Que no faig salat? Qui ho ha dit? Foccacia de romaní i olives
De salat, jo també en sé fer!
Quan fem un sopar un dinar amb els
amics, sovint ho repartim tot. És a dir, cadascú porta alguna cosa i tenim un
dinar de pupurrí encantador, ple de gustos i de formes de fer diferents.
A vegades, quan el fem a casa
nostra, Ferran insisteix en fer una barbacoa. Però jo cada dia les odio més les
barbacoes. Deixant a part e menú i que sovint em senten fatal, quan fem
barbacoa sempre hi ha un o dos pringats, que solen ser el meu marit i un amic.
- Aneu menjant que sinó es refredarà.
Així que els altres ens limitem a
assegure'ns, a fer cas i a menjar. Però no ho fem a gust, perquè sempre hi ha
algú de peu treballant.
Si a això li sumes la falta
d'organització de la nostra colla, veure'm que les patates estan llestes quan
ja tots hem acabat de menjar.
Així que cada cop som més partidaris
de cuinar una cosa cadascú. És genial poder menjar la truita de carbassó de la
Montse, el pastís vegetal de la Valle o les piruletes salades sense lactosa ni
sorbitol de la Miriam.
I ja podeu endevinar el que porto
jo, no? Doncs sí, els postres i m'encanta! Sóc força negada per fer cosetes
salades i no em treguis de l'amanida de llegums i salmó a la planxa...Així que
ja estic contenta amb el que em toca portar.
Però..i si fem el sopar a casa d'una
amiga, els pares de la qual són forners i fan la millor coca de Sant Joan de la
comarca? I és que la fan absolutament exquisida, dolçor justa, tendra, crema
perfecta...I el sopar era la gran Nit de Sant Joan!
Al moment em va envaïr una espècie
d'atac de pànic! I què faig jo ara? Només recordava una sola ocasió en la que
vaig portar quelcom salat a una festa. Era quan vivia en el pis d'estudiants a
Barcelona i vaig portar unes gambetes al "ajillo" que em va ensenyar
a fer la meva sogra. Només us diré que tots els plats es van acabar, excepte el
meu. Va ver molt humiliant...però crec que ni jo en vaig menjar.
Així que en aquesta ocasió m'havia
de posar les piles! I vaig pensar:
- Fes alguna cosa que es pugui
assemblar a una coca i segur que et sortirà millor que un guisat.
I així ho vaig fer! I vaig fer la
millor focaccia de la historia i tot i que no és un plat complicat, ha servit
per veure que de salat, jo també en sé fer!
INGREDIENTS PER LA FOCCACIA DE
ROMANÍ, PEBRE I OLIVES.
2 culleretes petites de llevat de
panaderia (el trobareu al supermercat)
150 gr de farina normal
350 gr de farina de força
1 platet petit de pebre negra mòlta
( segons gust més o menys)
100 ml d'oli
300 ml d'aigua
unes 10 tàperes (opcional)
En un bol barregem les dues farines
i el plat de pebre i remenem bé fins que quedi tot integrat.
Afegim el llevat de
"panaderia".
Afegim l'aigua.
Afegim l'oli.
I amassem fins que es formi una
massa.
Veureu que queda una textura molt
pastosa; tranquils, és normal.
Enfarinem una superfície.
Amassem durant 10 minuts. Afegim la
farina que calgui per a que la massa agafi consistència.
La posem en un pol untat d'oli, el
tapem amb un drap humit i el deixem reposar durant 1 hora i mitja en un lloc
sense corrent. Jo el poso al forn, apagat és clar! Veurem que dobla la seva
mida.
Untem el motlle amb oli.
Estirem la massa per sobre i deixem
reposar 40 minuts.
Mireu com es veu el pebre negre a la
massa. Absolutament exquisit!
Preescalfem el forn a 200ºC.
Hi posem el romaní.
Amb el dit fem forats a la massa.
Hi posem un xorro d'oli a cada forat.
Afegim les olives. Jo tenia unes
trencades que el meu pare les fa amb romaní i que són ideals. Però les que
tingueu estaran bé.
Hi posem algunes taperes (opcional).
Fornegem durant 15 minuts i aquesta
és la preciositat que en treureu!
Recomano fornejar-la just abans de
servir-la o reescalfar-la al forn perquè canvia moltíssim la textura.
I a gaudir d'aquest plat tant
deliciós!!!
