
Un altre cop desapareguda oi? Aquest cop la culpa de té un "ens" de metre setanta i poc, prima, morena, amb piqguetes i que vei un cop a l'any.
Sí, no us esteu equivocant si penseu en que és la meva germana la causant de la meva absència i en conseqüència de les receptes.
Els que em coneixeu ja sabeu com m'agrada quedar-me a casa cuinant i cuinant i fent fotos i inspirant-me amb una bona música.
Però també sabeu l'amor que tinc per ella i el poc temps que la veig i que no hi ha cuina que em pugui convèncer de no passar una tarda amb ella. Ni una tarda, ni una nit ni res de res!

Han estat uns dies espectaculars al seu costat i realment esgotadors. Salvant totes les distàncies es podria comparar a quan tens convidats entre setmana i tu has de seguir treballant però quan surts de la feina has d'anar a sopar, a prendre una cervesa o el que faci falta.
I ho fas mooolt a gust però quan arriba el final de la setmana et sents realment esgotada. Això no és ben bé així ja que amb ella, també ens estirem al sofà, descansem, dormim, li dic que estic cansada i que no em ve de gust i no passa res. Però sóc jo la que no vull perdre'm ni un segon amb ella.
Em vaig agafar festa el Dilluns per la tarda per poder estar amb ella, però aquell matí va ser caòtic y desordenat i em va deixar exhausta. Vaig dinar amb ella a casa els meus pares i després vam anar a casa meva a fer el café però jo vaig caure rendida al sofà i sense ni adonar-me'n, em vaig adormir.

Quan em vaig despertar em vaig posar taquicàrdica pensant que havia passat tota la tarda i ella havia marxat. Però no, havien estat 15 minutets i ella estava a la taula del menjador fent-se unes trenes al cabell esperant a que em despertés.
M'hagués fastiguejat molt haver perdut la tarda dormint després d'haver agafat festa!
En fi, que d'entre altres coses bones que han passat, estant aquí la meva supergermaneta, està la adquisió d'un llibre de Linda Lomelino, un blogger que m'enamora, m'encanta, em deixa sense paraules i no només per la fotografia que fa (que tècnicament no entenc però que em sembla espectacular) sinó per les receptes enriquidores que hi penja.
I canviant de tema, recordeu que fa unes setmanes vam anar a Londres? Doncs en un super vaig veure unes bosses de Mini Reese's!! I com que estava farta de veure als blocs anglosaxons que parlaven d'aquests minibombonets, no vaig dubtar ni un segon en comprar dues bosses. D'aquestes, a només en quedava una i jo ja havia perdut tot esperança de poder fer alguna recepta amb ella, donat que la meva gula no té límits, ni finals i ni mals de panxa que facin que no pugui deixar de menjar aquests bombonets quasi compulsivament.

I tornant a fa uns dies, fullejant el llibre de la meva estimada Linda Lomelino apareix una recepta de cupcakes de crema de cacahuet, allí a doble pàgina, i ho vaig interpretar com una autèntica senyal.
- Neus, això va en serio. El karma està dient que no comencis amb la segona bossa. Fes aquests cupcakes i comparteix-los...
El karma va parlar i jo vaig fer cas. I em va encantar com van quedar. A mi i als que m'envolten també, perquè com em va dir el karma, els vaig regalar!

CUPCAKES DE CREMA DE CACAUET
Recepta de Linda Lomelino
Ingredients:
180 gr de farina
40 gr de cacau
1 cullereta de bicarbonat
1 cullereta de llevat en pols
225 gr de sucre
75 gr de mantega a temperatura ambient
1 ou
2 culleretes d'extracte de vainilla
100 ml d'aigua bullint
150 ml de llet
12 Reese's
Presescalfem el forn a 175ºC. Posem les càpsules al motlle per cupcakes.
En un bol tamisem la farina, el bicarbonat, el llevat en pols, el cacau i el sucre i apartem.
Desfem la mantega. Al bol de la batidora, batem l'ou i hi posem la mantega fosa, la vainilla, l'aigua i la llet.
Afegim la farina poc a poc i remenem fins que estigui tot integrat.
Repartim la massa a les càpsules tenint en compte de no omplir més de 2/3 de la seva capacitat. Posem un Reese's a sobre de cada un.
Fornegem durant 17-20 minuts o fins que un escuradents surti net. Traiem i els deixem deu minuts al motlle.
Passats aquests els posem a sobre una reixeta fins que estigui freds del tot per a poder decorar.
INGREDIENTS DE LA CREMA DE MANTEGA:
200 gr de mantega a temperatura ambient
240 gr de sucre glacé
300 gr de mantega de cacauet
200 gr de Philadelphia ben freda
6 Reese's per trossejar i posar per sobre
Batem la mantega fins que quedi blanca i cremosa. Afegeix el sucre glacé i bate una mica més. Afegim la mantega de cacauet i la Philadelphia fins obtenir una crema suau i consistent.
Decorem amb un broquet 1M de Wilton. Trossegem els Reese's i els tirem per sobre.
180 gr de farina
40 gr de cacau
1 cullereta de bicarbonat
1 cullereta de llevat en pols
225 gr de sucre
75 gr de mantega a temperatura ambient
1 ou
2 culleretes d'extracte de vainilla
100 ml d'aigua bullint
150 ml de llet
12 Reese's
Presescalfem el forn a 175ºC. Posem les càpsules al motlle per cupcakes.
En un bol tamisem la farina, el bicarbonat, el llevat en pols, el cacau i el sucre i apartem.
Desfem la mantega. Al bol de la batidora, batem l'ou i hi posem la mantega fosa, la vainilla, l'aigua i la llet.
Afegim la farina poc a poc i remenem fins que estigui tot integrat.
Repartim la massa a les càpsules tenint en compte de no omplir més de 2/3 de la seva capacitat. Posem un Reese's a sobre de cada un.
Fornegem durant 17-20 minuts o fins que un escuradents surti net. Traiem i els deixem deu minuts al motlle.
Passats aquests els posem a sobre una reixeta fins que estigui freds del tot per a poder decorar.
INGREDIENTS DE LA CREMA DE MANTEGA:
200 gr de mantega a temperatura ambient
240 gr de sucre glacé
300 gr de mantega de cacauet
200 gr de Philadelphia ben freda
6 Reese's per trossejar i posar per sobre
Batem la mantega fins que quedi blanca i cremosa. Afegeix el sucre glacé i bate una mica més. Afegim la mantega de cacauet i la Philadelphia fins obtenir una crema suau i consistent.
Decorem amb un broquet 1M de Wilton. Trossegem els Reese's i els tirem per sobre.
La visita de la teva germana justifica amb escreix la desaparició. Cal gaudir de tots els moments especials! Per cert...no sé com són els cupcakes i les fotos de la Linda...però dubto q superin la teva versió!!! Petonarros!
ResponEliminaJjajajaj!!! És que tu em mires des d'una perspectiva un pèl subjectiva...jejejeje
EliminaMoltes gràcies guapíssima!!
La visita de la teva germana justifica amb escreix la desaparició. Cal gaudir de tots els moments especials! Per cert...no sé com són els cupcakes i les fotos de la Linda...però dubto q superin la teva versió!!! Petonarros!
ResponElimina