Ja fa mesos que en som un més a caseta. Un petitet de 36 kg,
peludet, blaquet i més bo que un trosset de pà. Un peludet clavat a Coulant.
Va arribar a casa per casualitat i per necessitat, ja que la
seva família ha hagut de marxar a l'estranger a treballar per almenys un
període d'un any. La crisi i la necessitat d'aquesta família ens ha regalat un
any d'amor, de companyia i de satisfacció.
Tot i que físicament són clavadets es poden diferenciar
clarament amb el caràcter. Coulant més
nervi, més actiu, més pícaro i Frodo, més bo...més bo...és que és l'única forma
que puc tenir de definir-lo. Fins i tot té la mirada de bondat, és més
tranquil, pacient i carinyós.
Però si alguna cosa tenen entre ells és rivalitat. No una
rivalitat dolenta ni de malícia, però si sembla que hagin de competir per tot.
Si tirem dues pilotes a la vegada una lila i una vermella (totes dues els hi
encanten) tots dos van a buscar la mateixa, lluitaran per la mateixa en tot
moment, per la lila per exemple. Si un d'ells, finalment es cansa i va a buscar
la vermella, l'altre deixarà la que tenia per lluitar per la vermella.
Són respectuosos entre ells amb tot. Sovint, quan arriben de
passejar fan cua per beure aigua i s'esperen pacientment a que l'altre acabi.
Igual passa amb el
menjar, si donem un tros de pa, un espera al costat de l'altre a que li toqui
el seu moment sense fer en cap moment el gest de prendre-li al del costat.
Però l'altre dia va succeir una cosa que em va deixar ben
parada, que no m'esperava. En una de les passejades pel camp, com sempre
Coulant va menjar quelcom en mal estat. A saber.
El cas és que va estar dues hores amb vòmits pobret,
estiradet al terra tota l'estona. Tan malament va estar que ens vam preocupar
força. En un moment vam decidir asseure'ns al terra, al seu costat, mentre
l'acariciàvem. I Frodo com sempre, es va aixecar i es va dirigir cap on estàvem
nosaltres.
El que vam veure quan vam sortir, ens va deixar impactats.
Frodo també havia pujat al llit però lluny de lluitar pel lloc, lluny
d'emprenyar a Coulant es va estirar al seu costat. El seu cap descansava sobre
el llom de Coulant que no es podia ni moure. Així, d'aquesta manera Frodo li
explicava, li ensenyava a Coulant que estava allí, que l'acompanyava fins que
es trobés bé.
.JPG)
És la grandesa dels animals, la humanitat que els hi falta a
molt humans, aquesta tendresa , aquest sentit que tenen per saber que quelcom
no va bé. La mateixa que fa que em llepin la mà un dia que em fa mal la panxa i
estic doblegada de dolor al sofà, la mateixa que fa que no demanin menjar si
Ferran i jo discutim a la cuina, la mateixa que detecta tristesa, la mateixa
que fa que no saltin a sobre quan anava vestida de núvia; com si ho sabessin.
Per ells, pels meus petits, pels millors del món, pels
animals que no t'abandonen mai, per l'amor incondicional, per la mirada tendra,
per la mirada neta, per la poteta a sobre la meva cama, per tot el que
m'aporten i pel que m'aportaran....uns cakepops!
A aquestes altures crec que tothom en sap fer i n'ha fet,
tothom menys jo! Mira, d'aquelles coses que algun dia has de fer però mai es
presenta l'ocasió. Aquesta va arribar quan vaig haver de fer un pastís per
l'aniversari de la Laia i per culpa de fornejar amb presses em va sortir molta
muntanya al pa de pessic i per tant, va sobrar
molta cosa. Vaig ignorar les súpliques de Ferran que li guardés per
esmorzar (pobret) i vaig decidir fer cakepops.
La recepta del pa de pessic és Aquesta de l'Alma i que ja
vaig penjar al blog. Podeu fer el pa de pessic expressament pels cakepops i
així us en sortiran més quantitat.
CAKEPOPS DE XOCOLATA I MADUIXA
INGREDIENTS:
CANDYMELTS + SPRINKLES
PALETS DE CAKEPOPS
PA DE PESSIC: aquesta recepta.
CREMA DE MANTEGA:
200 gr de mantega a tempertura ambient
200 gr de sucre glacé
pasta de maduixa
Al bol de la batedora tamisem el sucre, posem la mantega i
batem primer a velocitat baixa i després a velocitat mitja alta fins que quedi
una massa uniforme. Afegim dues cullerades de pasta de maduixa i continuem
batent fins que s'integrin.
MÈTODE:
En un bol desengrunem el pa de pessic, sense que quedin
grumolls. Afegim cullerades de crema de mantega i amb una espàtula anem
amassant fins que quedi una massa i no es vegi crema de mantega. Ha de quedar
completament integrat.
Agafem un pessic de la massa i fem una bola (la mida
dependrà de com vulguem fer la gran el cakepop). Deixem les boles a la nevera
durant tres hores.
Passades aquestes, fonem els candymelts. Suquem els pals als
candymelts i els clavem a la bola de pa de pessic. Tornem a deixar a la nevera durant mitja
hora.
Passada aquesta, suquem els cakpops als cadymelts fins que quedi
la bola cuberta. Abans que es refredi hi tirem els sprinkles. Deixem refredar,
clavats a un porexpan.
Uns coulants boníssims, delicats i elegants...com tot el que prepares...i una història "animal" d'allò més commovedora...a casa, la Lluna, també ens aporta grans moments! Petonarros estiuencs!
ResponEliminaVolia dir cakepops...on tindré el cap....
ResponEliminaJajaaj! Estaves pensant en la meva preciositat de gosset que es diu Coulant! Però ell no es menja, eh! Tan la Lluna, com Coulant, com molts d'altres aporten moments impagables i d'amor absolut,oi?
EliminaMolts petonets guapa!