Aquest estiu, com ja ve sent
la tradició aquests últims anys, vaig fer una demostració a la Fira d'Artesania
d'Altafulla.
Com a seguidors
incondicionals, els meus amics, i entre ells la Montse que arriba acalorada amb
un panxot que forneja dos bessons. Arriba alterada, preocupada per no trobar
cadires i s'asseu a primera fila. Amb ella, la Claudia, la filla del Marc, una
preadolescent que desde ja fa un quant temps, em demana contínuament que li
ensenyi a fer cupcakes.Al moment no me n'adono però
després de parlar amb ella sé que ha estat molt atenta a la meva demostració. I
em torna a demanar que li ensenyi a fer cupcakes!
Cada vegada que em veu em
suplica un taller de cupcakes....I jo, que no he fet mai cap taller....
Penso que no és fàcil, penso
que potser no en sé prou, penso que no és el mateix fer una demostració que
ensenyar. Sabeu els típics professors, cracks en les seves matèries però que
són negats ensenyant?
I si jo sóc d'aquestes? I si
no ho sé fer?
A més hi ha un petit
agreujant. Sempre he pensat que ensenyar a adults...tira que te vas... però a
criatures?
Mira, que mai m'hi he vist,
que mai he tingut paciència, em cansen...
Un vespre rebo un watts de
la meva amiga; era l'aniversari de la Claudia i li volien regalar una classe de
cupcakes sorpresa, a ella i a tres amigues. Tres pre-adolescents, ni más ni
menos!
Si ho he de fer ho faig,
però però...és que em fa una mandra ara aquestes nenes! Vaig acceptar dos watts
més tard encomanant-me a algú, a no sé qui però a algú.
El dia s'aprovava i jo anava
planificant tipus de decoracions, material que em faltava i que la supermontse
em va anar a comprar. I els nervis cada vegada eren una miqueta més intensos.
Sí que és la Claudia, com de la família,
però això no implica que no hagi de fer un taller amb cara i ulls. Pel
cap em passaven imatges de cares de nenes avorrides o amb cara d'incomprensió o el que és pitjor,
amb ganes de marxar!
I em feia por no controlar
les nenes, no controlar la situació i acabar el taller sense res per
emportar-se!
.JPG)
Les 16.30 de la tarda que
arriben, quatre nenes en total i només veure-les ja em quedo més tranquil·la.
Unes nenes ben educades, extremadament educades, que donen les gràcies per tot,
per ensenyar-les, per un got d'aigua fins i tot. Nenes respectuoses entre
elles, que saben esperar els torns i compartir el material que tinc.
Em quedo sorpresa de
veritat, en primer lloc pel seu comportament i en segon perquè també jo m'ho
passo molt i molt bé.
L'inestimable ajuda de la
Montse, que no para de netejar i netejar utensilis mentre jo estic ocupada
preparant i tenyint crema de mantega. Sense ella, netejant-ho tot, no hagués
estat possible acabar a temps i estar tant per les nenes.
.JPG)
En fi, que amb bones alumnes
i una bona ajudant, puc afirmar que el meu inici en el món dels tallers ha
estat gratificant, molt gratificant i divertit, molt divertit.
Espero que a la Claudia i a
les seves amigues els hi hagi agradat el taller; tan jo com la Montse hem fet
tot el que em pogut.
I a vegades, quan dubto de
si quelcom sortirà bé, tallers o demostracions no puc evitar pensar en la frase
que una bona amiga meva, la Begonya Ferre, va dir en un emotiu discurs:
"Quan les coses es fan
en lo cor, sempre surten bé"
Quin goig de taller...sembla d'allò més professional...i jo, després de veure't fer els pastissets a la tele, no tenia cap dubte que seria una gran mestre, i que el taller serà bufar i fer ampolles...això si, el tema de tenir un "pinxe" que netegi és imprescindible per no acabar enterrat de trastos bruts!!! Petonarros!
ResponEliminaGràcies guapa! Tu que em veus amb bons ulls perquè de professional res de res....!
EliminaLo de la pinxe és bàsic, bàsic! jejeje
Molts pertonets!
Hola, som els pares de la Meritxell. Una de les nenes de la festa de la Clàudia. Ella s'ho va passar molt bé i va venir entusiasmada amb la seva capseta de Cupcakes! Nosaltres vam al·lucinar amb els acabats dels pastissets, es notava la qualitat d'una bona mestra, i a més de ser bonics, estaven molt bons, tot i que feia llàstima haver de menjar-se'ls.
ResponEliminaMoltes gràcies per tot!
Ah, i un gran resum d'aquesta tarda tan fantàstica que va gaudir la Meritxell!
Hola Neus, nosaltres som els pares d'Elisenda., a l'igual que la Meritxell la nostra filla va tornar a casa amb la seva capseta de cupcakes molt emocionada i nerviosa.
ResponEliminaVull que sàpigues que algunes d'elles estan exposades a la nostra cuina eren molt boniques per menjar-se-les.
Et voliem donar les gràcies a tú i a la família de la Clàudia per aquest taller tan fantàstic.
Moltes gràcies! !!!
Hola!!! Som els papes de la Paula, moltes gràcies per aceptar el repte, ja que hagués sigut una pena de no disfrutar d'una mestra com tú. La Paula s' ho va passar genial amb el taller i aquí a casa tots igual de bé menjant-los. Per cert, aquí tens una petita fan, són cupcakes de +10!!! Un petó dels catadors!!!
ResponEliminaJa veus Neus, a part de ser una crack dels cupcakes, ara també ets una "teacher" de primera. La Clàudia com sempre va quedar encantada de fer coses tan bones seguint les teves explicacions i a més amb les seves amigues de companyes pastisseres. Una abraçada
ResponEliminaHola pares!!! Moltes gràcies per les vostres paraules! El que dic al post és veritat perquè poques vegades m'he trobat amb nenes tan educades i respectuoses entre elles i amb mi. Enhorabona a vosaltres i me n'alegro moltíssim que s'ho passessin tant i tant bé!
ResponEliminaMolts petonets papis!