Hi ha dies
de la setmana que et sorprenen, i molt. Hi ha dies de la setmana que en mig de
caos laboral, reps un watts que et diu que "algú" passava per
Altafulla i ve a sopar a casa i aquest algú no podia ser ningú millor
que...Turko! Si, el
mateix que tenia un apartat al blog amb les meves crítiques, el mateix que ha
aconseguit que jo hagi escalat desafiant la meva por a l'altura i que ha fet
que ho vegi més aviat com un repte.Aquest, aquest mateix.
I el meu
cap, automàticament pensa "oh, tinc alguna cosa dolça?". I no és que
ell ho demani, no us penseu. Sóc jo que sembla que el vulgui atiborrar de
dolços fets per mi, i ell que tampoc s'hi resisteix, eh!I llavors
recordo que si, que tinc unes cosetes delicioses, uns bunyols de xocolata
exquisits la recepta dels quals encara no he penjat. Ja estic tranquil·la.
El Turko
arriba a casa i sopem, un petit soparet senzill i improvisat, sense massa
historia. Sopars entre semana, amb companyia de cap de setmana. Un sopar
agradable per fer una mica més lleugera la setmana.
Al Turko no
li has d'anar amb històries ni amb petites bajanades, ben al contrari del que
sóc i del que faig jo. Estranyament me les tolera, ja sigui per pena o per un
simple intercanvi de dolços.
Ell té sang
freda, tanta com per dir-te "espero que ens tornem a veure" quan
marxa pel món per fer salt base. A vegades li he escrit, dient-li que vigili,
que l'estime'm. Es que em dóna un mal rotllo aquelles paraules...A vegades em
contesta i a vegades no. No em puc queixar, donat que és força difícil que
contesti. Si faig càlculs, crec que surto guanyant per golejada!
El postre,
els bunyols que ja us penjaré, ja els havien probat la família , rebent
diverses opinions de cadascun d'ells. El cas és que jo els hi deia que no eren
ben bé bunyols, sinó Donuts sense forat (si, si, ja sé que se us està fent la
boca aigua però només haureu d'esperar una setmana a que ho pengi...jejejjej!
Dolentaaaaa).
Doncs bé,
el Turko que agafa un bollo, el mira i li pega mossegada. Jo sempre continc la
respiració quan algú està devorant alguns dels meus dolços, però especialment
si és el Turko qui m'ha de donar l'opinió. Una pressió que el pobre no s'ha
buscat, però mira, li ha tocat.
Doncs bé,
el Turko que mossega el meu bunyol, espera una estona i...fa la crítica
perfecta! La que estava esperant, la que volia escoltar. No va dir que estava
boníssim, ni res de tot això. Simplement va dir :
- Tiene
gusto a Donut...
Sí, si...no
tenia gust de bunyol ni res de res, simplement de Donut!
Passada
l'eufòria, el sopar, les copes i els xarrups, és hora de marxar! Però una
llumeta se m'encén i recordo que a la nevera encara em queden
"xocoblocs". Que millor que donar-li per que tingui esmorzar durant
la guàrdia? Així que agafo paper de plata (envoltori poc glamurós, ja ho sé) i
li començo a posar els quadrets tan dolços mentre li explico el que són i li
dic que en poso per a tots els de la guàrdia.
Mentre
carrego el paper de plata com puc li explico en que consisteixen els xocoblocs
però em sembla que no m'explico massa bé. Seria perquè l'exquisida flaire que
desprèn aquella xocolata, només treure-la de la nevera, em desconcerta i em
treu els sentits fins a tal manera que em costa concentrar. Finalment em centro
(sobretot al veure la cara de cert desconcert del pobre Turko) i li explico que
es com una xocolata calenta, presentada freda i a dauets. És a dir, davant un
esmorzar amb convidats que s'han quedat a dormir o un fred Diumenge d'hivern
amb el teu marit o llegint el diari o un llibre treus una safata amb aquests
daus de deliciosa xocolata i el suques en un got de llet ben calentet i remenes
mentre xerres, llegeixes o mires a cap enfora, pensant en el fred que hi deu
fer. I quan ho suques i quan es desfà i veus un glopet d'aquella xocolata...no
diria que és el millor moment de la vida, però s'equipara a alguns d'aquests
moments tranquil·lament!
Mentre el Turko sortia per la porta carregat amb els quadradets embolicats en
paper de plata, li dic:
-Fes una
perduda o watts quan arribis.
Es gira, em
mira, cara de sorpresa inicial, lleuger somriure després acompanyat amb un:
- No, no lo
haré. Seguro que llego.
I mentre
tancava la porta pensava que li havia demanat a un tio que es tira al buit, que
escala parets de muntanyes impossibles sense corda amb el clar objectiu de
caure i obrir el paracaigudes, que puja sense cordes per l'hotel Ars per
després tirar-se...que em faci una perduda després d'haver fet 50 km en cotxe.
XOCOBLOCS
Recepta
extreta de intimate weddings
Ingredients:
125 ml de
crema de llet de muntar (35% mg)
310 ml de llet condensada
310 ml de llet condensada
500 gr de pepites
de xocolata
120 gr de xocolata
fondant negra per desfer trossejada
Mètode:
En una
cassola posem la llet condensada amb la crema de llet fins que s'escalfi.
.JPG)
Afegim la xocolata trossejada fins que es desfaci i finalment les pepeites.
.JPG)
.JPG)
No
deixem de remenar a foc lent mentre es va desfent. Fins que queda tot integrat.
.JPG)
Preparem
una safata d'uns 30cm X 20cm amb paper de forn i aboquem la massa a dintre.
Allisem la superfície amb una espàtula
.JPG)
.JPG)
i tamissem cacau en pols sense sucre.
.JPG)
Deixem reposar a la nevera durant tota la nit.
Tallem daus
de la mida que vulguem i hi clavem els pals de gelat. Per menjar-ho es suca el dau a un got de llet ben ben calenteta, remenant fins que es desfaci totalment. Encara que alguns...ejem, ejem...se'l menjen a mossegades abans que desfaci!
NOTES:
Per tallar
els daus anirà genial submergir el ganivet en aigua calenta.
.JPG)
Bufff.... brutal. Sense paraules. Petons.
ResponEliminaJejejejje! Moltes gràcies Chus, guapa!
EliminaAquest teu amic deu ser una persona ben especial...com els teus dolços!!! Gran idea!!! Petonarros Neus!!!
ResponEliminaSí que és especial sí! És un amor! Dels que valen la pena!
EliminaMolts petonets guapísisisiisma!