Si hi ha alguna cosa deliciosa en
aquest món, és la combinació d'un pastís amb fruita. Si aquesta fruita la
triturem, li afegim sucre i l'incorporem a la massa dóna lloc a aquest pastís
de gerds i nabius més que espectacular.
Últimament n'estic menjant força de
fruita, després d'uns anys que l'havia abandonat bastant. De fet, desde que
vaig abandonar el niu patern, també ho vaig fer en determinats hàbits
alimentaris; i ho lamento profundament però les coses són així.
La meva germaneta i jo vam anar a
viure juntes en un pis a Barcelona, en època d'estudiants. Què voleu?
Allí ens cuidàvem de tot menys de
l'alimentació. De fet jo sempre deia que li volia escriure una carta al senyor
Tarradellas per facilitar-nos la vida. I el que ja és el colmo de la deixadesa...
quan van treure al mercat una variant que la podies fornejar fins i tot, al
microones!
Es quedava una massa pastosa,
xicletosa i estranya que en menjàvem com si res. Ara si intento recordar, no em
puc imaginar menjant aquell experiment. Si és que no cal molt temps al forn,
però fins i tot aquest electrodomèstic suposava massa per nosaltres dues.
I si això fos el pitjor... encara
estaria bé. Però no, els nostres hàbits superaven quaslevol mal hàbit de
qualsevol persona. Jo crec que durant aquell temps, vam perdre un o dos anys de
vida només amb l'alimentació.
I és que no només les pizzes
formaven part de la nostra dieta setmanal. A això se li havia de sumar tots
aquells aliments que la piràmide alimentaria quedarien ben amunt. La nostra
tònica sempre havien estat els fregits i ens encantaven, ja fos per dinar a o
per sopar. Que si bunyols, patates, mandonguilles, empanades...i no és que de
primer ens féssim una amanida per intentar compensar, ni molt menys!
Fregits i hidrats eren les nostres
combinacions i no teníem cap inconvenient si es tractava de menjar un enorme
plat de pasta o un lasanya per la nit.
I després sempre, sempre hi havia
els postres requisit indispensable per poder viure a la nostra familia. Llavors
feia la seva aparició triomfal la bolleria, amb les seus greixos tòxics.
Qualsevol ens servia, no teníem cap preferència. Desde bollicaos, donuts,
donetes, creps de Nutella, gofres...
I en menjàvem i menjàvem sense cap
tipus d'impunitat, sense pensar ni un moment en que tot això s'anava acumulant
a les nostres artèries i el que es pitjor, al nostre cul.
Respecte a l´'ultim, recordo quan
una amiga em va dir que com que nosaltres érem altes, havíem de guanyar molt
pes per a que es notés. I em vaig aferrar a això com si fos la Bíblia i quan
pensava que ens estàvem passant, llavors recordava aquestes paraules i em
quedava tranquil·la. Ara, mirant les fotografies de l'època, penso que potser
aquesta amiga tenia raó si es referia a quedar-se obeses, però una mica
plenetes sí que ens vam quedar.
També he de dir hi havia moments en
els que els remordiments feien la seva aparició i llavors ma germana i jo
començàvem a intentar menjar sa, ni que fos per un breu espai de temps. Però
ràpidament, amb l'excusa del temps, o de que era festa o qualsevol altra cosa,
tornàvem als nostres hàbits.
Ara ho penso i encara no m'explico
com podíem digerir tot allò. Serà l'edat la que fa que ara no pugui ni menjar
un fregit?
De fet, quan anem a comprar,
comprovo que si compro quelcom tipus buñols de bacallà, m'asseguro que es
puguin fer al forn ja que sé que si ho he menjar fregit, passaré una mala
tarda.
I a la mínima que em passo amb algun
aliment...també passo un mal dia.
Doncs sí, deu ser el pas dels anys
el que fa que les digestions es compliquen. I conforme més parlo i més escric
aquestes paraules, més em recordo als meus pares, als qui no conseguia entendre
quan deien això.
I no puc evitar recordar aquelles
nits de festa, en les que no paraves de ballar i ballar i de beure i beure i
sovint, alcohol de ben poca qualitat (ja els hi val als de les discos). Però
l'endemà, m'aixecava, quasi aviat, em dutxava, esmorzava i em posava a
estudiar. Els meus pares mai em van dir que no a l'hora de sortir de festa,
perquè l'endemà jo complia amb el que havia de fer.
I què passa ara? Doncs ara ja no
m'agradaria sortir de festa, la veritat. Ni discoteques, ni música tan alta que
no saps ni que diu la persona del costat teu, ni cues per entrar al labavo, ni
cubates imbevibles a preu d'or. Però sí que m'agrada sortir a sopar, estar amb
els amics i passar-me hores en una terrassa fent una birra.
M'encanta anar a prendre alguna cosa
amb l'equip, sobretot després d'un bon partit, davant unes braves boníssimes.
En fi, que els hàbits canvien i el
cos també. Però sempre hi ha un lloc, almenys per a mi, per a un bon dolç
casolà. I que millor si és aquest que combina la deliciosa fruita amb un pa de
pessic espectacular?
PASTÍS DE GERDS I NABIUS
Recepta extreta de Parsley, Sage
& Sweet
Ingredients:
120 gr de mantega a temperatura ambient
120 gr de mantega a temperatura ambient
85 gr de gerds + 1 cullerada sopera
de sucre
85 gr de nabius + 1,5 cullerades de
sucre
210 gr de farina normal
260 gr de sucre
2 ous L
140 gr de yogurt grec
1/4 de cullereta de llevat en pols
1/2 cullereta de vainilla
1 pessic de sal
Preescalfem el forn a 175ºC i
preparem un motlle de 22x12 cm amb paper
forn. Triturem els gerds amb la cullerada de sucre i a part, també triturem els
gerds amb la cullerada i mitja de sucre. Ho deixem a part.
En un bol tamisem la farina, el
llevat en pols i la sal i apartem.
Al bol de la batedora batem el sucre
i la mantega fins que quedi una barreja homogènia. Després afegim els ous, un a
un i la vainilla i batem fins que estiguin integrats.
Finalment afegim la farina en tres
cops, alternant amb el yougurt.
Agafem dues cullerades d'aquesta
massa i les barregem al puré de gerds. Repetim la mateixa operació al puré de
nabius.
Comencem a posar la massa del pastís
al motlle, només la meitat. Després posem petits munts dels dos pures i amb la
punta d'un ganivet anem barrejant.
Acabem de posar la resta de la massa
del pastís i tornem a repetir la mateixa operació en el que serà la superfície
del pastís.
Fornegem durant 1 hora o fins que un
escuradents surti net.
NOTES:
La part de sobre hauria de quedar del dos colors (els de puré de gerds i puré
de nabius) però vaig anar a prendre el sol i....ohh!! Se'm va cremar la crosta.
Igualment deliciosa.
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada