Els fanals,
d'aquells antics, que semblen extrets d'èpoques passades, il·luminen tènuament
el passeig. Botigues de mar està, aquesta nit, plena de gent. Altafulla queda
il·luminada pels sormiures, el foc i els petards durant la nit més màgica de
l'any.
Asseguts al
costat del mar, vora una amanida de favetes brindem per nosaltres, per la
millor nit...
La màgica
Revetlla de Sant Joan, aquella nit en la que el cel s'il·lumina pel foc, aquest
foc que hipnotitza les mirades i que és capaç d'atreure a la gent al seu voltant.
Dues copes de
cava, cortesia del restaurant, donen el toc final a un sopar a la vora del mar.
A la dreta un
grup de nens frisen per llençar petards amb l'emoció clavada als ulls, una
emoció que augmenta cada vegada que en tiren un. Els seus pares a l'aguait
perquè no els hi passi res a uns nens
faltats de tot sentit de perill.
Una llum blanca
ens cobreix acompanyada de petits espetecs, que fa que tothom aixequi la vista
al cel en busca d'aquell espectacle
meravellós.
Perquè la
revetlla és foc, llum, soroll, colors... Caminant per la vora del mar, sento
com l'aigua envaeix els meus peus, mentre camino amb la copa de cava a la mà.
Petits glopets que amenitzen encara més la vetllada.
Em rellisca la
jaqueta de punt espatlla avall però no m'importa, no tinc fred. I tampoc calor.
Les fogueres
s'estenen per la platja i les colles al seu voltant, enlluernats per les
guspires que desprenen. Siluetes de boniques noies adolescents que semblen
quadres del pintor més expert.
Pluja de foc
enmig del mar, la nit més curta de l'any.
-
Felicitats-
sento la càlida veu de Ferran al meu costat.
I és que ens vam
conèixer una màgica nit de Sant Joan, que des d'aquell dia fou per a mi, encara
més especial.
Al fons quasi bé
al final, una foguera ja agonitza per falta de combustible. Al seu costat, la
música decora la nit, música interrompuda pels espectecs dels petards que no
cessaran en tota la revetlla.
-
Em
sento còmode al costat del foc.- em diu Ferran. Tenint en compte que es bomber,
no m'estranya. - diuen que el foc hipnotitza- continua.
Mentre parla em
sembla veure-hi les flames als seus ulls, com si estimés el foc. Ell que es dedica
precisament a extingir-lo.
La música cada
vegada més intensa ve d'una petita caseta de fusta, transformada en
“garito”. Un tarima de fusta,
elegantment decorada amb llums penjades al sostre que donen calidesa al lloc.
Apareixen uns
quants joves amb peus mullats i sorra enganxada, mentre salten i ballen a la
vegada a sobre la tarima.
Demanem dues
cerveses i seiem a la sorra, al costat d'aquella foguera quasi sense vida.
Coulant al seu al costat, tranquil, pacient, sense espantar-se. Un cop més ens
ha donat una lliçó i ha aguantat tota una revetlla de Sant Joan, la seva
primera.
Ell és dels
nostres, és dels meus, dels apassionants d'aquesta nit, la més curta, la més
màgica i la més gran.
I el dia de Sant
Joan també va néixer el meu pare, que avui compleix 59 anys! Així que, moltes
felicitats Papa!!!
I com no, no li
podia fer un pastís... li havia de fer una super coca de Sant Joan i de crema, com a ell li agrada!!!!!
FELICITAAAATS!
 |
| Ell és el petit, però menuda cara de pillos que tenen els dos! |
He fet aquestes
dues coques de Sant Joan. Un per uns amics que venien a casa i l'altra de crema
pel meu pare.
La recepta l'he
extret del blog La cuina de sempre, un nou i gran descobriment. Allí l'Albert
ens explica com fer un briox i com fer diferents tipus de coques. He seguit les
seves instruccions al peu de la lletra i volià! M'ha sortit la coca de Sant
Joan.
Ell advertiex
molt que un briox depèn de molts factors i quan et penses que ho tens dominat,
va i no et surt. Doncs una cosa semblant m'ha passat a mi.
La primera està
moooolt millor que la segona. Em va pujar més la massa i la forma va quedar més
bonica. Amb la segona a més, crec que vaig escollir la boquilla per posar la
crema una mica massa gran i m'han sortit uns xurros de crema que casi eren més
alts que la massa! Però es que em volia assegurar que li agradaria a mun pare!
PD. Bé, espero que us agradi. Recordeu que si voleu rebre al vostre correu una historia diferent cada setmana us podeu fer seguidors de Lo Cupcake!
PD. Molts ja ho sabeu però no està de més recordar que hem canviat el format del receptari, de manera que hi surt la fotografia del postre amb una frase de la historia que hi va asssociada. Així podeu escollir la recepta o la historia. Perque no us hi passeu?
COCA DE SANT JOAN
DE CREMA
INGREDIENTS:
250 gr de farina
50 gr de sucre
25 gr de mantega
25 gr de llevat
fresc
1 ou
1 cullerada de
vainilla
1 cullerada
d'extracte de llimona
3 gr de sal
60 ml de llet
MÈTODE:
Tamisem la farina
i apartem.
Al bol de la
batedora hi tirem l'ou i el llevat fresc, desfent la pastilla amb els dits.
Després afegim el sucre i els extractes. Amb les barilles batem una estona per
a que tots aquests ingredients quedin totalment integrats.
Seguidament
afegim la farina i la sal i finalment la mantega i la llet. Amb el ganxo
comencem a amassar durant 20 minuts.
Segons diu ell,
si agafem un pessic de la massa i estirem sense que es trenqui es que el nivell
d'elasticitat i amassat és correcte. I ho vaig comprovar.
Així doncs,
primera fase passada!
Fem una bola però
veurem que si intentem estirar la massa amb el corró, retorna! Sí, si com si
tingués vida!
I aquí diu ell
que la deixem reposar uns 10-15 min. Jo la vaig deixar dintre el forn, apagat
per evitar corrents d'aire a fora. Trec la bola i...voilà! Puc estendre la
massa tranquil·lament!
Segona fase
passada!
Diu que un cop
estirada l'hem de poder estirar amb els dits i que no es trenqui. Jo, com a
bona alumna, faig la comprovació i.....Tercera fase passada!
Un cop fet això,
deixem reposar la massa unes dues hores en un lloc sense corrents d'aire. Ha de
triplicar el seu volum. I...fet!
Quarta fase
passada!
DECORACIÓ:
INGREDIENTS:
Crema pastissera
Cireres o la
fruita que vulguem confitada
Pinyons
Sucre
MÈTODE:
Fem la crema
pastissera, aquí ja vaig explicar com es feia.
Muntem una mànega
pastissera amb el dibuix que vulguem i comencem a fer línies creuades entre si.
Apliquem les
cireres i la fruita on vulguem. Els pinyons i el sucre (molt sucre, que quedi
ben dolcet)
Posem al forn a
180º-190º uns 10- 12 minuts.
NOTES:
-
És
important que el llevat no estigui en cap moment en contacte amb la sal, quan
el tirem al bol. La sal inactiva la funció del llevat de manera que la massa no
creixeria.
-
En
alguns casos haurem de rectificar la massa i segons l'Albert, això pot passar
fins i tot pel clima. Jo només sé que a la primera massa hi vaig haver d'afegir
una miqueta de llet perque la notava seca i en la segona, farina perque quedava
enganxifosa
-
Si
passats 10-12 minuts no està del tot cuita, ho deixeu més estona però amb
compte. Penseu que es crema molt ràpid. Estigueu alerta.
Quina bona pinta! T'ha quedat de pastisseria :)
ResponEliminaMoltes gràcies Núria! Com m'animen aquestes paraules!
EliminaPetonets
Que màgic conèixer-vos la nit de Sant Joan! I quina coca més majestuosa! Una abraçada!
ResponEliminaGràcies Mònica! Si, per a mi ja era màgica doncs imagina't després!Tot i així, era el primer any que el celebravem la festa sols!
EliminaMoltes petonets!
Quina entrada més bonica!!! Felicitats per celebrar que us vau conèixer en un dia tant bonic i especial com aquest i felicitats, amb retràs, també pel teu pare!! ;) Segur que la coca li va encantar, perquè realment la pinta és fabulosa!
ResponEliminaMolts petons bonica!
Moltes gràcies guapíssima!
EliminaDoncs sí que li va agradar i mira que ell és dificilet....amb això dels postres!jajaja
Molts petonets!