Mira que em posen nerviosa,
no em deixen viure. De fet, a vegades penso que no haurien d'existir aquests
bitxets que em tenen tant farta. Però llavors penso que les mosques deuen tenir
alguna funció al món; de fet, la tenen, la tenen ja ho sé!
Però perquè han de ser tan
emprenyadores?
Puc arribar a entendre que
es vulguin posar a sobre el menjar, en especial a sobre les coses dolces.
Resulta que a casa en tinc de coses dolces, moltes més que de salades i elles
deuen estar molt a gust!
Doncs això, que entenc que
els hi agradin els meus cupcakes, les meves cosetes dolces, els meus
brownies....a mi també m'encanten! Els hi deixaria provar tranquilament, nio
m'importa! Tot i que els hi agrairia que ho fessin tots a la mateixa sense
tocar-les totes. Però es clar, tenint en compte que aquestes diminutes potetes
pasen per molts llocs....però mooolts llocs, que ara mateix no cal
descriure,oi?
I que aquestes potetes,
aquestes mateixes potetes que han estat a altres llocs, caminin per sobre la
meva crema de mantega....és quelcom que no puc soportar!
Així doncs em veig obligada
a tapar tot el que faig, que si paper de plata, paper de cuina, tuppers,
transportadors de cupcakes...Per emmagatzemar-ho està molt bé, però la mania
que em fa que les mosques ho puguin tocar, fa que ho cobreixi fins i tot mentre
estic treballant. I és incòmode que t'hi cagues!
Però el meu conflicte amb
les mosques ja passa a ser un tema personal. Molt personal. Ferran diu que
és que m'obsessiona i jo li contesto que
res més lluny de la realitat! La seva opinió ha canviat a partir d'aquest
matí....i tan que si!!
Quan una mosca no para de
posar-se dintre l'orella amb aquell soroll tan semblant al del mosquit, pel nas
i ja no dir-te, dintre l'orella, m'entra un mala llet instànea! Poques coses em
poden alterar de la mateixa forma.
Un dia que tinc de festa, en
el que poques vegades puc dormir més de les 9 del matí (és el que té la rutina
del treballador) si una mosca et molesta a les 7 de manera insistent...i quan
dic insistent vull dir mooooolt insistent, el cabreig és monumental.
Em molesten sempre,
contínuament, sense parar. Un llangardaix em fa pena i no el puc matar, una
aranya em fa pena matar-la i fins i tot un escarabat. Amb una pala de mosques,
en canvi, son un freddy Cruger, una assassina amb ganes de matar, una psicòpata
descompensada que comença a aixafar-les per tota la casa..
Em molesten sempre, quan
estic a l'ordinar, mirant la tele, cuinant, sempre. I molt us preguntareu: però
quantes mosques té aquesta nois a casa seva?
Doncs suposo que les
mateixes que en les cases de la resta dels mortals però crec que les meves són
especialment emprenyadores. Em costa creure que la resta de les mosques del món
siguin igual que aquestes.
No pot ser! Tenen tota un
casa per moure's, tenen moltes superfícies per on posar-se...tenen dos gossos
on anar, per favor!Perquè han de venir cap a mi totes? Teniu alguna fixació? A
vegades com que diuen que les mosques van a la merda....m'oloro, però res,
oloro força bé!
Se'm posa una mosca a sobre
a cama i l'aparto però sempre torna, a la mateixa cama i al mateix lloc i la
torno a apartar. I vola un mica despistant, només li falta xiular mentre marxa,
per a tornar a posar-se al mateix lloc!
No les suporto, no puc amb
elles, no sé perquè existeixen i...i...i noo les vull!
De fet, és l'única pega que
li trobo l'estiu, al bon temps...les mosques!Només un bitxo repel·lent, pesat,
emprenyador i lleig podria aconseguir que jo desitgés l'arribada de l'hivern! I
per a desestressar-nos de tanta mosca collonera, mai millor dit, uns cupcakes
de mojito!
CUPCAKES DE MOJITO
Ingredients:
210 gr de farina
2 ous
145 gr de sucre morè
120 gr de mantega
1 cullera de postre de
llevat
185 ml de llet
15 ml d'extracte de vainilla
3 cullerades de pasta de
mojito
Mètode:
Preescalfem el forn a 170º.
Posem les càpsules al motlle metàl·lic per a cupcakes.En un bol tamisem la
farina amb el llevat i apartem.
Barregem la llet i
l'extracte de vainilla. Al bol de la batedora, batem a velocitat mitja el sucre
morè amb la mantega fins que la barreja es torni homogènia.
Afegim els ous un a un,
batent després de cada incorporació fins que s'integrin. Disminuïm la velocitat
i afegim després la meitat de la barreja de farina. Seguidament incorporem la
barreja de llet i finalment l'altra meitat de la farina, fins que quedi una
massa homogènia.
Afegim les tres cullerades de pasta de mojito
i barregem amb una espàtula fins que quedin ben homegènies.
Omplim les càpsules, no més
de 2/3 de la seva capacitat. Posem al forn durant 25 minuts o fins que al
punxar amb un escuradents, aquest surti net.
Traiem del forn i deixem
refredar els cupcakes al motlle uns 10 minuts. Seguidament els posem a una
reixeta per acabar de refredar-los.
CREMA DE MANTEGA
Recepta modificada d'Alma
Obregon
325gr de sucré glacé
250 gr de mantega
1 cullerada de llet
2 cullerades de pasta de
mojito
Posem el sucre tamisat, la
mantega i la llet al bol de la batidora i batem a velocitat lenta i després a
velocitat mitja-alta durant cinc minuts.
Afegim finalment la pasta de
mojito fins que estigui integrada.
NOTES:
Poseu la pasta de mojito amb
molt de compte, poc a poc perquè és un sabor fort que és millor posar-lo poc a
poc.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada