Bon dia!!!! Bon dia!!!!
Una veu a dintre meu
es repeteix aquesta frase, com si fos l'eco del locutor de la radio que
no para de cridar efusivament.
Entre lleganyes sempre m'he preguntat com poden tenir
aquesta energia a aquelles hores.
- Es que ja en fa unes quantes que volten pel món- em va dir
un dia una amiga. I jo penso "i què? " Havent matinat tant tampoc
tindria els ànims per animar a la gent a aquelles hores.
Realment a mi no m'anima, gens en absolut. Em neguiteja, em
desperta amb aquell to de veu, amb aquells crits que sembla que s'acabi el món. Poso els peus al terra fred mentre aquell home segueix
parlant i parlant.
I llavors apareix aquell moment de treva en el que posen una
cançó, que tot i no deixar de fer soroll em permet un mini descans mental.
Llavors torço el meu tronc i enfonso el cap al coixí, que a aquestes hores em
sembla el plaer més gran de món, mentre demano amb totes les meves forces no
haver-me d'aixecar. Poso els peus dintre la manta mentre la música no para però
per fer-ho hauria de passar per sobre de Ferran, que dorm plàcidament com si
portés taps a les orelles (prometo que un dia ho vaig comprovar perquè em
semblava impossible que ni s'immutés).
M'assec a la taula igual d'adormida que estic al llit,
l'única diferència és que porto roba de carrer. Confio en l'enorme tassa
d'expresso que tinc al davant.
" Tu m'ajudaràs, oi bonica? Jo sé que tu no
m'abandonaràs a Morpheo i m'aixecaràs les parpelles dels ulls."Que si no menjo res? Doncs no, res de res. Si, ja ho sé. Em
salto els principis bàsics de qualsevol dieta del món. Que, què? Si, la glucosa,
l'energia, el metabolisme....ja ho sé.
Moc la cullereta dintre el cafè quan ja fa estona que el
sucre està dissolt; és la inèrcia que fa que els meus dits segueixin fent
moviments i penso en una altra classificació que en podriem fer de les
persones.No em pregunteu perquè però sovint tendeixo a crear grups,
subgrups i paragrups en funció de coses que en aquell moment penso que són
classificables.
Pèrdua de temps? Si.
Hi som la gent que no esmorzem res més que alguna coseta
líquida. N'hi ha que són tant bèsties com jo, o tenen una jornada laboral tan
bèstia com la meva i no ingerim res fins l'hora de dinar. No em desmaio, ni em
marejo, ni tan sols tinc gana. Suposo que deu ser una mica l'estrès.
Estan els que s'aixequen amb un gotet de cafè però a mig
matí podríem dir que quasi dinen.
Els que s'aixequen i esmorzen coses incomestibles,
imbebibles i "inololarables" (ni l'olor en puc soportar) en qualsevol
altre moment del dia i molt menys a l'hora d'esmorzar. Incloem alls, l'aigua
d'un all en remull durant tota la nit, un got d'aigua calenta amb algun
sèrum.... Potser és saludable però prefereixo morir abans.Els que esmorzen com si s'acabés el món. Aquella gent que
sembla que el dia anterior hagi estat en dejú, o potser que portava un any en
dejú! Perquè no tenen temps sinó menjarien més. A mig matí tornen a queixar-se
de gana. Els que esmorzen sempre quelcom sa. Suc de taronja natural,
copos d'avena natural, llet d'avena, torrades de pà d'espelta, melmelada
homemade... Aquests sempre porten amb ells una bosseta amb fruits secs per
menjar a mig matí.
I llavors els de tota la vida, els que esmorzen exactament
el mateix que quan eren petits i que sovint coincideixen amb totes les
infàncies. Veure'ls esmorzar em transporta en el temps i quasi em fan sentir
nostàlgia. Sort que no esmorzem junts Ferran i jo; només en poques ocasions sóc
testimoni de com suca les magdalenes dintre l'enorme got de llet i com l'aixeca
just en el moment abans que es trenqui mentre s'afanya a posar-se-la a la boca,
regalimant-li un xorret de llet pel braç.
Avui però, es Diumenge i per tant fem esmorzar de Diumenge.
I com que és el primer després de molts que puc estar-me al llit fins quan he
volgut, he pensat....i perquè no uns pancakes?
I amb una salsa de nabius? (si Mònica, encara me'n quedava
una altra al racó de la nevera)
PD. Us ho agraeixo molt però no cal que perdeu el temps fent
propostes sobre la meva possible dolència. Ja ho hem mirat tot.
PD. Si, curiosament tolero perfectament un bon cafè fosc i
no una torrada amb melmelada, o un suc. Sóc així de rareta.
PANCAKES
Recepta adaptada de Martha Stewuart
Ingredients:
175 gr de farina
18 gr de sucre
1 culleradeta de sal
2 culleradetes de llevat fresc
1 ou L
310 ml de llet
2 cullerades de mantega
Mètode:
Desfem la mantega al microones i apartem.
En un bol barregem la farina, el sucre, el llevat i la sal i
remenem bé per a que quedin tots els ingredients repartits uniformement.
Batem l'ou amb la llet i ho afegim a la farina. També afegim
la mantega fosa. Remenem bé fins que quedi una massa uniforme. Deixem reposar
uns 10 minuts.
Posem a escalfar una paella a foc mitjà-alt. Passem per
sobre un tros de mantega i immediatament i posem un equivalent a dues
cullerades grans de massa. Intenteu que sigui sempre la mateixa mida.
Fornegeu fins que veieu que es comencen a formar petites
ampolles a la superfície.
LLavors amb una espàtula gireu el pancake i baixeu una
mica el foc fins que es dori la superfície.
SALSA DE NABIUS:
Recepta adaptada de My baking addiction
Ingredients:
200 gr de nabius frescos
125 ml d'aigua
110 gr de sucre
2 cullerades de suc de llimona fresc
2 cullerades de maizena ben barrejades amb dues cullerades
d'aigua fresca
Posem els nabius, el sucre i l'aigua en una cassola al foc i
portem a punt d'ebullició. Quan el sucre s'hagi dissolt i el líquid adquireixi
un color violeta (just amb l'aspecte de la fotografia), afegim la barreja de maizena.
NOTES:
Recordeu que no son creps, per tant no s'han d'extendre per
tota la superfície. Tot el contrari.
Són d'un diàmetre bastant més petit i més gruixudes.
Quina bona pinta, Neus!
ResponEliminaGràcies guapa!
Elimina"Desde luego" ..... a més a més de una bona cuinera-pastelera ets una MOLT BONA escriptora. T'animo a seguir escrivint perque m'encnatan els teus escrits. Saludo. Quim
ResponEliminaHola Quim! No saps el feliç que em fa llegir aquestes paraules i així, amb majúscules!M'anima a seguri escrivint mé historietes!
EliminaMolts petonets i espero que et segueixi agradant! Gràcies per visitar-me!
Jo m'apunto al grup dels que esmorzen com quan eren petits, igual que el Ferran. I, tot i que mai vaig menjar pancakes de petita, aquest esmorzar seria un dels meus preferits, per assaborir amb calma. M'has fet recordar la Tatiana Cisquella a "La Tribu", que sempre deia: "en aquest món hi ha dos tipus de persones, les que fan X..... i les que no". Realment, en podríem fer tants de grups i subgrups! Petons.
ResponEliminaTu doncs, ets de les tradicionals! Tot un honor recordar-te a la meravellosa periodista que era la Tati!
EliminaMolts petonets guapa!
Ostres tu...quina classificació més exhaustiva de persones segons el què esmorzen...brutal! Jo em sembla que podria menjar cada dia aquests pancakes tan boníssims que avui ens portes! Petons!
ResponEliminaJjejejej! El que fa la imaginació, eh! Te'n faries creus de les classificacions que arribo a fer!
EliminaMolts petonets guapa!