Allà
on hagi viscut sempre hi ha hagut gent que passava corrent. Si estava a la
diagonal, per la rambla Brasil de Sants o a Altafulla.
Corredors
que corren i corren. N’hi ha que amb més estil i n’hi ha que menys, amb uns
objectius o d’altres però són precisament aquests objectius els que els fan
seguir posant una cama davant d’una altra. L’objectiu pot ser millorar una
marca, acabar la cursa o simplement sentir-se bé amb un mateix amb una bona
carrera després d’un dia impossible de feina.
Al
principi em costava molt entendre perquè a mi sempre em fa falta una pilota al
davant per seguir corrent. Al costat d’ells em sento com el burro a qui li
posen la pastanaga per a que avanci i tot i així, li costa.
Aquests
valents que surten cada dia a córrer, faci fred o calor o plogui, però els hi
compensa. La cosa és complica una mica més quan comencen a fer curses i curses
i cada vegada més complicades o més extenuants, com li vulgueu dir.
No hi
entenc pas jo però al meu voltant en tinc d’aquests corredors i sovint parlen
de duathlons, triathlons, ironmans i d’altres. A aquestes altures ja no
pregunto el que és perquè em costa moltíssim de creure que un cos humà ho pugui
aguantar. Però ells ho aguanten, sí senyors, i repeteixen i repeteixen. La
finalitat: ser “finishers” que en diuen.
No ho
entenia jo això. Jo jugo per guanyar, no
per acabar el partit! – em repetia a mi mateixa una i altra vegada, sense
poder-ho acabar d’entendre. I jugo a una lliga que més o menys està al meu
nivell, en el que tant puc guanyar com perdre però sempre tinc la possibilitat.
Córrer
per acabar....no sé jo. És clar que ho vaig començar a entendre després
d’informar-me de totes les probes que he mencionat anteriorment. El dia que em
vaig assabentar que l’ironman incloïa una marató, a part de bici i nedar em
semblava impossible. Em semblava que no podia ser, que ningú podia aguantar
allò. Però sí que poden, sí.
Darrerament
he tingut l’oportunitat de presenciar una triathló i el que vaig sentir va ser
indescriptible. En aquell precís instant en el que sortien de l’aigua, alguns
més cansats que d’altres, en el moment en el que feien la transició mentre
familiars, coneguts o desconeguts els hi parlaven i els hi donaven ànims desde
la distància de la balla, en el moment en el que ja exhaustos corren entre els
crits de la gent....en aquell moment ho vaig entendre tot.
Veig
als ulls dels atletes l’esgotament però la satisfacció en l’última recta, veig
l’emoció d’aquell pare que veu arribar al seu fill i sento la meva propia
emoció. I llavors ho entenc tot.
Quan
vaig veure aquesta recepta al llibre de la Marian Keys, no vaig poder evitar
pensar en els esportistes. Ho presenta com “daus desfribiladors” perque són
capaços de ressuscitar un mort, així que són ideals. Ara ja en porto una
bosseta a sobre que em menjaré abans de començar a entrenar! Si veig que em
torno una superwoman del voleibol us aviso!
DAUS
DESFRIBILADORS
INGREDIENTS:
125
gr de mantega
75 gr
de mel
125
gr de mantega de cacauet
50 gr
de cacauet
150
gr de copos d’avena
100
gr de plàtan deshidratat
150
gr de sucre morè (si pot ser el light brown sugar)
MÈTODE:
Preescalfem
el forn a 160º.
Preparem
una safata d’uns 20 cm i hi posem paper de fornejar per sobre.
Trossegem
el plàtan i els cacahuets i apartem.
En
una olla força gran hi posem la mel, la mantega, la mantega de cacauet i el
sucre i ho escalfem lentament fins que tot s’integri i el sucre quedi quasi bé
imperceptible.
Després
hi afegim els copos d’avena, el plàtan deshidratat i els cacauets i remenem.
Quan
estigui tot integrat ho posem a la safata de manera que quedi una superfície el
més llisa possible i posem al forn durant 30 minuts.
Traiem
del forn i deixem refredar. Es recomana deixar-ho reposar durant 24 hores abans
de trossejar-ho.
Espero
que us doni mooolta energia! Feliç dilluns!
NOTES:
El
light brown sugar és un sucre morè molt ric amb melassa que li confereix un
gust molt característic. Ho compro en botigues especialitzades, ja siguin on
line o en botig
es
físiques però si no teniu la possibilitat, utilitzeu sucre morè normal.
Hola Neus!
ResponEliminaUna entrada excel·lent sobretot pels "preliminars" que tant be escrius/descrius abans d'entrar en acció i parlar-nos de la recepta.
De ben segur que deu estar boníssima, perquè la pinta francament és espectacular.
Si et ve de gust endinsarte en el món del running o més en concret de la ultradistància i el menjar, et recomano el llibre de'n Jurek (Córrer, menjar viure : http://www.amazon.es/C%C3%B3rrer-menjar-viure-incre%C3%AFble-llegendari/dp/8415695233 ) un super esportista que explica la seva evolució gràcies a l'alimentació. A més inclou moltes receptes molt interessants i 100% bio. Personalment he notat una millora significativa en el rendiment esportiu gràcies al menjar i aquest llibre m'ha inspirat molt.
Tots els incredients em semblen molt encertats, excepte la mantega, ja que te una digestió difíl i no es interessant en quant al que aporta (energèticament parlant). Seria molt millor incloure oli de coco, per exemple. I podries fer un 50/50 de mel extracte d'algave (menys glucossa i més fructossa)
El que dius del sucre morè, tens toooota la raó. Hem de fugir dels refinats :-)
Una abraçada ben forta. (m'encanta el teu blog)
Roger
Moltes gràcies Roger per passar-te per Lo Cupcake! Ten raó amb el tema de la mantega, no tenia ni idea de l'oli de coco ni el de la mel!
EliminaHo tindré en compte i també la teva recomanació del llibre.
Molts petons guapo!
I tant que deuen desfibril.lar, aquests daus! Jo no corro, però t'asseguro que hi ha dies en què m'aniria de perles una dosi d'aquesta medecina tan deliciosa que proposes. Petons.
ResponEliminaSi, si, encara que no fem esport necessitem una bona dosi d'energia igualment!!!!
EliminaDoncs ja sabem, facilíssim de preparar ja en podem portar a la bossa de mà cada dia!jajaajaj
Moltes petonets guapa!
Quines barretes energètiques més bones, i naturals! no hi ha res com poder fer-ho a casa i saps tots els ingredients que has posat. Em recorden als Flapjacks anglesos, però amb platan i més cereals! Segur que boníssimes!!! Petons
ResponEliminaDoncs sí, sapas que no hi ha "coses" estranyes! jajajajaj!
EliminaGrpacies per passar-te guapa!
Jo de córrer res de res...però d'aquests daus me'n faria un bon tip!!! Una abraçada!
ResponEliminaSegur que portes l'activitat suficient com per haver-te'n de menjar moltes d'aquestes barretes!
EliminaMolts petonets guapa!