-
Water? - em desperta una veu agradable de noia.
-
Mmm....yes. Thanks – contesta el meu acompanyant allargat la “s” molt més
del que tocaria, degut a la seva falta absoluta del domini de l'idioma; igual que jo.
Acurrucada com puc al
seient, coberta parcialment amb la manta, obro els ulls. Sense voler-ho em
desperten i miro amb mal humor a l'hostessa que no perd en cap moment el seu
tarannà agradable y excessivament amable, que crec que em treu m'irrita més que
que m'hagin trencat el son.
Sempre m'ha agradat volar, curiosament. La gent esbufegava quan ho deia i jo no ho entenia. Acostumada a viatjar, acostumada a 12 hores de vol més 4 o 7 o 8 d'entre transbords, veia els vols com una fase d'esbarjo. La meva vida cronometrada, dominada gairebé per les hores de feina, intentant encabir-hi els hobbys pel mig, exprimint les hores dels dies i quasi de la nit a màxim, volar era una oportunitat per a no fer res i no tenir remordiments de que podria estar fent-ho.
Sempre m'ha agradat volar, curiosament. La gent esbufegava quan ho deia i jo no ho entenia. Acostumada a viatjar, acostumada a 12 hores de vol més 4 o 7 o 8 d'entre transbords, veia els vols com una fase d'esbarjo. La meva vida cronometrada, dominada gairebé per les hores de feina, intentant encabir-hi els hobbys pel mig, exprimint les hores dels dies i quasi de la nit a màxim, volar era una oportunitat per a no fer res i no tenir remordiments de que podria estar fent-ho.
S'havia convertit en el
meu espai per escriure, per observar la gent, els seus comportaments, per
pensar en mi, per mirar la meva vida des d'un altre objectiu, desde la
distància, des dels núvols. Aquesta vegada però era diferent, quelcom havia
canviat i ho estava convertint en una autèntica tortura. No crec en els presentiments
ni malastrugances però puc dir que una mala sensació em va recórrer el cos quan
ens vam asseure. No us espanteu! No em refereixo a catàstrofes aèries, sinó
tampoc estaria escrivint desde l'aeroport de Dubai (on he d'esperar vuit hores)
amb l'esperança de treure'm la mala llet de sobre.
Ens vam guiar en comprar
uns seients de només dues persones situats a final de l'avió, pensant que seria
més còmode que en uns de tres. No sabiem no no ens vam fixar que estaven just
al costat dels lavabos i de la zona de les hostesses. Allò estava més transitat
que la rambla en hora punta, hostesses amunt i avall, i gent i gent i
gent....es que no dormen? Deuen ser de bufeta fluixa, penso entre mi
durant les primeres hores, en to de sorna.
Quan la el plàstic per
recolzar la safata del sopar estava trencat fent que tots els aliments
llisquessin a sobre de les meves cames, quan sortia un especie de fredor
infernal de la zona de les hostesses, quan la televisió de Ferran no li
funcionava i finalment va acudir un pare amb una nen plorant com si s'acabés el
món al lavabo i aquells plors-crits es van integrar al meu
cervell....llavors...vaig tirar la tovallola i em vaig rendir al cruel destí
intentant no pensar on estarien els lavabos al pròxim vol. Desde Dubai reso per
que estiguin a l'extrem contrari, encara que hagi de fer una carrera
d'obstacles per arribar-hi.
Mentre, asseguda a un
banc del enorme aeroport veient passar es hores, penso i me'n adono que hi ha
una cosa que trobo molt a faltar. Me n'adono que m'imagino fornejant uns
deliciosos cupcakes, sentint aquella oloreta que desprenen, untant el dit
en la crema de mantega com si fos una
nena i veig el següent vol d'un altre color, de color rosa, de color pastelós.
Què seran unes hores, al costat de tota una vida al costat dels dolços?
Aquesta vegada us porto
la recepta d'unc xocopots, una recepta de la Nigella Lawson. Només dir-vos que
Ferran se'n va menjar tot un amb el plat d'espaghettis preparat a taula! No es
va poder aguantar.
Ens faran falta quatre
ramekins: són una espècie de tarrinetes de ceràmica com la que veieu a la foto.
Si no en teniu podeu utilitzar aquells recipients del pollastre a l'ast però en
petit.
XOCOPOTS
Ingredients:
125 gr de mantega
180 gr de xocolata per
fondre
2 ous
160 gr de sucre
36 gr de farina
Mètode:
Preescalfem el forn a
200º. Posem mantega per la superfície dels ramekins.
Desfem la mantega i la
xocolata en un bol al bany maria. Deixem templar.
En un altre bol batem els
ous amb el sucre fins que es quedi un color més blanquinós. Afegim la farina i
remenem.
Finalment afegim la
xocolata fosa i que s'integri. Omplim els ramekins no més de 2/3 de la seva
capacitat.
Fornegem uns 22 minuts.
Hem de recordar que es menja calent així que vigileu a l'hora de servir-ho que
ningú es cremi al agafar el tarret!
NOTES:
- Si els feu per
convidats o heu de fer fotos pel blog, ho heu de fer a últim moment perque sino
el centre que es líquid, solidifica. Ja veieu que jo vaig fer tard....al
principi era força líquid.
Em sap greu el viatge "accidentat", però aquest post que vas escriure des de Dubai no té desperdici!!! Aquests xocopots han de crear addicció, no m'estranya que en Ferran no tingués espera! Petons!
ResponEliminaSi, el bo és que viatjar sempre val la pena...jejejeje
EliminaJa veuràs les teves nenes i si els hi fas! Al blog publica les seves caretes! Muaa
Jo no sé si em donaria temps de fer-ne fotos per al bloc. Han d'estar d'allò que se'n diu "de muerte súbita". Petons.
ResponEliminaJajajaja! Doncs sí Chus, va anar de ben poquet! Ferran m'estava acosant...quan puc menjar? Puc ja?Ja estàs? Ja puc?
EliminaMuaaa!
Uauu quina delicia!! I com es trenca la crosta de sobre per deixar pas a la temptació de xocolata...és indescriptible!!
ResponEliminaPetonets
Si...Núria, amb això et guanyes a tots els convidats!
EliminaMolts petonets guapa!