I com no,
aquesta secció queda inaugurada per la meva iaia!
Quan penso
en la meva infància penso amb ella i amb els seus menjars (que avui en dia em
segueixen salvant la vida). Un dia, em va venir al cap una imatge, No sé perquè
em va passar, no ho entenc encara però de cop vaig veure una espècie de papilla
que ens feia la meva àvia.
Quan li
vaig preguntar em va dir que allò era “minjà” blanc (menjar). Potser aquell va
ser el desencadenant d'aquesta nova secció que espero que us agradi.
Existeixen
diferents tipus de menjar blanc depenent de la zona i depenent sobretot de la casa, que d'això és
del que es tracta Lo Cupcake Vintage. Cap és millor o pitjor.
“MINJÀ”
(MENJAR BLANC) DE LA LAURA
La Laura,
83 anys, va nèixer en una familia humil i treballadora. En l'època de la
república els seus pares es van divorciar, agafant-se el pare al seu germà.
Infància
difícil que la va fer lluitadora, condició que ha mantingut fins ara. Va deixar
el col·legi als 13 anys, es va casar amb 20 i des d'aquell moment va començar a
treballar en el negoci familiar, un supermercat. Llargues jornades laborals tan
dintre com fora de casa.
Sempre
recorda quan va haver de deixar de comprar-se el Lecturas (l'únic capritx que
tenia) per adquirir la seva casa, que ara mostra amb orgull.
Li agrada
cuinar per a la família, sobretot l'ensaldilla rusa. També li agrada el tango.
•
Però
no ballar-lo! Escoltar-lo - puntualitza.
Últimament
enganxada a la serie Dos hombres y medio.
•
És
picantona aquesta seria, eh iaia...- li diem els néts sense poder aguantar-nos
el somriure.
•
Si
– contesta ella sense dubtar mentre mou el cap amunt i avall.
M'emociona
escoltar d'ella que no canviaria res de la seva vida, si pogués tornar a
començar. - Bé, una coseta- em diu- no seria tan bleda.
RECEPTA DE
MENJAR BLANC
INGREDIENTS:
500ml de
llet
100 gr de
sucre
50 gr de
Maizena
1 pell de
llimona
1 barra de
canela en rama
MÈTODE:
Posem tots
els ingredients a una olla i remenem bé fins que es disolguin. Posem al foc
fins a portar al punt d’ebullició.
Quan veiem
que comença a espessir-se treiem del foc i seguim remenant fins quedi una “papilla”
uniforme.
P.D.
Recordeu que si voleu enviar alguna recepta i fer així un bon homenatge al
vostre familiar, ho podeu fer aquí: locupcake555@gmail.com
Ai, m'encanta aquesta secció! Les iaies valen un imperi, aprofita cada moment que puguis amb ella, que a mi ja no me'n queda cap i no saps com s'enyoren... Fantàstic el minjà blanc :)
ResponEliminaPetonets
Sandra
Moltes gràcies Sandra! La veritat és que són un tresor! Gràcies per comentar guapa!
EliminaMolts petonets!
La iaia de les meves filles, la Montserrat, també el prepara, boníssim! Les iaies són patrimoni de la humanitat!
ResponEliminaJajaja! Sí Mònica, i un bon patrimoni! Espero que les teves filles ho recordin igual de dolç que jo!
EliminaA mésles àvies ho fan amb tant d'amor que encara queda més bo!
Molts petonets guapa!
Ep! Aquesta pissarra és la del tutorial de finals de juny! Molt bé aquesta secció vintage, a veure si trobo alguna recepta de ma padrina ( les àvies a Lleida)..
ResponEliminaEi! Chus! Com te'n recordes, eh! Una bona seguidora, sí senyor!
EliminaGràcies per els teves paraules i si li vols fer un homenatge a la teva padrina, a Lo Cupcake no tindrem cap problema!
Molts petonets guapa!