona pinta, els teus, Neus.
ResponEliminaJa veuràs que bons Marina! Oblida't dels industrialitzats perqueno tenen res a veure! Espero que et surtin genials! Ja ens contaràs!
EliminaMuAAAAAA
Uala, Neus jo com tu... aquesta recepta ha de ser "MEVA,MEVA,MEVA!!!" quina pinta.
ResponEliminaUna cosa, si no has farcit al moment d'enrotllar, com ho has fet perquè et quedi tan bé??
Hola guapa! Doncs un cop fornejats i freds agafo la boquilla especial per farcir
Elimina(una amb un extrem molt allargat) i la clavo fins al fons i després vaig soltant Nutella conforme la vaig traient. Jo en tiro molta perque m'agrada mossegar i que regalimi però això va a gustos. T'ensenyo la boquilla per a que vegis quina és:
http://lo-cupcake.blogspot.com.es/2014/01/un-viatge-i-uns-eclaires.html
Es que em vaig oblidar de fer la foto al post dels bollicaos però el procés és el mateix que als éclaires.
Muaaaa!
És fácil criticar els realities però les audiències manen, i aquestes mostren que són els programes més vistos. És allò que passava abans que algú deia: nooo jo no veig GH, però s'ho sabia tot tot jeje. Totalment d'acord amb tu que es pot agafar el comandament i canviar.
ResponEliminaEls bollycaos tenen una pinta espectacular, tot i que en tota la meva vida només me n'he menjat dos...a casa si que me'ls menjaria.
Petonets guapa!
Moltes gràcies guapa! Aquests no tenen res a veure i els teus nens em sembla que un cop els hi facis, faran tot el que els hi demanis! jajajajajaj
EliminaMoltes gràcies per passar-te guapa! Muaaaa
No m'agraden molt els bollicaos bàsicament perquè són industrials, però aquests casolans sens dubte que si, a més els fare igualets ja que com a tu no suporto que la xocolata es quedi com una pedra o la nocilla recremada. Tenen una pinta estupenda.
ResponEliminaSalutaciones
Hola guapa! Ja t'entenc. Lo bo d'aquests es que tenen el gust del bollicao sense aquell regust industrial que fa por i tot quan te l'empasses. Són divinsssss!!!!!
EliminaDoncs a veure que tal et surten i em contes, ok? Gràcies per passar-te guapa!
Doncs a mi Neus m'encanten les sèries de televisió... en segueixo alguna d'aquí i algunes que emeten a EStats Units...algunes de trama política, policíaca i romàntica...com tu dius, em distreuen un piló, i això que, a la meva professió, moltes vegades veig situacions que superen la ficció..en fi.. que cadascú ha de trobar la seva manera de distreure's i gaudir dels moments de repòs! Per cert, amb aquests bollicaos casolans, segur que m'empatxo en el primer període de descans! Petons!
ResponEliminaGuapíssimaaaaa!!! Doncs sí que empatxen, sobretot si te'n menges tres de cop superfarcits de Nutella, regalimant per tot arreu....Mmmmmmmm!
EliminaSí que és veritat, tot i que la realitat supera la ficció sempre va bé una miqueta de ficció per evadir-se dels problemes!
Molts petonets!