Es veu que ja ve de família, això de casar-se precipitadament després de
molts anys d'estar junts. Quan Ferran i jo vam decidir casar-nos, vam voler que
fos al Juny, ja que ens vam conèixer una bonica revetlla de Sant Joan.
Personalment jo sóc del “ara mateix” i tot i que faltaven dos mesets per
l'estimat mes, no volia esperar tot un any per a celebrar aquest dia tan bonic.
En aquest post us explicaré com va ser la meva boda, una boda un pèl
diferent a les habituals i el que és més important, explicar-vos la meva boda
sheyby chic i si us serveix d'inspiració per la vostra boda, doncs me
n'alegraria molt.
Ah! I pels que esteu llegint això, com jo vaig fer, perquè us heu de
casar....enhorabona, feu el que en el fons vulgueu sense deixar-vos influir per
res i sobretot, gaudiu del gran dia!
Primer us faig un resum de com havia de ser la meva boda. Vam fer una
cerimònia a la platja, amb les persones més properes a nosaltres; en total
seriem unes 44. Jo sempre m'havia volgut casar a la platja, però no a una
qualsevol, sinó a la meva, a la més preciosa, a la d'Altafulla (més endavant us
explicaré els tràmits que s'han de fer). En aquesta platja, quan el passeig ja
s'ha acabat hi ha un pinar que toca la sorra i allí un petit restaurant, Cal
Vitali, situat pràcticament a sobre la sorra. Aquest té una part interior no
massa bonica però la terrassa és com estar menjant a la platja literalment i
aviat és va convertir en el lloc que jo somiava
Així doncs vam fer la cerimònia al pinar, encarats al mar on la vegetació
fa un a porta natural per separar els pins de la platja. Crec que ja ho vaig
dir al post anterior però sentir el mar a la pell, sentir la brisa a l'esquena
va ser un plaer indescriptible.
Just al costat està la terrassa del restaurant, de manera que els convidats
no havien de desplaçar-se. Mentre ells feien el pica-pica nosaltres vam
aprofitar per fer-nos unes quantes fotos.
El banquet va ser a la mateix terrassa, dues taules ben llargues (ara són
tendència). En aquest es menjaria tot el menú menys el pastís nupcial.
A les 23 hores estava previst que comencessin a acudir tots els amics.
Se'ls hi va demanar puntualitat, sabent que la majoria arribarien tard. En un
principi, la idea era convidar als amics a una copa però, com sempre passa, la
cosa es va anar embolicant. Els dos mesos previs a l'enllaç aquests amics, van
començar a demostrar un entusiasme en el nostre gran dia que no ens esperàvem i
això em va fer sentir que volia que ells fossin més partíceps. Ja que no podia
ser un banquet de més de 50 persones, vam fer que els amics estessin en tota
l'altra part de la cerimònia. Quan ells van
començar a arribar, la nostra dedicació va ésser exclusivament per ells.
Vaig encarregar un pastís per 100 persones i tots en van menjar, i el vam
partir i entregar els núvis quan tots i eren. També va fer l'entrega del ram
amb ells presents i vam llogar un phtocall per riure unes estones ben
divertides.
Finalment, el que havia de ser una copa tranquil·la....vam acabar contractant
un dj, que ens va encantar i no vam parar de ballar fins que l'ordenança
municipal va permetre.
Per altra banda, el restaurant ens va guardar begudes que després ens van
emportar a la platja amb un petit altaveu, on va continuar la festa una estoneta
més. Aquest és un resum, ara us parlaré dels detalls amb més deteniment.
BONS PROFESSIONALS: és bàsic. En el meu cas, el restaurant no feia bodes
com aquesta habitualment pel qu eels serveix d'una organitzadora eren
imprescindibles. Organitzadores d'events n'hi ha moltes però com l'Íngrid, de
Blauverd Events cap. És un dir, evidentment, però és que no hagués pogut estar
millor. Ella va saber captar a la perfecció l'estil que jo volia, el tipus de
boda i el va saber perfeccionar. Em va saber dir que no quan calia també. Jo
sóc molt dura de mollera i volia casar-me el 23 de Juny a la platja. Ella va
fer tot el possible per a que així fos, però sense deixar d'indicar-me tots els
inconvenients que, de fer-ho tres dies abans no tindria. L'Íngrid a més, té la
particularitat de treballar amb excel·lents professionals que fan que tot surti
rodó. El fet de confiar cegament en ells, et descarrega bona part de la
responsabilitat. Organitzar una boda ho pot fer qualsevol professional, saber
què volen els núvis, captar l'ambient que volen, l'estil i la idea que ells
tenen el cap i aconseguir-ho, és molt difícil i ella ho sap fer.
Durant tota la cerimònia ella està present, fa que es compleixin els temps,
pensa en detalls com deixar un cubell amb gel i aigües i que la gent, sota el
sol, va agrair enormement.
Gràcies Ingrid!
TRAMITS: també se'n va encarregar ella. Segons vaig entendre i parlant
sempre de l'ajuntament d'Altafulla, tu pots llogar la part pública que vulguis,
sempre tenint en compte que es pública i que s'hi pot apropar o instal·lar qui
vulgui. D'aquí a importància de no fer-ho a la revetlla que estaria plena de
gent. Tot i així, normalment la gent que veia que es feia una cerimònia ho
respectava moltíssim.
Ens van fer pagar 60€ pel lloguer.
MUSICA: les músiques que vaig escollir pels diferents moments són:
Entrada de la núvia: banda sonora de "Donde reside el amor".
Firmes: Hallelluya , la versió de Hannah Trigwell
Anells: The last time, Taylor Swift
Final cerimònia: Tots els botons, Beth
Partir pastís i entrega núvis: Brave, Sara Bareilles
Ball final: somewhere over the rainbow la versió de Pink.
FOTOGRAFIA: cadascú sap l'estil de fotografia que vol. Nosaltres no teniem pensat estil, prou feina teniem l'Ingrid i jo a convèncer a Ferran per a tenir fotògraf! I que no en volia ell! Finalment va accedir i llavors va aparèixer el Jean. Ell solet va aconseguir que Ferran volgués tenir fotograf tota la boda, que no li importés posar amb mi i a sobre demanava algunes fotos! Va xalar com un nen i això va ser gràcies al Jean, a la seva forma de fer que riguis o que et soltis, a la seva naturalitat i la seva forma d'utilitzar la càmara. T'estem molt agraïts Jean però especialment jo, que vaig passar de tenir un núvi que no volia fotos a tenir-lo demanant-ne més!
FOTOGRAFIA: cadascú sap l'estil de fotografia que vol. Nosaltres no teniem pensat estil, prou feina teniem l'Ingrid i jo a convèncer a Ferran per a tenir fotògraf! I que no en volia ell! Finalment va accedir i llavors va aparèixer el Jean. Ell solet va aconseguir que Ferran volgués tenir fotograf tota la boda, que no li importés posar amb mi i a sobre demanava algunes fotos! Va xalar com un nen i això va ser gràcies al Jean, a la seva forma de fer que riguis o que et soltis, a la seva naturalitat i la seva forma d'utilitzar la càmara. T'estem molt agraïts Jean però especialment jo, que vaig passar de tenir un núvi que no volia fotos a tenir-lo demanant-ne més!
VESTIT:
Com que la meva cerimònia era tant íntima, tot era a la platja...doncs vaig
buscar algun vestit tipus eibissenc, d'aquells que pots portar tranquil·lament
un vespre. Llavors la meva mare em va dir "el vestit t'ha d'agradar molt.
Totes les núvies que no es van casar amb el vestit que volien, ho han recordat
sempre. Jo te'l regalo.". No és una mare perfecta el que tinc? El que
estava clar és que no podia portar un vestit de cerimònia clàssic perquè no hi
pegava ni amb cola. Finalment em vaig decidir per un de Yolancris, de la línea
Alquimia, el Alabama. Era del 2013 però em van buscar el Martinica que és quasi
idèntic.
RAM: el ram tenia clar que volia que fos rústic. Donat que
el vestit era d'un color marfil (tot i que a les fotos no s'aprecia massa) vaig
pensar que un ram de lavanda quedaria fantàstic. A la floristeria vaig portar
la fotografia d'una ram que havia vist per internet i me'l van deixar encara més
bonic. Li vaig afegir un medalló comprat a través de la Diana, que fa joies a
la seva empresa Mon Carroussel. És dels anys 50 i prové de Russia. Gràcies
Diana per la teva ajuda!
PERRUQUERIA: em va pentinar la Joyce de la perruqueria
Angels, una perruquera que sembla que em llegeixi el pensament i que plasma a
la perfecció el que vull. Gràcies guapa!
MAQUILLATGE: l'Íngrid, en veure que faltaven unes dues
setmanes per la boda i que ni tan sols havia fet prova de maquillatge, em va
aconsellar l'Anade. Em va agafar la Soraya i em va deixar perfecta, tal i com
jo volia. Tothom em deia que era jo mateixa i crec que això és el més important
en un maquillatge. Quan va acabar em va dir que jo era molt fàcil però no,
Soraya, és que tu ets molt bona! Gràcies per agafar-me a deshores i fer-me el
favor tant enorme que em vau fer!
SABATES: Si alguna cosa tenia clara era que el dia de la meva boda les
Converse anirien amb mi!
EL NÚVI: el nuvi no volia portar tratge donat que mai n'ha
portat. Li vaig proposar fer un conjunt d'armilla i li va agradar. Encara que
us sembli mentira, és extremadament difícil trobar un conjunt com aquest, totes
les armilles eren molt d'arreglar, de tratges de núvis típics. Finalment li
vaig trobar a la casa online Asos, i si m'arriben a dir que ho compraria allí i que li quedaria
perfecte no m'ho crec! El més important és que li va encantar, va anar còmode i
va sentir que era ell!!!
ELS FILS DELS RECORDS:
Per tal que tots els convidats es sentissin una mica protagonistes i donat la senzillesa de l'event vaig fer el
"fils dels records". Vaig buscar fotografies de tots i cada un dels
convidats a la boda (amics inclosos), de les seves bodes o de quan eren petits.
Després vaig passar-les al format polaroid amb aquest programa. Un cop del
descarregues, apareix un icono a l'escriptori; només has d'arrossegar les fotos
que vulguis a sobre i ell les transforma. Important!! Hi haurà un moment en el
que us dirpa que ja no funciona. Només heu de tancar el programa i torneu a
obrir-lo i ja funcionarà.
Aquest racó va ser molt bonic. A la gent li va encantar trobar-se, fins i
tot fotos que ells ni recordaven; alguns fins i tot, es van emocionar.
PHOTOCALL:
Ja havia vist que era última tendència i m'encantava!!!L'íngrid
em va ensenyar un photocall que era just per a mi , molt encertat, molt vintage....molt
molt meu! I com sempre, se'm va fer realitat. El photocall, va donar molt de si
i ens ho vam passar genial.
DECORACIÓ: de fer els meus somnis realitat en quan a la decoració, les
encarregades van ser la Silvia i l'Anna, amb la seva empresa Cultura de taller.
Són genials, són boníssimes i fins i tot van mirar el meu blog per encertar el
meu estil i els meus desitjos. I així ho van fer.
La part de la cerimònia, vam quedar en posar només tres files de cadires
(degut al terreny), decorades amb paniculata. L'altar era una petita tauleta
restaurada, amb un faristol amb el logo de la nostra boda (que també ens va
dissenyar Cultura de Taller).
A la part del darrera hi havia una banqueta que sostenia uns conos de
cartró que contenien l'arròs. A un costat, un cistell amb pay pais adornats amb
un petit llacet de tul que vaig regalar i a l'altre costat, un cub ple de gel i
amb ampolles d'aigua.
Un cop al restaurant (sempre a l'exterior), al l'entrada, a la dreta, hi
havia un gran panell amb les dues taules (una taula es deia vintage i una
retro) i les noms dels convidats.
A l'esquerra hi havia un racó encisador, amb
una banqueta i paniculata on posava "visca les nuvis". A sobre hi
descansava el ram mentre no el vaig entregar. L'íngrid més tard, hi va posar
les capsetes amb els cupcakes que vaig regalar (més tard us explicaré).
Més endintre, a la part del jardí, Cultura de Taller va confeccionar el meu
racó dels records, molt més bonic del que jo mai hagués imaginat. El Photocall,
era una monada, era tant tant bonic que no vaig poder evitar un fer un crit al
veure'l.
A la part de la terrassa les dues taules, també decorades amb la flor de
paniculata com a element principal. Els centres eren dos llibres sobre els que
hi recolzaen dos potets vintage, un amb una espelma i l'altre amb paniculata.
Per saber on havia de seure la gent, hi havia una blonda amb el nom de
cadascú al plat.
Les minutes estaven fetes amb pissarres i decolzades a sobre
de potets amb paniculata.
DETALLS: la meva germana, durant tota la cerimònia i sense que jo me
n'adones, va demanar als convidats que escrivissin desitjos pels nuvis en una
espècie de fanalet que ella va portar de Vietnam. Més tard, mentre nosaltres
acomiadàvem als convidats, ella i els amics van distribuir molts fanalets amb
una espelma, per la sorra. Va ser preciós caminar entre les llumetes mentre
llegia paraules precioses que hi havia escrites.
REGALS: Aquesta és potser la part que més interessa a les rebosteres. Jo no
podia regalar un mirallet o qualsevol altra cosa. Havia de ser quelcom dolç,
així que sí, vaig regalar cupcakes. N'havia de fer uns 100. Per a que es
conservessin tous fins el dia de la cerimònia els vaig guardar en tuppers hermètics
fins el dia abans, que els vam començar a posar en caixes. Vaig fer cupcakes
bàsics, de vainilla.
Les capsetes tenia clar que havien de ser moníssimes. Les vaig comprar a
Packpaging, te les envien desmontades. Tenen caixes precioses, que si vols fer
un detall et salven la vida! És boníssim perquè et diuen "veuràs que n'hi
ha mes de les que vas demanar. Ja se sap, per si les mosques" .Després
vaig comprar unes enganxines de pissarra amb el rotulador blanc adequat per
pintar i vaig pintar un cor a cada una. Amb cordill rústic la meva germana
donava dues voltes a la caixeta.
Per als convidats més directes, els de les taules vam regalar "amor en
pots". Vaig comprar pots "Made with love" que costen de trobar
un munt!! Jo els vaig comprar a Gadgets Cuina online però segons em van dir,
els vaig comprar tots. Doncs a cada potet hi vaig posar els ingredients
necessaris per poder fer unes cookies. Un etiqueta pejant, indica les
instruccions de la recepta " afegir tots els ingredients del pot i X ous i
ja tens unes cookies"! En el meu cas, no vas posar el llevat el pols per
si la gent trigar en fer les galetes, que no es fes malbé.
Això no és idea meva, ho vaig agafar de l'Alma Obregon i ni tan sols es
seva la idea! Es veu que els americans que tot ho posen en potets!
ENLLUMENAT: Tot i que el pressupost pujava, vam trobar necessari un bon enllumenat,
amb tires penjant de llum groguenca i càlida, donat que el restaurant no n'hi
havia molta. Va ser un encert perquè li va donar un toc preciós al lloc.
Així doncs, aquests són els detalls de la meva boda que espero que us
agradi i us ajudin!
Molts petonets!
Hola! Primer de tot felicitats! M'ha cridat molt l'atenció la eva entrada al blog, i m'he quedat totalment enganxada quan has dit que t'havies casat a la platja d'Altafulla.
ResponEliminaResulta que amb la meva familia sempre que podem i anem, de fet el meu pare anava a passar els estius desde ben petit.
Amb la meva germana haviem comentat alguna vegada lo bonic que seria fer un casament a la platja d'Altafulla, pero pensabem que no es podia.
Quan l'any passat la meva germana es va casar ni s'ho va plantejar fer-ho allà, ja que o veiem impossible. O varem muntar organitzar tot nosaltres, junt amb la meva mare, a Vacarisses, el nostre poble, en una masia-restaurant que no era especialista en aquests events. Així que vem tenir que estar molt a sobre. Ens varem ocupar de casi tots els aspectes del casament, i també vem fer aixó de portar una foto a la floristeria per a que ens fesin el ram.
Ens va quedar un casament de l'estil del teu però en muntanya :)
Et deixo el link del meu blog on i tinc penjades algunes fotos.
Gràcies per la teva entrada i totes aquestes fotos plenes de detalls!!!
http://carlaolivares.blogspot.com.es/2013/06/grafica-i-decoracio-dun-casament.html
Hola Carla! Si? Doncs sí que es pot si, has de pagar un lloguer de via pública de 60 euros. El que passa es que nosaltres érem uns 44 i suposo que 200 persones compliquen més la historia. Tot depèn de com sigui suposo....
EliminaJa m'he passat pel teu blog i quina passada de boda la de la teva germana! M'encanta, tot!!!! El racó de les fotos, dels nens...una passada tot! Jo també vaig posar aquestes llums "de festa major" que li donen un toc tan requetebonic. M'ha fet gràcia lo de la recol·lecció de pots de conserves. Fa poc, pel cumple sorpresa d'una amiga o vaig voler fer i he estat menjant olives durant segles! jejeeje!
Moltes gràcies per passar-te per aquí Carla i et vaig seguint!
Noia, vas tenir una casament de pel·lícula...! Tots és preciós i encisadorament acurat! Ets un crack d'organitzadora! I m'encanta el detall de les converse...jo vaig casar-me amb sabates, però encara dins l'església vaig calçar-me les meves inseparables xancletes tipus hawaiana, i ja no me les vaig treure més...i això que em vaig casar a Camprodón!!!!
ResponEliminaJajaajaja! Però tu fidel a les teves hawaianes!!! Diuen que aquell dia s'ha de ser com és un, no? Doncs apa! Jo crec que va ser el que més va triumfar, la gent no em feia fotos a mi! Em demanaven que m'aixeques el vestit per fer la foto....apa, que quins convidats! jajajajaj
EliminaMolts ptonets guapa!
M'encanta com ho has relatat tot plegat!
ResponEliminaGracies a tu i al Ferran, encantada de treballar amb vosaltres i SI, la Soraya te raó, va ser fàcil perquè tot i saber el que volíeu no vàreu ser gens exigents i us vàreu adaptar als canvis.
Una abraçada.
Gràcies a vosaltres va ser fàcil Ingrid! Jo tenia molt clar el que volia i em feia por que no m'entenguessiu...Així que, milions de gràcies altra vegada! Muaaa
EliminaPreciós tot plegat, no se m'acudeix cap altra paraula. Me n'alegro molt que hagis pogut gaudir d'un casament tan inoblidable. Per molts anys! Petons.
ResponEliminaMoltes gràcies Chus! Reconforta llegir aquestes paraules després de l'estrés post-bodil! jajjajaa!
EliminaMolts petonets guapa!
Moltíssimes felicitats preciosa!!
ResponEliminaEl vestit és maquíssim i tots els detalls están molt ben pensats, fins a l'últim detall de tots. I això que tenies poc temps per a preparar-la! Us desitjo un futur ple de felicitat!
Petons
Moltíssimes gràcies Núria! Doncs si, algun malson que altre vaig tenir, pensant que no arribava a tems a res! Però finalment tot superat! Moltes gràcies per les teves paraules guapa! Muaaa
Elimina