Una margarida
surt d’entre els seus cabells rossos, llisos, com de nena petita. Amb la tija
amagada rera la seva orella, la flor es mostra al món, bonica, bella, més
oberta que mai.
Uns cabells s’han
perdut amb la suau brisa i tapen la cara de la Vinyet, que se’ls aparta amb
delicadesa. Els altres volen i volen, lliures, faltats de tot lligam amb ella
talment com si se’ls emportés el vent.
Un vestit blanc,
de fil mostra la seva perfecta silueta mentre camina. La brisa enganxa la tela
a les seves cames primes, delicades, mostrant la seva feminitat. El seu cos
madur,que el vestit i el vent defineixen tènuement.
El camí és llarg
i estret, és terrós i polsós però la vinyet avança feliç entre les plantes que
sembla que ballin al ella passar. Com si la seva alegri tingués la força de
moure-les amunt i avall.
El camp espigat
que s’alça a la seva dreta es confón amb el color dels seus cabells i també amb
el seu moviment. Tot dança amb la Vinyet. I les espigues daurades amb el seu ballet
cap a la dreta i l’esquerra, armonioses i sincronitzades, com les ballarines més
expertes. Estampa daurada, espigada, armoniosa que ni el mateix Vicent Van Gogh
hagués pogut pintar.
Les flors
l’envolten, la naturalesa l’acompanya. El camp d’espigues s’acomiada, donant
pas a un frondós pas verd, humit i floral. Com si de dos mons es tractés i en
canvi, un tant aprop de l’atre. La vegetació li il·lumina la mirada i l’ànima i
l’omple de felicitat.
Salta i còrre, i
crida d’alegria i arrenca una flor i la mira i l’olora amb aquella intenstat
pròpia de l’innociencia, de la no arribada
a la pubertat.
Però la Vinyet es
comença a trobar cansada, esgotada. S’asseu al voral del camí, on li seguix
donant la brisa però ja no els rajos de sol, tapats per la frondositat de la
vegetació. Acurrucada entre el seu vestit, les parpelles del ulls li comencen a
caure poc a poc, delicadament, sense que ella se n’adoni. Cauen a traïció,
aprofitant l’esgotament de la Vinyet i endinsant-la en el món màgic dels
somnis, on tot és possible, tot és veritat i tot és màgic.
“ La Vinyet,
filla d’una pobra campesina de l’Edat Mitjana, ajuda a la seva mare amb les
tasques més dures. Elles dues soles subsisteixen amb gran esforç. La Vinyet és
bella, una bellesa amagada per la pobresa, la falta d’aliment i de recursos.
Un dia, la sava
mare arriba a casa una mica abatuda. Ha sentit el rumor que el rei vol casar al
seu fill, abans de coronar-lo per ser rei i per a tal fet, ha convocat una
celebració especial en la que hi han d’acudir totes les candidates a Palau.
Allí se’ls hi proposarà un repte.
La mare sap de
l’enamorament de la seva filla Vinyet cap al príncep i li dóna la noticia. Però
la Vinyet reacciona volent acudir a la cita.
-
Però
filla, hi aniran les noies més bonique si més riques del regne. No veus que no hi
pots anar?
Però la Vinyet,
tot i sabent que possiblement no seria l’escollida vol anar a la cita per
almenys veure d’aprop al seu príncep i tenir-lo a pocs metres per primera
vegada a la seva vida.
Arribada la nit,
la Vinyet s’empolaina el millor que pot i es presenta al palau. Efectivament
allà hi ha noies molt boniques, amb robes encara més precioses però ella mira
la seu príncep i escolta atentament el que diu.
“Avui anunciaré
el repte que ha de passar el que serà la meva futura esposa. Donaré a cada una
de vosaltres una llavor. Aquella que em porti la flor més bonica d’aquí sis
mesos serà escollida per mi”
La Vinyet agafa
la llavor i marxa cap a casa. Si aquella flor havia de demostrar el profund
amor que sentía pel príncep, estava segura que creixeria més bonica que la de
ningú.
Però passats tres
mesos, i tot i la dedicació exhaustiva de la Vinyet, la flor no creix. Ho ha
intentat tot, els trucs que la seva mare li ha dit però res de res. El seu amor
cap al príncep és cada vegada més fort i la planta no, en canvi, no dóna
senyals de vida.
Han passat ja els
sis mesos i la flor no ha crescut. La Vinyet decepcionada decideix que tot i
així aniria a palau amb el seu test buit, encara que només fos per tornar a
veure d’aprop al seu príncep, per última vegada.
Quan arriba es
queda meravellada de les flors de les altres noies, totes precioses, boniques,
unes flors espectaculars. Finalment es fa el silenci i el príncep comença a
caminar entre totes les pretendentes observant les seves flors atentament. Finalment
comença a parlar:
“ L’única noia
que té el test buit, és la meva futura esposa”
La Vinyet es
queda pàl·lida, sense paraules i un murmull s’aixeca al seu voltant. Tothom es
pregunta el perquè d’aquella estranya decisió. El príncep, després de demanar
silenci, continua parlant.
“ Perque ella ha
estat l’única que ha cultivat la flor que la fa digan de convertir-se en reina:
la flor de l’honestedat. Totes les llavors que vaig entregar eren estèrils”
El piular d’un
ocell desperta la bella Vinyet, que s’aixeca amb la delicadesa que la
caracteriza. Passa a través de plantes i flors. Es para, les mira, les toca i
pensa que mai havia tingut tant sentit un flor com fins ara.
Així que us deixo uns cupcakes de xocolata amb buttercream de menta. Espero que us agradi!
CUPCAKES DE XOCOLATA I MENTA
INGREDIENTS PEL PA DE
PESSIC:
118 gr de farina
215 gr de sucre
29 gr de cacau
1 culleradeta de
bicarbonat
1 culleradeta de llevat en
pols
1/2 culleradeta de sal
1 ou
125 ml de cafè
125 ml de buttermilk a
temperatura ambient *
65 ml d'oli vegetal
1 cullerada d'extracte
pur de vainilla
MÈTODE:
Preescalfem el forn 175º. Preparem el
motlle amb les càpsules.
En un bol tamisem la farina, sucre,
cacau, bicarbonat, llevat i sal. Després afegim tots els ingredients que falten
i batem durant dos minuts a velocitat mitjana.
Omplim 2/3 de les càpsules. No us
preocupeu si veieu que la barreja és molt líquida.
Fornegem durant 15-17 minuts o fins
quan un escuradents surti net. Deixem refredar al motlle deu minuts i després a
una reixeta fins que estiguin completament freds.
BUTTECREAM DE MENTA
INGREDIENTS:
125 grde mantega
125 gr de sucre glas (icing sugar)
2 cullerades de pasta de menta
MÈTODE:
Posar al bol de la batedora la mantega i el
sucre glas i batre a velocitat mitjana durant 3 minuts. Passats aquests, batre
5 minuts a velocitat alta.
Finalment afegim les cullerades de menta.
NOTES:
Si en lloc de pasta de menta tenim extracte,
haurem de tenyir el buttercream de color verd.
XOXOLATA FOSA:
50 gr de xocolata fondant
Fondre la xocolata al microones o al bany
maria.
MUNTATGE:
Us deixo un collage molt il·lustratiu.
Que original!!! T'ha quedat preciós! petons
ResponEliminaMoltes gràcies Roser! Quan ho vaig comprar per fer cupcakes la noia de la botiga devia pensar que jo no tocava vores! jajajaj
EliminaMolts petonets guapa!
Aquests pastissets fantàstics...i la història de la Vinyet enamorada també!
ResponEliminaGràcies Mònica! És un llegenda de l'antiga Xina, que he adaptat a l'Edat Medieval.
EliminaGràcies per estar sempre per aquí!
Preciós, més que preciós!! :-*
ResponEliminaOhhhhh! Venint aquestes paraules d'una escirptora de la teva talla, és tot un honor!
EliminaMil gràcies! MUAAAA
Soc nou en tot aixo dels cupcakes i és més abans els criticava bastant... Pero el que he vist que fas tu, es art. Moltes felicitats
ResponEliminaOstres Gerard! Moltíssimes gràcies per aquestes paraules. No saps com m'alegren!
EliminaDoncs si t'has animat a fer-n'hi i et puc ajudar amb qualsevol cosa, m'ho dius!
Moltes gràcies altra vegada! Me'n vaig ben contenta a dormir!