Fins fa poc
no me n'havia adonat que el que jo conduïa era una autèntic tartana. Si, si,
una autèntica tartana que m'acompanya amunt i avall. Vaig tenir la mateixa
sensació com quan et poses unes botes tant i tant i tant que ni tan sols veus
que estan fetes pols. Fins que la teva mare o una bona amiga et crida una mica
l'atenció. I llavors, t'ho diuen i les mires i penses...doncs sí. També he de
dir que a mi les botes i les bosses de mà de pell, quan més antigues i més
usades, més boniques les trobo. Tenen aquell encant , aquell aspecte que
t'explica que han viscut festes, sopars, reunions amb amigues, cites
importants....
Però tornem
al cotxe. Això, amb ell, no passa. Me'l miro i .... no cola, no. És vell, ni
vintage, ni gastat atractiu ni res de res. Té 16 anyets el meu cotxe que aviat
es diu. I segueix passant les seves revisions i Itv com un campió!
Al seu
aspecte se li suma que durant molts anys ha dormit al carrer i això envelleix
prematurament, és clar. Més arrugues del normal, palidesa prematura...
Avui
tornant cap a casa, i no em pregunteu perquè, pensava en ell. Les meves mans
recolzades al desgastat volant, aquella pell negra que deixa calves blanques,
com si d'una calvície es tractés, lliscaven cap a la dreta i cap a l'esquerra.
I pensava
en el dia en el que em digui que ja n'hi ha prou, que ja no té més ganes de
funcionar i, digueu-me xiflada o idiota, però m'entristeix pensar-ho.
Vas
aparèixer a la meva vida per casualitat pel meu pànic a conduir, a la carretera
i a tot el que tingui rodes en general. Els meus pares van pensar en que si canviaven
el que tenien per un de marxes automàtiques, potser milloraria.
El fet és
que tot i que no gaudeixo en absolut conduint, m'has ajudat molt en
facilitar-me les coses i donar-me confiança.Sí, estic
parlant d'un cotxe.
El teu color no és massa atractiu, ja t'ho
vaig dir el primer dia que et vaig veure. A més, ningú sabria dir de quin color
ets; és taronja, és marró, és granate, és vermell...? I jo penso, que
simplement és el tu color, potser és això que et fa tant únic.
Amb tu he
fet viatges increíbles, he portat converses increíbles, m'he canviat la roba
per esquiar, he somiat mentre escoltava música.
Ets únic
perquè on trobaria jo ara un cotxe per posar-hi casettes? A vegades miro
aquella petita ranura amb nostàlgia i fins i tot em vénen ganes de posar-hi un
casette i pasar ràpid i tirar enrera sense saber massa bé a quina cançó anaves
a parar. No sé si sonaria res després de tants anys de virginitat.
Tu que
sempre treus aire fred i calent a l'instant, no com aquests nous que van de
pijos amb reguladors digitals però que triguen tant temps en treure escalfor
que ja has arribat al lloc. Tu, amb la teva simple rodeta de dos colors, el
blau i el vermell indicant calent i fred, ho fas a l'instant. Sí, és cert que
la regulació no es el teu fort i sino que li preguntin al pobre copilot que
s'asfixia i comença treure's roba i obre un dit de finestra dissimuladament.
Però tu això ho fas expressament perque saps que m'encanta aquesta caloreta a
les mans i a la cara. Són els altres que no ens ententen.
On trobaré
un cotxe que al girar la rodeta del volum, es queda automàticaments sense so? A
què és difícil? Doncs el meu cotxe ho fa!!!
I la teva
tapisseria tant vintage, tant marró....tant..tant feta pols....que ja es
comença a trencar per segons quins llocs. Tapisseria amb marques que conten
històries, com converses inoblidables, com estar a punt d'empotrar-me contra un
contedor a 10 per hora perquè la cendra del cigarret em va caure entre les
cames, primers viatges, primeres aventures, escapades i discussions. Així
doncs, què importa que no estigui sencera?
Només tu
soportes ampolles buides d'aigua, ampolles plenes d'aigua, papers, paperets i
més paperets, envoltoris de kits kats, envoltoris de gofres i ....més papers?
Pèls de Coulant i rascades de Coulant i terra de les potetes de Coulant. Només
tu saps portar-los amb tota la dignitat que se li exigeix a un cotxe com tu.
És veritat
que m'has fallat, si, concretament a un Stop, al mig d'una rotonda....et colapses
i et pares. Però realment ho fas en moments poc importants i passats uns
minuts, te'n deus penedir perque sempre tornes a funcionar.
Només tu
has dormit molts anys al carrer, aguantant amb dignitat la pluja, el vent, el
fred, la calor i la humitat. Has aguantat que t'hagin trencat el retrovisor en
plena nit...te'n recordes quan et van escriure "brut" a la part del
darrera? Poques vergonyes! Però ja et vaig explicar que era culpa meva.
No sé com
acabarà la nostra història, no sé si m'estimes tant com jo a tu, no sé què
farem quan et moris. El que no permetre és que et venguin a ningú altre mentre
funcionis. No m'imagino les mans d'aquest algú acariciant el teu volant, algú
que no t'estima, algú que no et parla, algú que no et coneix.
De moment
continuem juntets, seguim fent viatgets ben curts per no esgotar-te massa, que
no et donés un infart. Seguim juntets mentre aguantis, seguim posant la música
ben alta, seguirás escoltant-me mentre canto fatal, mentre parlo sola, mentre
insulto a l'imbècil del davant, mentre em poso nerviosa perque arribo tard,
mentre torno contenta perque m'ha sortit bé quelcom. Perque estiguis més anys
al meu costat, aquests cupcakes van per tu petit!
CUPCAKES DE CAFÈ
Recepta adaptada de Primrose Bakery
Ingredients:
110 gr de mantega sense sal
a temperatura ambient
220 gr de sucre morè
2 ous L
125 gr de farina amb llevat
120 gr de farina normal
¼ de culleradeta d’extracte
de vainilla
15 ml de cafè expresso
125 ml de llet semidesnatada
Presescalfem el forn a 160º
i preparem 12 càpsules al motlle metàl·lic.
En un bol gran barregem la
mantega i el sucre i batem fins que quedi cremosa, uns 3-5 minuts
aproximadament.
Afegim el ous, batent
després de cada un fins que s’intergin totalment.
En un bol apart tamissem les
dues farines. Barregem per altra banda,
la llet, el cafè i l’extracte vainilla i apartem.
Afegim al bol de la batedora
1/3 de les farines i batem. Afegim 1/3 de la llet i batem i repetim el procés
fins que no ens quedin ingredients.
Omplim les càpsules, no més
de 2/3 cada una i fornegem uns 25 minuts o fins que un escuradents surti net.
Un cop fornejats deixem
refredar 10 minuts i després els passem a una reixeta fins que
acabin de
refredar-se completament.
BUTTERCREAM DE CAFÈ
Ingredients:
150 gr de mantega sense sal
temperatura ambient
15 ml de llet semidesnatada
2 culleradetes de café
esxpreso en pols, dissolt en una mica d’aigua calenta
350 gr de sucre glasé
tamissat
Al bol de la batidora hi
posem la mantega, la llet, l’expresso i la meitat del sucre glasé i batem uns
quants minuts fins que quedi una barreja homogènia. Poc a poc anem afegint la
resta del sucre galsé mentre batem fins obtenir una consistència cremosa.
Decorem amb boquilla 1 M de Wilton
Un dia d'aquests, haig de fer uns cupcakes de cafè pel cafetero de casa: en Marc! I, perquè no et pensis que ets l'única que té records vitals lligats a un cotxe...jo també tinc molt present el meu primer cotxe que, a més, era del meu avi! Era horrible, però en tinc el més gran dels records! Petons!
ResponEliminaDoncs ja saps, que com el Marc s'assabenti que existeixen cupcakes de cafè i ell no en té.... Els cotxes heretats són els millors!
EliminaMolts petonets!
La meva història amb el meu primer cotxer va durar 20 anys... fins el passat setembre, que va dir prou. Sap greu desfer-te'n, però no hi ha més remei. Això sí, em vaig fer unes fotos amb ell abans de deixar-lo. Snifff!
ResponElimina20 anys? Ostres, doncs estaría contenta que durés fins als 20 anys. No hi havia pensat, però unes fotos sí que li faré si!
EliminaMolts petonets guapa!