Perquè
em falten hores al dia , o bé me’n sobren de joranda laboral....sigui el que
sigui, em falta temps. M’encantaria
tenir temps per restaurar mobles. No professionalment, sinó com a hobby. O fins
i tot fer mobles nous a partir d’altres cosetes. Un carrer més avall del meu
tinc uns containers, d’aquells tan nous que son cilíndrics i que, per sort, no
hi cap tot. I resulta que algun veí es dedica a desprendre’s de mobles
preciosos i a més, antics que només els hi fa falta una mà de pintura, decapat,
tapissat...amb una mica de temps, poden quedar mobles preciosos! Temps....aix
temps...
Doncs
ja fa una temporada que apareix per la pantalla de la televisió un programa de
bricomania. Dic que apareix perquè és casualitat, jo mai l’he buscat aquest
programa. De fet, si em pregunteu de quina cadena és no t’ho sabré dir.
El cas
és que sempre ronda per allí. Una noieta fa la primera part i dóna idees molt
bones. Algunes no m’agraden en quan a estil, com tampoc no m’agraden els colors
tant llampans que utilitza per es parets però personalitzat a la teva manera, poden sortir coses precioses.
Quan la
part d’aquesta noia acaba, apareix la d’un senyor ros. I aquí la cosa...no és
que es compliqui, no, és que es fa impossible per a qualsevol mortal
aficcionat.
Ja fa
temps que en algun programa vaig veure una paròdia d'aquest senyor , fent
piscines i edificis com si res. En aquells moments jo ni tan sols sabia que
exitís aquest programa, però últimament hi he pensat molt.Talla
les coses completament rectes, encola, clava claus, posa parquets, portes
correderes i canvia cuines senceres! Impossible seguir-lo fins i tot quan el
que fa són coses que es suposa que són ben senzilles.
Per a
complicar-ho encara més fan pauses amb un altre noi que dóna consells de
jardineria, que també em sembla força complicada (suposo que perquè no
m'agrada). El cas és que acaba tot i jo tinc un bon embolic mental.
A
vegades, quan el senyor ros diu que restaurarem una cadira em poso les piles.
Penso que si ja tenim l'estructura, no em resultarà tan complicat. Doncs sí,
sempre ho és. Sempre fa quelcom que és complicat o fa falta una eina complicada
d'utilitzar o algun làser estrany que no he vist ni veuré en la vida!
I jo,
una ignorant en el tema, que em quedo completament atònita quan sento que el senyor
no para de repetir "presentamos la madera, presentamos el
estante...." presentamos?
I ja m'imagino:
- Hola Pared, me llamo Madera!
I ja m'imagino:
- Hola Pared, me llamo Madera!
- Hola
Madera, qué tal? Menos mal de clavo, eh!
Coses
que penso quan em dóna per donar vida a les coses inanimades; una estranya
mania meva.
Se'm
treuen les ganes de posar- m'hi! I mira que en tenia ganes. Fa només unes
setmanes em vaig comprar una decapadora mentre Ferran em preguntava en to
amenaçant si l'utilitzaria i jo que jurava i perjurava que si! Que no ho dubtés
i mentre ell anava fent que no amb el cap. No s'equivocava no, encara no m'hi
he posat.
Ara,
quan m'hi posi decaparé tot el que se'm posi per davant! Seré el terror de les
fustes, el terror de la capa de pintura uniforme.
I penso
que sort que no em va passar el mateix el dia que em vaig comprar les meves
primeres càpsules i el motlle per cupcakes. Aquell dia només arribar a casa
vaig començar a cuinar com una boja i fins aquí he arribat!
Així
que ja estic contenta amb la meva habilitat i la meva no-habilitat!
L'altre
dia em va trucar la meva sogra que tenien un munt de figues del jardí de casa i
me'n va donar i...que en podia fer jo? Mnejar-me-les tal qual? Noo, massa
fàcil! He optat per un boníssim pastís d'anous i fuigues, una recpeta adaptada
d'aquest blog.
PASTÍS
D'ANOUS I FIGUES
Per a 3
motlles de 15 cm
Ingredients:
100 gr
anous
200 gr
de farina
250 gr
de sucre
un
pessic de sal
8 ous
150 gr
de xocolata per fondre
Mètode:
Preescalfem
el forn a 160ºC. Preparem els tres motlles amb spray antiadherent.
Desfem
la xocolata al bany maria i apartem.
Separem els rovells de les clares dels ous. En
un bol batem els rovells i 150 gr de sucre fins que la barreja es torni
blanquinosa i no es noti el sucre.
Per
altra banda batem les clares a punt de neu. En aquest punt afegim la sal i la
resta del sucre i seguim batent fins que al donar la volta al bol no caiguin.
Barregem
la farina amb les anous i ho incorporem
als rovells, batent fins que s'incorpori totalment. Finalment afegim les
clares amb una espàtula amb molt de compte que no baixin.
Dividim
la massa en tres parts iguals. Un la deixem tal qual, a l'altra li afegim dues
cullerades de la xocolata fosa i a la tercera afegim la resta de la xocolata.
Omplim
els tres motlles i fornegem durant 20-25 minuts o fins que un escuradents surti
net.
CREMA
DE MANTEGA DE MASCARPONE
Ingredients:
120 gr de mantega
120 gr de mantega
350 gr
de sucre glacé
1
cullerada de llet
125 gr
de mascarpone
En un
bol posem la mantega, el sucre tamisat i la llet i batem fins que s'incorpori.
Afegim el mascarpone i batem, primer a velocitat baixa i després cinc minuts a
velocitat mitja- alta.
Per
munta el pastís seguiu aquest magnífic tutorial fet per la magnífica Bea Roque
i que és molt fàcil de seguir.
DECORACIÓ:
Posem
mel per sobre, col·loquem les anous i tallem les figues i les posem a sobre.
NOTES:
- Degut
a que aquest pastís porta crema de formatge s'ha de guardar a la nevera i més,
amb les calors que fa! El traiem deu minuts abans de consumir i llestos!
Ja ho diuen que el temps és or...jo tb he vist a vegades el programa del que parles...i els que el fan sembla que les coses els surtin tan fàcil i tan ràpid...és com si anessin a quadrúple velocitat però la mar de tranquils...i et gires a agafar un llapis i ja han acabat l'obra...en fi...que una cosa és la tele i l'altra la realitat...encara que poguem facilitar-la amb eines com la "decapadora". Espero ens expliquis quan l'estrenis! Un pastís genial...m'encanten els tres colors interiors!!! Petonarros!
ResponEliminaJajaja! Mira que si ensenyo els resultats em sembla que desanimaré a tothom del món del bricolatge! jajajaja
EliminaJa explicaré la crònica de com va anar!
Moltes gràcies per les teves paraules guapi! Muaaaaa