La meva
amiga Carol és petita. La Carol és morena i petita. La Carol és guapísima i
petita. Imagineu-vos una morena, d'ulls enormes, de bonica melena i de cos
perfecte, equilibrat.Imagine-vos-la
amb un eyeliner que recorre tot el contorn del seus ulls, uns taconazos, un
pantaló pitillo (no molt tancat de camal, que es veu que ja no es porta), un
jersey i un complement sempre perfecte i evidentment cool.La Carol
sempre viatja amb nosaltres, sempre que són viatges ben llargs en els que
l'objectiu principal consisteixi en anar a veure la meva germana.
El primer
cop, la cosa va sortir bé, molt bé. Així que una segona vegada vam decidir anar
a EEUU, també junts i també va ser genial.
D'anècdotes?
Moltíssimes! Hem rigut, hem plorat, hem discutit i sobretot, sobretot...hem
xerrat!No hem
parat de xerrar i xerrar! No us mentíria si us digués que en algunes ocasions
m'ha arribat a fer mal la gola, o les vegades que ens hem quedat adormides
mentre xerràvem al llit. A l'hora de
menjar....la Carol, digue'm que és fàcil. Anem on anem o mengem el que mengem,
ella no s'ha queixat mai.
Podrà
criticar qualsevol aspecte del viatge o proposta que no li acabi d'agradar,
però mai mai l'he sentit queixar-se del menjar. És de les que prova i penso que
sempre encerta, però no és que encerti sempre sinó que sempre es conforma amb
el plat que s'ha demanat. L'últim
viatge juntes va ser a Vietnam a veure la meva germana. Un viatge com tots les
altres, esgotadors i que ja vaig narrar en un post d'aquest mateix blog.
La meva
germana va aconseguir tres meravellosos dies de festa a la feina, dies que va
estar amb nosaltres a l'illa de Phu Quoc. Semblava que la Pili m'hagués llegit
el pensament, com si sabés el que jo volia des de que el vol a enlairar
dirección Ho Chi Min i a més, amb ella al costat! Una illa
paradisíaca, solitària i de somni. Una illa a la que la mà i l'ambició de
l'home encara està arribant, com així ens ho feien saber diversos cartells que
anunciaven dantescos complexos hotelers que destruiran tot allò, una vegada
més.
Bé doncs en
aquesta illa vam menjar, vam dormir, vam prendre el sol, vam riure, vam llegir,
vam pensar, vam viatjar, ens vam banyar, vam viure com mai.
Crec que
sempre recordaré aquells tres dies, més que altres que sí em van impressionar
però no em van reparar tant ni física ni mentalment.
Bé doncs al
que anava. Un dels dies, vam trobar un bar a primera línia de mar, molt
idíl·lic. No us imagineu els típics bars de costa que trobaríeu normalment. Ben
al contrari, taules molt separades, barra coberta lleugerament, amplitud i
barres de surf penjant. Un bar amb silenci, amb dos australians rossos i
descalços caminant per allà. Un d'ells més gran i el més jove, conversant amb
una noia de fisonomia autòctona que dóna de sopar a un petita de no més de tres
anyets preciosa, filla de tots dos. Una barreja encisadora. La barra,
recordaria a una pel·lícula d'alguna illa perduda enmig del no res, recordaria
a un bar hawaià sense massa decoració.
La gent
entre la platja i les taules, sense fer soroll, com si ens fes pena trencar el
meravellós soroll de les ones del mar.
Paradisíac!
Estirada a
la sorra amb la Carol, miro cap a les taules i veig que la Pili segueix
treballant amb l'ordinador. És el preu que ha de pagar per tres dies de festa.
Decidim aixecar-nos i posar-nos a la seva taula, a l'ombreta una estona,
cansades i amb la pell seca de tan sol. Ferran acompanyant a ma germana,
trasteja amb el seu mòbil.
Decidim
prendre alguna cosa. Que si un cafè amb gel, que si un refresc i
llavors...llavors ve el moment quan la Carol es va demanar un milkshake. No
perdó, quan es va demanar "el milkshake". Al principi, jo no li vaig
fer massa cas a la comanda fins que vaig començar a veure a l'australià molt
ocupat triturant coses. Tant trastejava que jo pensava que estaria fent la
beguda per 20 persones. Però no. Ell que s'apropa, caminant amb la melena al
vent mentre sosté entre les seves mans "el milkshake". I de cop, li
planta davant de la Carol una espècie de got metàl·lic que contenia almenys mig
litre d'aquella beguda.
Jo no em
podia aguantar el riure quan la Carol, sostenia aquell got, per dir-ho d'alguna
manera, enorme. Ella tan petita i delicada amb allò a les mans i que es veia
incapaç de gestionar-ho. Crec que fins i tot va haver d'aixecar una mica el
culet de la cadira per poder veure que hi havia a dintre. Si en
aquells moments em diuen que sortirà un pallasso d'allí, m'ho crec. Jo que no
podia parar de riure mentre recordava com aquell australià anava tirant coses i
més coses a la liquadora, que ara estaven plantades davant la Carol disposades
a entrar en aquell diminut cosset. Jo crec que allí dintre hi devia haver 5
plàtans i un kilo de gelat de vainilla. És que amb el temps vaig arribar a
pensar que a la carta posava:
Milkshake,
per a quatre persones.
I ella, que
segueix sense queixar-se i només un "uffff" surt de la seva boca.
Però tot seguit posa els seus llavis a la palleta i comença a ingerir aquell
milkshake. L'estona passa i xerrem, però
ella glopet a glopet va fent via fins que aquell got va quedar buit o quasi.Hores
després decidim dinar però la Carol diu que no pot, que està com tapada. Ens
esperem una hora més però ella segueix tapada.
"Estoy
como taponada" i jo no podia para de riure. Era evident que en aquell
cosset ja no hi cabia absolutament res més, aquell milkshake havia invadit tot
el cos, cada cèl·lula de la Carol i si es descuida li provoca un colapse
hepàtic. Aquell
milkshake havia passar a ser "EL" milkshake i la Carol havía consumit
en un dia les calories per poder viure tres dies. Quina bona estona em va fer
passar aquell milkshake, mentre la Carol es tocava la panxa mentre el recordava
(amb nostàlgia) i pronunciava el seu nom amb accent tan salmantí.
MILKSHAKE
DE PLÀTAN I DE MOLTES COSES MÉS
Per a 3
batuts
Ingredients:
5 plàtans
trossejats i congelats
dues
cullerades a arrebossar de crema de cacauet
dues
cullerades rasses de cacau en pols, sense sucre
300 ml de
llet (o segons gust)
Mètode:
Traiem els
plàtans del congelador una estona abans però sense deixar que es descongelin.
En una
trituradora col·loquem tots els ingredients i triturem. Si queda molt espès
podem afegir més llet, a mi m'agrada ben espès que fins i tot s'hagi de menjar
en cullera i pel que he pogut comprovar.....a la meva iaia també!!
NOTES:
A sobre hi
he posat boles de xocolata amb cacauet, ben trossejades. Un delícia trobar
aquests trossets a la boca entre batut!
Les boles
són lila stars snax, de Milka.
Els batuts són una de les meves perdicions...i aquest teu inspirat en el que l'australià va preparar a la teva "petita" amiga...em sembla tan i tan bo que l'hauré de provar una tarda d'aquestes!!! Petonarros!
ResponEliminaEm temo que els teus batuts Mònica, són bastant más sans que aquests.....M'encanten els que fas, tenen una pinta bonisisisisisima!!!!
EliminaMolts petonest guapíssisisima!
Per cert...el nou look d'aquest espai em sembla encisador!!! És ben bé d'acord amb la imatge mental que tinc de tu i la teva manera de fer!!! Moltes felicitats!
ResponEliminaMònicaaaaa que guapa que ets! Doncs sí, encara estem una mica en obres però aviat enllestirem! Aquesta imatge mental s'ha de convertir en real ja, eh!!!
EliminaMolts petonets guapa!
Buff... brutal i absolutament pecaminós, com ha de ser. Petons.
ResponEliminaJajajjaja! M'encanta la paraula Pecaminós!!!!!!! Millor descripció, impossible!
EliminaMuaaaaa!!!!!!!!!!