Un dia arribes a
un poble-ciutat, on et poses a treballar. L’hivern és dur, dintre i fora de la
feina.
Entres quan és
fosc i en surts quan ho segueix essent. Al vespre, espero amb ànsia l’estona en
la que em posaré a fornejar i fornejar i em quedo sola amb la farina, amb el
sucre i els ous.
Ells ballen al
meu son, fan el que jo els hi dic, jo domino, jo mano i obtinc un resultat a
vegades espectacular i a vegades no tant...
I seeeempre em
falten ingredients d’última hora! Així que sovint m’he d’escapar ràpidament a
una gran cadena de supermercats , amb uns horaris adequats pels
despitats com jo.
Sovint vaig
pasadís amunt i avall, pensant en si em fa falta alguna cosa més que no en sóc
conscient i que de ben segur trobaré a faltar quan arribi a casa. Crec que ho
tinc tot i marxo a caixa. Uns cupcakes de coco, m’esperen.
-
Amb
això que compres en deus preparar una de ben bona.
Aixeco el cap i
em sorprenc. No esperava interés per la meva compra en un d’aquests establiments,
sovint de tracte força impersonal. Me la miro bé, no sigui que la conegui.
Somric una mica,
m’agafa desprevinguda.
-
La
dels cupcakes, no?
Em treu un altre
somriure. Em segueix per facebook i el meu blog i això em pos de mooolt bon
humor. Els mesos han
anat pasant i jo he anat fornejant.
Vaig comprant cada vegada alguna cosa. Si
coincidim em pregunta com va, què toca fer.
Entrar per la
porta i que desde la caixa et diguin:
-
Hola
guapa! Avui que toca?
En un món
impersonal, en uns centres comercials impersonals, on pràcticament ja no queden
botiguetes on et donin el bon dia, trobar una persona així doncs t’alegra una
miqueta més la vida.
Passa la
primavera i passa l’estiu, i anem coincidint.
- Quina pinta els cupcakes els de la setmana passada,no?
Un dia acabot ard
de treballar, però he de tenir fets uns cupcakes per l’endemà. Baixo corrents,
hi ha llum a l’establiment però la porta no s’obre. Surt una clienta que acaba de pagar i em diu
que està tancat. I què faig ara?
Però la meva
mirada de desesperació topa amb la de la meva caixera preferida que no dubta en
obrir-me a porta i dir-me un “passa ràpid”, quasi inaudible. 
Escolta amb
interés el que he fet al curs del Carlos Lischietti o la demostració a la fira
o qualsevol altra batalleta de les meves.
Així que per tot
aquest any d’escoltar-me, de seguir-me, de preguntar-me, d’obrir-me quan estava
tancat, de mostrar interés....per tot això i molt més, vaig pensar que qui
millor es mereixeria uns cupcakes?
CUPCAKES DE COCO
Recepta adaptada
de la Primrose Bakery
INGREDIENTS:
110 gr mantega a
temperatura ambient
180 gr de sucre
2 ous L
½ culleradeta
d’extracte de vainilla
1/8 culleradeta
d’extracte d’ametlla (opcional)
125 gr de farina amb llevat
125 gr de farina amb llevat
120 gr de farina
normal
125 ml de llet de
coco
25 gr de coco
ratllat
MÈTODE:
Preescalfem el
forn a 160º i preparem el motlle amb les càpsules.
En un bol a part,
tamissem les farines. Al bol de la batidora, hi afegim la mantega i el sucre i
batem fin que s’integrin i quedi una barreja blanquinosa.
Afegim després
els ous, un a un i batent una estona després de de cada un.
Després aboquem
1/3 de la farina al bol i quan estigui integrada afegim un terç de la llet de
coco i batem. Repetim els passos fins que s’acabin.
Aboquem finalment
el coco ratllat. Omplim les càsules en 2/3 terços i fornegem durant 25 minuts.
Deixem refredar
uns deu minuts i després els deixem reposar a sobre una reixeta.
BUTTERCREAM DE
COCO
Ingredients:
110 gr de mantega
60 ml de llet
semidesnatada
1 culleradeta
d’extracte de coco
500 gr de sucre
glas
làmines de coco
dissecat (al gust)
Mètode:
Al bol de la
batidora hi posem la mantega i la llet i la meitat del sucre glas i batem fins
que quedi una barreja homgènia i cremosa. Després afegim gradualment la resta
del sucre sense deixar de batre fins que s’integri.Finalment afegim la culleradeta de l'extracte de coco.
DECORACIÓ:
Decoració amb
espàtula (ho podeu veure aqui)
Hi tirem el coco
dissecat per sobre, al gust.Joi el vaig torrar una miqueta al forn.
Precisament tinc coco dissecat en aquest mateix format, i això de torrar-lo em sembla fantàstic! Uns cupcakes brutals! Segur que la teva amiga, com dirien les meves filles, "flipa"!!!
ResponEliminaHola guapa! Doncs quan el torres agafa el doble de gust! Sembla mentida!
EliminaLa caixera no s'esperava ni els cupcakes ni el post i si, crec que ha "flipat" com dirien les teves filles! jajajaa
Mònica sé que em faig pesada però...moltes gràcies per tot guapa!
Uns cupcakes deliciosos. Tot un detall dedicar-los a la teva caixera preferida. Al nostre dia a dia hi ha un munt de persones que ens faciliten I alegren la vida, tot I que molts cops no sabem ni el seu nom. Petons.
ResponEliminaHola guapa! Doncs si, petits detallets que no t'esperes i que et fan la vida una mica més fàcil. I cobrant el que cobren, crec que encara té més mèrit!
EliminaMolts petonets!
T'han quedat genials! Ara mateix me'n menjaria un... o dos! hehehe ;P Tot un detall guapa!
ResponEliminaPetons!
Hola Cristina guapa!
EliminaSi, crec que li ha fet molta il·lusió!
Gràcies per visitar-me sempre guapa!
A mi no m'ha passat mai,això que expliques... Deu ser divertit i gratificant :)
ResponEliminaTenen molt bona pinta, aquests cupcakes!
Marta
Hola guapa! A mi tampoc m'havia passat mai! Però ara la Gemma ja forma part de la meva vida cupcakeira! Diu que es va llegir el post sis vegades! jajajaja
EliminaMolts petonets!
Ha de quedar molt bo, això de les làmines de coco!
ResponEliminaHola Marina!
EliminaDoncs si, al posar-lo una miqueta al forn guanyen gust! Una delícia!
Molts petonets guapa!