Polvorones de chocolate y almendras. Eso sí que alegra la Navidad!
Post exprés! Post exprés!
Ja m'imagino amb una gorreta, als anys 50, repartint diaris per Nova York. Apa, i que més voldria jo que haver estat allí, encara que no només fos un dia, repartint diaris i als anys 50!
Bé, deixem les anades d'olla i centrem-nos amb el que hem d'estar. No anem bé, no anem bé...
Resulta que aquests últims dies vaig pensar en fer uns polvorons per primera vegada. Dubtava en fer-los, tenia poc temps i em semblava que havien de ser dificilissims de fer. Però el Dissabte que pintava molt ocupat, es van anar anul·lant cosetes. I vaig pensar que era l'ocasió definitiva per intentar fer uns polvorons. Perquè no? Tenia tota la tarda per endavant!
I resulta que tota aquella feinada que em semblava que havia de fer es va reduir a una hora i escatx. Fàcil, fàcil.Ya me imagino con una gorra, en los años 50, repartiendo periodicos por Nueva York. Hala, y que más querría yo que haber estado allí, aunque no sólo fuera un día, repartiendo periodicos y en los 50!
Bueno, dejamos las idas de olla y centrémonos con el que tenemos que estar. No vamos bien, no vamos bien...
Resulta que estos últimos días pensé en hacer unos polvorones por primera vez. Dudaba al hacerlos, tenía poco tiempo y me parecía que tenían que ser dificilísimos de hacer. Pero el Sábado que pintaba muy ocupado, se fueron anulando cositas. Y pensé que era la ocasión definitiva para intentar hacer unos polvorones. Porque no? Tenía toda la tarde por delante!
Y resulta que todo aquel trabajazo que me parecía que tenía que hacer se redujo a una hora y pico. Fácil, fácil.
Us he de dir uns tips per a que no us passi com a mi. Jo, de sempre, sóc molt sensible amb les olors i tot i que ja venia avisada de l'olor de la mantega de porc...diguem que em va costar. Amb el turró la barreges amb la xocolata fosa la poses al motlle i llestos, de manera que pràcticament no et dóna temps a sentir-la.
Però amb els polvorons fas una massa i aquesta massa...aix aquesta massa...huele que tira pa atrás! I a sobre l'has de deixar reposar i després treballar amb ella.
Amb això no us vull espantar, simplement que si sou tant sensibles com jo, aneu sobre avís.
Tanta mania em feia l'olor que em semblava que no me'ls podria menjar. Res més lluny de la realitat! Al dia següent jo ja els estava devorant, perquè surten exquisits! He variat de la recepta original, que ell hi posa avellana i jo he preferit ametlla.
Espero que us agradin! Jo aquesta tarda repetiré tanda per a la nit per sopar!
Os tengo que decir unos tips para que no os pase como mí. Yo, de siempre, soy muy sensible con los olores y a pesar de que ya venía advertida del olor de la mantequilla de cerdo...digamos que me costó. Con el turrón la mezclas con el chocolate fundido la pones al molde y listos, de forma que prácticamente no te da tiempo a sentirla.
Pero con los polvorones haces una masa y esta masa...aix esta masa...huele que echa pa atrás! Y encima lo tienes que dejar reposar y después trabajar con ella.
Con esto no os quiero asustar, simplemente que si sois un poco sensibles como yo, vais sobre aviso.
Tanta manía me hace el olor que me parecía que no me los podría comer. Nada más lejos de la realidad! Al día siguiente yo ya los estaba devorando, porque salen exquisitos! He variado de la receta original, que en ella pone avellana y yo he preferido almendra.
Espero que os gusten! Yo esta tarde repetiré tanda para la noche para cenar!
POLVORONS DE XOCOLATA I AMETLLA
Uns 20 polvorons
Ingredients:
480 gr de farina de rebosteria
250 gr de mantega de porc ibèric *
200 gr de sucre glacé
120 gr d'ametlla crua pelada
20 gr de cacau en pols
1 polsim de sal
Posem les ametlles al forn a 170ªC durant uns 15 minuts per torra-les. Vigilem que no es cremin.
En una altra safata hi posem tota la farina i al forn també per torrar la farina.
Al bol de la batedora afegim la farina tamissada, la mantega a temperatura ambient, el sucre,l'ametlla, el cacau i la sal i comencem a batre. Ens quedarà una massa uniforme, i tova, tot i que no s'enganxa a les mans.
La posem en un paper film i la deixem reposar durant mitja hora.
Passat aquest temps, enfarinem la superfície de la cuina, estirem la massa deixant un gruix de 1,5 cm aproximadament. Amb un tallador (el meu és circular), anem tallant i amb les restes, les tornem a amassar i tornem a tallar.
Els posem una safata coberta amb paper de forn.
Preescalfem el forn a 190ªC i fornegem durant 25- 30 minuts *
NOTES:
* La mantega de porc la vaig trobar a la carnisseria del meu poble però sinó al supermercat en sol haver.
*El numero de polvorons variaran en funció de la mida de tallador que utilitzeu i del gruix de la massa. A mi, per exemple, m'agrada que surtin molt gruixudets.
* La recepta original parla de 15 minuts de fornejat. En el meu cas, estaven completament crus, incomestibles. Em va fer falta ben bé mitja hora, així que no us deixeu guiar massa pel temps. Jo posava l'alarma cada 5 minuts i anava mirant. El vaig quan vaig veure que les vores estaven torrades.
