lo cupcake: televisio

Miro per la finestra de l'hotel de Cambodia on estic allotjada. Uns turistes estirats a la piscina es relaxen ja a primera hora del matí. Encara no toca fort el sol, però ja fa calor. Em vesteixo per anar a esmorzar, ben fort, per poder aguantar un llarg dia per descobrir Cambodia, per impregnar-me de les seves olors, de la seva llum i les seves pedres.

Agafo l'Iphone per comprobar que tot està bé per casa. Obro el mail i allí està, el mail tant esperat. L'Eva m'escriu i em diu que el programa que vaig gravar serà emès aquest Diumenge!He de preguntar a Ferran a quin dia estem, estic perduda d'hores, llocs , dies i quasi quasi de mesos. Em em mira mig adormilat, no entèn tant d'enfasis en la meva pregunta.

Començo a caminar amunt i avall de l'habitació que se'm queda petita amb l'emoció del moment.

Li dic a Ferran que l'espero al menjador. Asseguda a una taula al costat de la piscina, sento com es mouen les fulles de la petita palmera darrera meu per una suau brisa, quasi que benvinguda. Davant una tassa de cafè cambodjà exquisit em sento feliç. Vaig donant petites voltes amb la cullereta i no puc evitar que se m'escapi un somriure; miro al meu voltant pregant per que ningú no se n'hagi adonat. Però que coi, sóc feliç i ric! I torno a riure.

Ric mentre recordo el meu contacte amb l'Eva. Ric quan vaig llegir un correu en el que em convidava a anar a La vida en dolç, ric quan em va dir que li encantava el meu blog. Ric de felicitat absoluta. Ric de recordar com saltava pel menjador amb emoció mentre Ferran i Coulant em miraven entre espantats i estranyats, tot i que Ferran ja s'olorava que seria quelcom del blog.

Em vaig citar amb l'equip de la Vida en dolç, un calurós dia de Juliol a Gràcia. Entorn inmillorable per a un dia que recordaria sempre. A una petita plaça uns nens juguen amb uns globus d'aigua que omplen a una font. Es mulllen, corren i juguen i els envejo. Estic nerviosa mentre espero tot i que sé que estare bé, que tot sortirà bé.

Entro per la porta del pis on es gravem i em trobo amb l'Eva i la Renata, guapíssimes totes dues. M'alegra conèixer a l'Eva després de tant parlara amb ella i no em drefrauda; em saluda enèrgicament i em comenta que a ella també li encanten els topos (fent referència al meu vestuari). Això ja em relaxa i poc a poc vaig coneixent a tot l'equip encantador que es mostren atents i simpatíquissims amb mi. Fa molta calor i sense aire acondicionat la feina es dificulta una miqueta per a tots.

L'Eva no para de repertir-me que ho estic fent molt bé però jo sé que ho diu per animar-me i fer-me sentir com a casa. I ho aconsegueix. Vull fer-ho bé per ells, vull fer-ho bé per mi i perque un programa com aquest s'ho mereix.

Aixeco la vista, miro a la piscina i torno a Cambodja. Finalment el programa esperat. Penso que he d'avisar a tothom, que ho he de penjar a les xarxes i penso que ho hauré de veure online a l'hotel.

I després me'n adono; en el moment en que s'estarà emetent el programa i en les seguents 14 hores, estaré dançant per aeroports i avions! No podré veure res de res, tenint en compte que a l'aeroport de Dubai no hi ha wifi.

Així que tot i que ja faré una última crida abans d'agafar el vol, us agraïria que un cop hagueu vist el programa em conteu cosetes, què us ha semblat i tot això. Així quan arribi a casa, el primer que veuré seran els vostres comentaris i tindré encara més ganes de veure el programa! Ja sabeu, o aquí al blog o al facebook de Lo Cupcake. El podeu veure a btv o online en aquest enllaç.

Espero i desitjo que us agradi. Tot aquest equip treballa molt i treballa molt bé i jo...jo bé, vaig fer el que vaig poder però amb tota la il·lusió del món. Eva i equip, m'heu regalat il·lusió, m'heu regalat somni i no sé si vaig estar a l'altura d'aquests regals.

Si ja fa temps que ho dic ja...que desde que regalo dolços la vida em va molt millor!!!

Moltes gràcies per tot! Pel pròxim post...prometo recepta!