Doncs ja està tot passat.
Ja s’han acabat les vacances tant esperades desde feia més de dos anys i tinc
com una espècie de sensació com de “buidor” difícil d’explicar. Suposo que és
per deixar a la meva germana en un país com Vietnam, tot i que ella està més
feliç que un gínjol!
No us menteixo si us dic
que he estat tot el viatge pensant en aquest post, en explicar-vos tot el que
he vist i que he fet però després vaig pensar que si algú vol saber quelcom de
Vietnam ho pot llegir a qualsevol de les milions de pàgines o blogs que
circulen per internet. El meu seria un més i segurament menys detallat, entre
d’altres coses perque em costa recordar noms i llocs. Així que us prego que no
us enfadeu perque no us expliqui en detall els llocs visitats durant el viatge.
En lloc d’explicar-vos
que Hoi An és un poblet magnífic, amb un pont de tradició milinària, us diré
d’ell que recordo els seus fanalets, la seva llum nocturna plena de
romanticisme i nostàlgia.
Més que explicar-vos
l’extensió i història de l’illa de Phu Quoc, us explicaré que va ser un dels
dies més meravellosos de la meva vida . Va ser el meu dia Aspirina de l’any,
que em va curar de tot l’estrés acumulat. Us contaré que la felicitat és estar
estirada a una platja desèrtica acompanyada de la meva germana, la meva parella
i la meva millor amiga amb una cervesa a la mà, després de fer 200 km amb moto
entre una vegetació impressionant. Silenci salvatge només trencat pel soroll de
la moto.
En lloc de profunditzar
amb tota la immensitat i història d’ Angkor Wat us diré que és una de les
meravelles més precioses que mai he vist. Us explico que vam veure un mono
(n’hi una quants, ja t’ho diuen)i vaig tenir l’oportunitat de fer-me una
fotografia amb ell. El perquè no ho vaig aconseguir té dues versions. La meva:
em poso amb la meva millor cara al costat del mono esperant a que Ferran tirés
la foto. Me n’adono que Ferran crida al mono com per a que miri a càmara i es
clar, si per fer una foto d’aquest tipus sols disposar de 3 segons i gastes dos
d’aquests intentant que un animal salvatge miri a càmara, només te’n queda un
per fer aquesta foto.
Versió de Ferran i la
amiga: el mono va passar de mi. Sou lliures de creure la que vulgueu però ja
sabeu que jo mai un menteixo.
Us podria parlar de la
ciutat Siem Riem (Cambodja) però en lloc d’això recordo amb nostàlgia els seus
passejos amb bicicleta, seguint el riu i creuant arrosals d’un color verd
enlluernador, d’una vivesa que mai havia vist fins ara.
Us podria parlar del
menjar Vietnamita però m’ha quedat el record del deliciós café que tenen, més
dolç, més suau, com avainillat que és una delicia a la terrasa d’un café a les
altures de Ho Chi Minh.
Podria explicar-vos els
extensos mercats vietnamites i cambodjans,del bullici de la gent, de les olors
bones i no tant bones, d’aliments desconeguts, d’espècies delicioses. Però en
canvi recordo quan la meva amiga anava buscant pel mercat alguna polsera (diu
que ara li ha donat per aquests estris decoratius) que volia que sobretot fos
del país, o ambn alguna connotació cambodjana. En això que en veu una gravada
amb uns elefants i en això que la dependenta li diu : són elefants cambdjants,
fets aquí.
La meva amiga veu al
costat una polsera amb unes tortugues i li pregunta a la noia “i això que són?”
esperant alguna reposta sobre la seva procedència cambodjana. “Doncs unes
tortugues” li contesta la dependenta amb una mica de sorna pensant que la meva
amiga no sabia que eren unes tortugues. La cara de la dependenta era tot un
poema davant la pregunteta de la meva amiga.
Podria parlar-vos de com
son els habitants de Vietnam, la seva gent, la seva cultura, el seu caràcter,
la seva religió. Però en lloc d’això us parlo de la familia vietnamita de la
meva germana, aquestes dues companyes de pis de procedències ben diferents que són
ara la seva família. Són les que estan amb ella el dia a dia, són les que
l’ajuden quan té algun problema, són amb les que riu o plora, son les que la
truquen per preguntar-li si vindrà a sopar. Són la seva familia i per tant,
també la meva.
I avui no em lliuro de
recepta que ja porto massa temps! Volia prepara quelcom especial, amb alguna
especie vietnamita diferent o alguna fruita típica d’allà. Però la cosa es
complicava, tenia el temps justet i no podia parar-me massa a buscar. Un dia,
passejant per la ciutat vaig veure una bakery “toutes les jours”, amb tot de
rebosteria francesa. Es clar! La colònia francesa hi va deixar moltíssimes
coses allí, entre d’altres un pà boníssim. Doncs ja ho tinc. Us faré una
recepte d’orígen francès: uns eclaires.
L’he extret d’un llibre
de rebostería francès que em va regalar Ferran aquests Nadals que és quasi com
un tresor:Sucré de Ladurée.
Trobareu moltes receptes
d'eclaires per la xarxa. Aquesta és una de les més elaborades però com sempre
us dic, val la pena perdre-hi una mica de temps i tenir un bon resultat. La
diferència està en que aquesta a part de fer la pasta choux, també fem una
massa cruixent superior. Aquest última és dolça i li dóna un toc únic als
eclairs. Si no la feu no passa res però segur que no triomfareu tant!
ÉCLAIRES
Recepta extreta de Sucré
de Ladurée.
Hem de distingir tres
passos: la massa cruixent, la pasta de choux i la crema pastissera.
MASSA CRUIXENT:
Ingredients:
100 gr de mantega molt
freda
125 gr de farina de
rebosteria
125 de sucre normal
Unes gotetes d'extracte
de vainilla
En un bol gran hi posem
la farina, el sucre, l'extracte i la mantega freda tallada a cubs. Batem fins
que quedi una massa homogènia. Els primers moments semblarà que mai es pugui
convertir en massa però vosaltres seguiu batent fins que al final quedi una
massa uniforme.
 |
| Abans |
 |
| Després |
Ho deixeu reposar a la nevera durant una hora.
(mentre podem fer la
crema pastissera)
Passada aquesta amassem
la massa entre dos làmines de paper de forn i l'estirem intentant aconseguir un
gruix d'1 mm aproximadament. Tornem a deixar a la nevera durant una hora més.
Traiem de la nevera i
enretirem el paper de forn de sobre. Tallem tires de 12 cm de llarg i 2 cm
d'amples aproximadament i deixem reposar a la nevera fins que les haguem
d'utilitzar.
CREMA PASTISSERA:
Al blog veureu que ja he
fet receptes de crema pastissera. Aquí però, em va semblar genial la recepta
d'aquest llibre així que l'he volgut probar. Queda una crema lleugera,
gustosísima i no excesivament dolça. Us l'explico.
Ingredients:
400 ml de llet sencera
1 vaina de vainilla
4 rovells d'ou
80 gr de sucre normal
30 gr de maizena
25 gr de mantega
Posem la llet, les
llavors de la vainilla (tallem la vaina i amb la punta d'un ganivet extreiem
les llavors) i la vaina en una cassola i portem a ebullició.
Un cop i arribi
apartem del foc i deixem reposar durant uns 15 minuts. Recordem tapar la
cassola si no volem que la llet s'evapori i ens quedi després una crema massa
espessa.
En un altre bol, batem
els rovells d'ou i el sucre fins que la barreja quedi blanquinosa i uniforme.
En aquest moment ho afegim la maizena i batem, assegurant-nos que queda ben
integrat.
Retirem la vaina de la
llet i tornem a portar a ebullició. Posem 1/3 d'aquesta llet al bol amb el
sucre, els rovells i els ous i batem. Quan estiguin integrats posem aquesta
barreja a la cassola i posem a foc baix, mentre remenem, fins que arribi a
ebullició. Retirem del foc i la posem en un bol.
Deixem refredar uns 10
minuts i passats aquests hi afegim la mantega.
Remenem fins que aquesta
s'incorpori.Tapem el bol amb paper film per evitar que es faci una crosta
superior seca.
PASTA CHOUX:
Ingredients:
120 gr de farina de
rebosteria
100 ml de llet sencera
100 ml d’aigua
10 gr de sucre normal
80 gr de mantega
4 ous
1 pessic de sal
Tamissem la farina.
En una cassola posem la
llet, l’aigua, el sucre, la sal i la mantega i portem a ebullició. Retirem del
foc i hi afegim la farina mentre remenem enèrgicament amb una espàtula fins que
aconseguim una barreja homogènia.
Tornem a posar la cassola
a foc lent mentre remenem ràpidament fins que la pasta alliberi tota la humitat
(aproximadament un minut o fins que veiem que no s’enganxa a les partes de la
cassola)
Posem la massa en un bol
gran i deixem que es refredi. Incorporem els ous, un a un sense deixar de
remenar amb l’espàtula.
Quan la masa sigui
homogènia, ja està a punt.
MUNTATGE ÉCLARES
Un cop tenim la pasta
choux feta, preescalefem el forn a 180º. Preparem una safata amb paper de forn
o l’untem amb mantega.
Posem la massa a una
mànega pastissera amb una boquilla rodona llisa de 10mm. Repartim la massa per
la safata fent tires de 12 cm de llarg.Amb el dit humit podeu arrodonir els pics que deixa la mànega pastissera.
A sobre de cara tira de
massa hi col·loquem les tires de pasta cruixent.
Posem al forn. Passats
8-10 min, quan veiem que comencen a inflar-se, obrim uns mm la porta del forn
per a que surti el vapor (hi podem col·locar una cullera de fusta per aguantar
la porta). Fornegem durant 30 minuts o fins que estiguin doradets. Els traiem i
els refredem a sobre una reixeta.
FARCIMENT
Un cop tenim la pasta
feta ho hem de farcir. Per fer-ho agafem la crema pastissera i la modifiquem
una miqueta.
Agafem 125 ml de nata
líquida freda (la traiem de la nevera a l’últim moment). També posem un bol
buit al congelador per a que es refredi. Posem la nata al bol y batem amb
varilles fins que espessi. Batem la crema a part per desfer els grumolls i la
barregem amb la nata amb una espàtula. Obtindrem així una crema pastissera
lleugera!
FARCIT
Amb una boquilla rodona
llisa de 8mm o l’especial per farcir (la que veiem a les imatges) marquem tres
forats a la part inferior de éclair.
Un al centre i els altres
dos als extrems.
Penseu que les tires de
massa cruixent han de quedar a la part superior.
Anem farcint a cada un
dels forats amb una mànega pastissera.
Espolvoregem amb sucre
glass la supefície.
Quina sort poder fer aquests viatges! T'acabo de veure al programa de cuines de tv3, ho has fet molt bé! ;)
ResponEliminapetons
Moltíssimes gràcies guapa! Gràcies a la meva germana que no para d'anar a viure pel món i es clar, jo que la visito!!!!
EliminaMe n'alegro que t'hagi agradat el programa! Molts petonets
Ja t'he vist avui per la tele, Neus! Molt bé, guapa!! I aquests éclairs també! Petonets
ResponEliminaMoltes gràcies guapíssima! Que bé que t'hagi agradat!
EliminaMuaaaaa
Feliçitats per el programa de TV 3.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per comentar i per passar-te per aquí!
EliminaMolts petonets!
Ha nascut una estrella!! Enhorabona pel programa Neus :)
ResponEliminaMaria.
Jjjajaj! Moltes gràcies guapísima!!!
EliminaVosaltres sí que sou estrelles! Muaaaa
hey there and thank you for your information – I've certainly
ResponEliminapicked up anything new from right here. I did however expertise several technical points using
this web site, as I experienced to reload the web site many times previous to I could get it
to load correctly. I had been wondering if your web hosting is OK?
Not that I'm complaining, but slow loading instances
times will often affect your placement in google and can
damage your high quality score if advertising and marketing with Adwords.
Anyway I'm adding this RSS to my e-mail and could look out for a lot more of your respective fascinating
content. Ensure that you update this again soon.
Here is my webpage ... please click the up coming document
Els éclaires tenen una pinta deliciosa, això sí, quina currada!. I felicitats pel Cuines de divendres: sembla que tota la vida hagis estat davant d'una càmara. Un 10! Petons.
ResponEliminaSi? Doncs mira que n'estava de nerviosa al principi! Moltes gràcies per les teves paraules, m'en vaig a dormir contetetaaaa!!!
EliminaMolts petonets guapíssima!
M'ha agradat molt la vessant de detalls personals que has explicat dels viatges. Més enllà de noms, monuments i dates, el que queda són les imatges que ens corprenen, sorprenen i emocionen i que queden gravades a la ment per sempre més! Pel que fa la recepta, que tremolin els de Ladurée, que els hi ha sortit una dura competència cap al sud de Catalunya! I a més, d'algú que és tota una estrella televisiva! Molts i molts petons Neus!
ResponEliminaJjajjajaj! Que bona que ets Mònica! Ja els hi passaré als de la Luduréé els meus honoraris per si volen quecom de mi. jajajaja
EliminaMoltes gràcies per pasar-te per aquí!
Quina bona pinta aquests eclairs, t'han quedat perfectes!!
ResponEliminaSi que és cert que quan acabes unes vacances taaaan esperades et quedes amb un dolor difícil d'explicar, fins que no tornes a la rutina...i l'acceptes! Poc a poc!
Petons
Aix sí, costa tornar a la rutina, costa...però també contenta per tot el que he viscut!!!!
EliminaMolts petonets guapíssima!