Phubbing o la mala educació amb carrot cupcakes



Desde fa almenys cinc anys tots hem patit alguna que altra vegada “phubbing” durant una reunió o menjar familiar”, llegeixo un dia en algun mitjà digital.

Al principi m’espanto perque, serà que estic patint alguna cosa i no m’he enterat? És més, aquest escrit afirma que almenys en una ocasió TOTS ho hem patit i almenys ALGUNA VEGADA!

 Després penso que és igual, que una més no importa. Esgarrifa’t del que arriba via Facebook! Que si el paix que comprem no sé on és cancerígen, que si el producte de no sé què és cancerígen....en fi, que una més ja no ve d’aquí! Però, el problema és que no sé de què m’està parlant! “Però segur que és cancerígen” em dic a mi mateixa. Teclejo “el palabro”  a l’ordinador, disposada a torbar-me amb el pitjor però el que llegeixo en realitat em sorprèn.Phubbing: consisteix en l’acte de menospreciar a qui ens acompanya al prestar més atenció al mòbil o altrs aparells electrònics que a la seva persona.

Ahhh!!!!! Així que ja s’ha trobat una paraula per definir-ho! És que com som els humans, eh! Aquesta imperiosa necessitat, aquesta espècie de mania que té la nostra raça de posar-hi nom a tot!
 Un dia, en una dels meus pensaments abstractes, em va donar per pensar com es van posar el nom a les coses....suposo que un filòleg hagués esclarit els meus dubtes però simplement no ho vaig consultar. Potser és que tampoc no m’importava massa, només era per aquesta “necessitat imperiosa” de la raça humana de pensar. Doncs bé, ara ja ho sé! Just després de fer aquestes reflexions va venir la següent: I perquè Phubbing? Què vol dir?Evidentment ve de paraules angleses (com no podia ser d’altra manera) i va sorgir a EEUU, com tampoc podía ser d’altra manera. Deixant a part el tema filològic crec que és una paraula que comença a ser necessària a la nostra societat. Per desgràcia....


 Qui no s'ha trobat assegut a una taula on tothom està mirant el seu mòbil? Qui quasi no xoca amb algú caminant pel carrer per estar amb el cap posat al mòbil? Últimament, al descobrir aquesta paraula sembla que m'hi fixo més i al fer-ho, m'he esgarrifat. I m'incloc en tot. I ho segueixo fent, perquè això és com una addicció però des d'una mirada més crítica.

Només cal que us fixeu en alguna taula d'unes sis o deu persones prenent una cerveseta en una terrassa. D'aquestes, la majoria estaran mirant el mòbil, sovint somrient o indignant-se d'alguna cosa escrita o una resposta que han rebut en alguna xarxa social. O simplement els hi han enviat una fotografia graciosa que no dubta en reenviar-la a l resta dels assistents (per dir-ho d'alguna manera, perquè de presència hi són) que no dubten en reenviar-la als respectius contactes (sovint grups) que a la seva vegada li contesten i li fan comentaris, al que, és clar, ha de contestar. Mentre, entre lletra i lletra, algú aixeca cap per uns segons i diu:

- Heu vist la foto que menganito ha penjat al face?

I ja està feta la pregunta del milió que fa que tots entrin a l'aplicació i comencin a navegar per l'interessant món Facebukiano.


 En aquesta taula, sempre hi ha algú que no té aquesta falta d'educació, hi ha algúu amb vida fora de les xarxes socials, o simplement les utilitza quan s'ha de fer i aquest algú pobret...es queda mirant a l'horitzó amb la mirada perduda mentre fa petits glopets de la cervesa esperant que algú així el cap altres dos segons i així poder dir quelcom per iniciar la conversa, abans que els torni a baixar cap a la pantalla. He estat uns dies mirant, observant i com ja he dit, se m'han posat els pèls de punta. I és que el Phubbing existeix, i tant que existeix i ho fa amb tota la seva força!

Em preocupa que fent cua al supermercat tingui dues noies al davant que estan escrivint amb el mòbil, paren de cop, es miren i riuen per després tornar a teclejar amb aquells dits que cada cop van més ràpids. "Us cauran els dits" que em diu sempre un senyor d'uns 80 anys que encara té més dificultats per entrendre-ho.

Imagino les escoles de protocol ensenyant als alumnes " Mireu, el ganivet es posa aquí, el plat del panet aquí, les copes son aquestes i per aquest ordre i el mòbil ha d'estar aquí".
 I serà així perquè és una realitat, peque només cal que feu l'exercici de mirar les taules dels grups de gent. Si a l'estiu veieu que a les taules de les terrasses no n'hi ha masses no us feu il·lusions, és per evitar els típics robatoris, dels que ja t'adverteixen només asseure't.

Em quedo amb l'anècdota del meu cosí Pau que prenent un cafè amb un amic, aquest es treu el mòbil, fa un selfi (altre palabro del que algun dia ja filosofaré) i escriu "prenent un cafè amb un bon amic". Després li diu al meu cosí que miri que ha escrit al face, que està prenent un café.

El meu cosí perplex,  ni tan sols s'atreveix a dir-li: és que és amb mi amb qui l'estàs prenent!

 Així que pel Phubbing, contra el que crec que mai podrem lluitar, que cada vegada anirà a més i per suposat, per les tecnologies sense les quals ens quedaríem sense viure moments realment bonics, i sense l'emoció d'obrir aquell missatge tant esperat i sense poder penjar uns cupcakes de pastanaga al meu blog.

 CUPCAKES DE PASTANAGA

Recepta modificada de Martha Stweart

Per a 24 cupcakes.

INGREDIENTS PER AL PA DE PESSIC:

450 gr de pastanaga pelada i ratllada

3 ous L a temperatura ambient

400 gr de sucre

80 ml de suero de llet

375 ml d'oli vegetal

1 culleradeta d'extracte de vainilla

410 gr de farina normal

1 culleradeta de bicarbonat

2 culleradetes de llevat en pols

1 culleradeta de canela en pols

1/2 culleradeta de nou moscada en pols

MÈTODE:

Preescalfem el forn a 160º. Preparem les càpsules al motlle de cupcakes.

Barregem les pastanagues, els ous, el suero de llet, sucre, oli i extracte de vainilla al bol de la batedora. En un altre bol tamisem la farina, el llevat, el bicarbonat, la nou moscada i la canyella. Posem la barreja de farina a la de les pastanagues fins que estigui tot integrat.

Omplim les càpsules, sempre 2/3 i posem a fornejar entre 25-28 minuts.

Traiem del forn i deixem refredar uns 10 minuts passats els quals, els hem de passar a una reixeta refredadora.

 INGREDIENTS DEL BUTTERCREAM DE FORMATGE:

120 gr de mantega

300 gr de sucre glas

125 gr de crema de formatge

 En un bol posem la mantega i el sucre i batem fins que quedi integrat. Afegim després la crema de formatge ben freda i batem, primer a velocitat lenta i després a velocitat ràpida.

Si veieu que li falta consistència, bateu més.



NOTA:

És molt important que la crema de formatge estigui molt molt freda.

Les càpsules en forma de tassa són de silicona i les vaig comprar  a Casa.

CONVERSATION

7 comentarios:

  1. Buff.... T'escric amb el mòbil en la sobretaula del dinar familiar de Reis.... Phubbing es diu? Ai caram! Segur que amb uns cupcakes com aquests em perdonarien la meva manca de delicadesa. Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament és el que em diuen a mi! Sort en tenim de saber fer cupcakes, que ens guanyem una miqueta a la gent!!!jejeejje
      Molts petonets guapa!

      Elimina
  2. Jo com que tinc un mòbil sense internet, sense càmera, i sense cap tipus de filigrana, sóc de les que pateix "el palabro"!!! Uns cupcakes genials, i les càpsul·les ja les vaig veure l'altra dia i les vaig posar a la infinita llista de pendents!!! Petonarros i ja he vist que els reis s'han portat moooolt bé amb tu! Això és que ets molt bona minyona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaajaja! Sí, estic contenta amb el meus reis!!!! I els teus reis que tal?
      Pobra Mònica, no sé com deus sobreviure a segons quines reunions però admiro a la gent que com tu, us resistiu a sucumbir en la mala educació! jejejeje

      Molts petonets guapa!

      Elimina
  3. Aquests motlles són maquíssims! I els cupcakes segur que estan deliciosos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa! Els motlles a més sorprenen!
      Molts petonets!

      Elimina

Subir