Pastís de crema de xocolata màgic
Avui estic emocionada amb el pastís de crema de xocolata màgic que he fet. És simplement espectacular!
Però a vegades les coses no surten
com a un li agradaria. De fet, més de les que ens agradaria.
Personalment am costa acceptar-ho
quan això passa. No pensava que fos així fins que a l'edat adulta m'ha passat i
no ho he sabut gestionar.
I la veritat, és que em sento força
ridícula explicant això, perquè no m'estic referint a grans problemes personals
ni res de tot això!
Potser són coses que ara em semblen
completament banals però que en aquell moment són les més importants de la teva
vida! Et falta la respiració i t'enfades amb l'univers i tot el que pugui
existir perquè t'ha tocat viure això.
Imagineu-vos que es fa una festa,
perdó, és fa LA FESTA. L'estàs esperant desde fa molt molt temps, amb les
amigues fa temps que en parleu. Saps el que et posaràs, saps com et pentinaràs
i com et maquillaràs. Saps que tota la classe i més gent i estarà.
Ja heu quedat en dormir totes a la
mateixa casa, per poder menjar xurros recent comprats mentre xerreu i xerreu
sobre la festa.
I el que és el més important, saps
que ELL hi serà i saps que serà la teva oportunitat. Estàs esperant aquell gran
dia. Ja us heu fet miradetes a classe i ja heu parlat una miqueta, però la
festa ha de ser l'impuls definitiu. O això creus.
Però llavors el Dijous pel matí,
estirada al llit, obres els ulls. Tragues la primera saliva i llavors sents una
punxada a la gola. Reconeixes perfectament aquella punxada, saps exactament el
que és. Ja en tens molta experiència, desde petita que les angines t'han
acompanyat. Continuament, repetidament i a sobre, apareixen en el pitjor
moment.
Però intentes no fer cas, no pots
ser que t'estigui passant això.
Et veu el got de suc de taronja,
depositant tota la confiança en ell com si tingués propietats miraculoses. I
llavors quan et menges un tros de torrada, veus que l'amenaça està allí, que és
real i que aquell dolor és més que real!
Truco al meu pare que és metge:
- Papa tinc angines, m'hauries de
donar antibiòtic.
El silenci a l'altra banda del
telèfon no és bona senyal. Conec al meu pare i sé que no m'ho donarà. Després
d'examinar-me la gola a consciència, determina que no hi ha pus, que no hi ha
febra i per tant, no hi ha antibiòtic. Sentencia.
- Papa siusplau, siusplau. Saps que
acabarà en angines. No em puc permetre estar malalta ara!
(i no em referia només a la festa,
també als estudis, als exàmens, al voleibol....noooooo)
Llavors mun pare, amb aquella calma
que el caracteritza, comença a fer que no amb el cap, però no era un NO de
negació. Era un NO de com "donant-me per perduda" un NO que no
entenc.
- Què? - li pregunta sumida en la
deseperació.
- Que no sé com pots dir aquestes
coses. S'ha perdut el respecte per la malaltia....així no anem bé...
I llavors va començar un discurs
sobre el ritme i les exigències de vida actuals...bla, bla, bla....
Vaig estar sana just fins acabar les
classes del divendres. Aquest mateix dia per la tarda ja vaig començar amb
febra. Llavors va venir el meu pare amb el seu palet i llumeta i va confirmar
que ARA tenia angines.
I llavors, em va donar antibiòtic.
He de dir que l'acupuntora a la que vaig està encantada amb el meu pare! No cal
dir res més!
Bé, doncs, pels gafes com jo, pels
que tenen angines de repetició, pels pares que no volen donar antibiòtic pel
nostre bé...un pastís dens de xocolota!!! Mmmmmm....del blog Give recipe...
millor impossible!
PASTÍS DE CREMA DE XOCOLATA MÀGIC
Per a unes 10 persones
Ingredients:
4 ous a temperatura ambient
1 cullereta d'extracte de vainilla
260 gr de sucre
75 gr de farina
30 gr de cacau en pols sense sucre
110gr de mantega fosa
500 ml de llet a temperatura ambient
sucré glacé per tirar per sobre
Preescalfem el forn a 160 ºC. Forrem
un moltlle de ----cm amb paper de forn.
Separem les clares dels rovells.
Batem les clares en un bol fins que montin i reservem a part.
Batem els rovells, el sucre i
l'extracte de vainilla fins que quedin integrats.
Afegim la mantega fosa i batem
durant mig minut.
Afegim la farina i el cacau i
remenem amb una espàtula fins que quedi integrat. Anem posant la llet mentre no
deixem de batre. Finalment anem afegint les clares muntades, amb una espàtula,
sense ser massa bruscos.
Posem la barreja al motlle i
fornegem durant 60 minuts.
Deixem refredar a temperatura
ambient, desmotllem i servim espolvorejat amb sucre glacé.
NOTES:
- Us quedará una barreja molt
líquida, no us espanteu a l'hora al motlle per fornejar.
-
El meu forn puja més la temperatura quan fa estona que està encès. No ho
vaig tenir en compte i el pastís es va fer més del que hauria de ser. No passa
res, queda molt bo però perd la gràcia de trobar l'interior del pastís tipus
crema.
-
Si no teniu el motlle d'aquesta mida el podeu canviar, però tingueu en
compte que si és més gran i la massa està més repartida quedarà menys gruix al
pastís. I a menys gruix i més superfície, menys fornejat.
