lo cupcake: formatge

Fent un skipe amb ma germana. Parlem i parlem i de milions de coses. Sovint quan penjo veig que ja han passat tres hores. Com? Tres hores? – em pregunta Ferran amb cara d’espantat.

Mentre ell, s’ha llevat, ha esmorzat, ha donat una volta amb els gossos, ha arreglat el jardí, ha escombrat les rajoles de fora... En fi, que havent fet tot això, entenc la seva cara al entrar a casa i veure com encara segueixo enganxada a la maquineta maldita.

Però si hi ha algú que té un familiar a l’estranger sabrà del que parlo, sobretot si hi ha diferència horària! Que si ara puc parlar jo, que si jo ara estic amb uns amics, que si jo ara treballo, que si ara tinc una reunió....

Així que el dia que tots els astres s’uneixen d’una forma determinada, en forma quasi posant “aquí i ara” i aquell dia...hecatombe de paraules, remolins d’anècdotes, de projectes! Si existeix un senyor Skipe, segur que pensarà que per gent com nosaltres es penja el sistema.

Que quins temes parlem? Ufff...!!

De tot i més! Però està clar que un dels temes estrella són els cupcakes. Estic convencent a la Pili per fer-nos germanes associades i muntar un negoci. Qui millor que amb ma germana?

Li dic que començaríem a créixer perquè seriem innovadores a la vegada que mantindríem els sabors clàssics i que això ens catapultaria a la fama mundial! Li dic hauríem d’anar pel món supervisant l’obertura de les botigues noves que sortiren per tot arreu, i ho faríem personalment que sinó estàs al peu del canyó en un negoci, no sortirà més.

El punt més àlgid el tindríem al obrir un petita botigueta amb encant, a Novo York , a Uper East Side (que no tinc ni idea de com és però pinta bé). Vindrien a la nostra petita i encantadora botigueta les actrius de Gossip Girl i Sexe en Nova York. Sortiria a les guies turístiques gastronòmiques com el lloc imprescindible si vols degustar un bon cupcake.

I també sortiria a les guies turístiques com a lloc imprescindible si vols gaudir d’un ambient relaxant, d’una atmosfera càlida, voltada de llibres i que faci que t’estiguis menjant un cupcake com si estiguessis a casa teva, al costat de la llar de foc, en un dia fred i plujós.

I sortiria les guies turístiques per visitar com a “lloc de cult” !! Jajajaja! Ara si, ara ja se me n’ha anat l’olla! jajaaja

Està tot pensat: jo seria la part artística, en disseny, en gustos, en colors i ma germana la part més empresarial i de marketing. Ella entén de negocis, i molt.

Sé quin tipus de negoci seria, sé la filosofia, sé els llocs....ho tinc tot al meu capet, allí arraconadet a la secció de somnis. Aquest però, he de ser realista i dintre la secció de somnis està a la de “somnis quasi impossibles”.

Últimament estic aprenent que no hi ha cap somni impossible del tot, però si alguns de “quasi”. El cas és que sempre el tinc allí per si acàs.

I ara, passades tres hores de xarreta arriba la part més difícil, aquella en la que he de convèncer a la meva germaneta, d’idees molt fixes per cert, de que s’involucri en el meu somni. Li explico que començaríem per un lloc petitet, d’una zona en concret de Barcelona i poc a poc aniríem creixent. Ens faria falta un inversor, li dic. Em comenta que la idea que tinc es bona i penso “ja està, la tinc al bote”.

- Així doncs, compto amb tu? Et posaries a fer cupcakes?

El silenci a l’altra banda del telèfon no el percebo com una bona senyal.

- Mmm... pos no. – diu amb la diplomàcia que la característica.

Al instant, dintre aquell raconet de la meva ment dels somnis, aquest va canviar de classificació i va passar de quasi impossible a “quasi segur que impossible”.

I parlant de coses impossibles, quasi impossibles i quasi segur que impossibles....a que veieu que seria quasi impossible que jo pengés una recepta salada? Sí, sí...salada!!! Em costa de creure fins i tot a mi mateixa, quan ho miro.

Això sí, amb forma de magdalena, per no perdre el costum. Muffins de formatge i bacon! “Mmmm....quina bona oloreta...!” Diu Ferran al arribar de l’entreno...

Mira a la cuina, es gira cap a mi i diu “ i això?”. A ell també li costava de creure.

MUFFINS DE FORMATGE I BACON

Per 12 muffins

Ingredients

430 gr de farina

30 gr de sucre

20 gr de llevat en pols

250 gr de bacon trossejat

200 gr de formatge cheddar tallat en cubs

1 cullereta de sal

250 ml de llet

125 ml d'oli

125 ml de nata al 35% m.g.

2 ous

Preescalfem el forn a 190ºc i preparem els papers de muffins al motlle.

Fregim el bacon fins que estigui dauradet però no sec i posem en un plat amb paper de cuina perquè s'absorbeixi l'excés d'oli, fins que es refredi.

Apartem una mica de bacon i formatge per posar-los a sobre dels muffins.

Al bol de la batedora tamisem la farina, el sucre i el llevat el pols. Un cop tamisat hi afegim el bacon i el formatge cheddar que ens ha quedat.

En un altre bol barregem la llet, la nata, l'oli i els ous i batem fins que estiguin integrats. Aboquem aquesta barreja a la de la farina i batem fins que quedin integrats. Omplim les càpsules i hi tirem per sobre de la massa el bacon i el cheddar que teniem apartats.

Fornegem durant 25 -30 minuts o fins que un escuradents surti net. Deixem refredar durant 10 minuts i després traiem del motlle i ho deixem refredar en una reixeta.

NOTES:

Jo vaig utilitzar uns taquets de formatge cheddar barrejar amb tacs d'un altre tipus que vénen en bossa.

Un problema, dos no-problemes i pastís de carbassa amb crema de formatge

De somnis impossibles, quasi impossibles i quasi segur que impossibles. Muffins de formatge i bacon.

Pinterest

Search This Blog

Un problema, dos no-problemes i pastís de carbassa amb crema de formatge

De somnis impossibles, quasi impossibles i quasi segur que impossibles. Muffins de formatge i bacon.

Mi libro

El meu llibre

Ganadora Cupcake Maniacs

Col·laborem

Popular

Pinterest

Search This Blog