Tinc pocs dies, bé tinc poques estones per poder passejar però les escasses que tingut o les moltes que tenia fa quatre anys les aprofitava per fer una cosa: anar de compres.





 
A vegades podia enganyar a el o la que m'acompanyava proposant:


- Anem a donar una volta?

 

Pobre il·lús el que acceptava! Cada dos per tres feia una paradeta dissimulant però quan els meus peus traspassaven el detector....ja estava perdut el pobre acompanyant!

Això si a aquest o aquesta no li agradava anar de compres però si l'acompanyant en qüestió també era addicte al shopping les coses canviaven! I que ha estat sempre la millor acompanyant de compres del món mundial??? 



Doncs la meva germaneta Pili! Ens hem passat hores mirant i mirant i mirant i mirant que no necessàriament volia dir comprant, comprant i comprant. Per que en moltes ocasions les ganes no anaven acompanyades del pressupost. I unes estudiants solia sol ser sinònim de butxaca semibuida!




Amb ella he passat dies genials i reconec que els recordo amb nostàlgia. Un dia vam sortir de casa pel matí per “anar de compres”. 

Cal dir que no tot era mirar roba....sé que costa d'entendre però mentre desplegàvem jerseys, miràvem vestits o ens emprovàvem polseres érem capaces de mantenir una conversa i no  només això, sinó que fins i tot la podíem interrompre per fer algun comentari als provadors i després seguir-la com si res hagués passat.



 
Un dia vam sortir de casa sobre les deu del matí i recordo caminar i caminar i entrar a deu mil botigues. I parlar...ufff si vam parlar! 

Bé doncs tot anava bé fins que quasi de cop les dues vam començar a sentir una estranya sensació a l''estómac, que quasi era dolor sense arribar a ser-ho, com una debilitat difícil de descriure però que totes dues enteníem perfectament.

- Aix, no sé que tinc..
- Si, jo també.


 

Fins que se'ns va ocórrer mirar  l'hora i llavors, llavors ho van saber!!! Ja teníem la solució als nostres mals!

Es que eren les 5 de la tarde!!!!! Com podia ser? No havíem dinat! Ni tan sols érem conscients que haguessin passat tantes hores. 



El que teníem era gana! O defalliment, potser per que no parar de caminar i xerrar i fer costosos exercicis per emprovar-te segons quins texans ( segueixo la teoria de ma germana de que t'has de comprar uns texans que quasi no et puguis botonar per que sempre es donen i comencen a fer bosses per tot arreu) crema moltes energies! I només portàvem un cafè al cos.

El que en trec d'això es que ens ho vam passar tant, tant bé que ni gana teníem. 
 
I sabeu què? Que aquell dia, vam tornar a casa amb les mans buides. 



Definitivament un dia perfecte i sobretot barat! Crec que en la majoria de les ocasions no importava el què trobàvem o si trobàvem quelcom, tot i que en aquella època no ho sabíem. 

Això ho veig ara. El que buscàvem era el ritual que tot comportava i la veritat es que m'encantava.




 
També hi havia tardes de compres dolentes, molt dolentes! I sovint solien ser aquelles en les que buscàvem alguna cosa en concret i eren les pitjors. 

No hi ha res pitjor que necessitar algun complement, algun vestit i no trobes el que vols exactament. 

Llavors et comences a emprovar coses a “lo desesperat” frustrant-te una mica més encara i entres en una espiral de rabia i impotència. 


Us dic per experiència que si us passa això, el millor que podeu fer es marxar, on vulgueu, però marxeu i demà serà un altre dia per que segons la meva experiència mai, mai, mai es recondueix la situació.

Aneu a casa, doneu-vos una dutxa, preneu un cafè amb algú....però marxeu de les botigues immediatament!!!



 
L'altre dia Ferran va posar a la televisió una d'aquelles entrevistes soporíferes amb un entrevistador neutre i un entrevistat que sembla tenir només una corda vocal per que amb mitja hora no varia no varia el to de veu. 

Doncs aquell dia resulta que la vaig escoltar. Parlava de la crisis, i del de sempre, que si ens vam passar, que si el nostre nivell de vida, que si tal que si qual.... 


Però llavors va dir una cosa que em fer reaccionar, tot i que ell va seguir amb el seu mateix to de veu:

- Vam arribar a l'extrem de que anar de compres es va convertir en una activitat. - va dir aquell home, així, sense més, sense ni immutar-se!

Com? Perdoni?



Que doni la culpa a la bombolla immobiliària, a l'especulació o als bancs, però no a les compres!

Va atacar el meu punt feble!!! Es que és millor gastar-se un dineral amb una entrada a  un estadi de futbol que està tan lluny que només veus minipuntets movent-se i marxes a casa congelat de fred i amb una possible pulmonia?



 
Que no em toquin les meves tardes! No fa falta tenir diners ni gastar-te els pocs que tinguis en anar de compres. 

Jo he comprovat que els millors dies són aquells en els que no fas cap adquisició, en els que només gaudeixes dels que t'acompanyen, en els que rius per que t'emproves un vestit que no et passar per les cuixes tot i que a l'etiqueta  hi posi la teva talla...

 
Aquests van ser per a mi dies inoblidables, quasi sempre al costat de la meva germaneta. Aix, Pili com els trobo a faltar!!!

Un incís petit incís abans d'acabar. Aquest dissabte vaig conèixer a la Lluïsa , una noia que té un blog fabulós, los Momentazos de Taqui, al que ja m'hi he enganxat. 


Resulta que hi ha un apartat que es diu “clones” en el que agafa un vestit de supermarca supercar i busca el seu clon a les marques més econòmiques! No és fabulós això? Per a butxaques com les meves em va genial! Gràcies Lluïsa!



Doncs per totes i tots als que ens agrada anar de compres, pels que hem passat molt bons moments amb diners o sense, als que ens agrada la roba i els complements, sobretot els complements, a totes vosaltres, un super pastís!



PD. Donar-vos les gràcies a tots els que us heu fet seguidors per que heu fet que sobrepassem els 300 al facebook i els 140 al blog! Aix...no sé què faria sense vosaltres.

P.D. Vull donar les gràcies al Jordi Salvat, a l'Aleix Figueras, a la Raquel Martinez , la Lluïsa  i VicJ per convidar-me a la radio Ona la Torre , posar-m'ho tan fàcil i mostrar tant d'interès en el meu blog! Un petonet molt gran per tots!

PASTÍS DE SIS PISOS DE CHOCOLATA I MADUIXA:
Recepta adaptada de Sweetapolita
INGREDIENTS PEL PA DE PESSIC:

180 gr de farina normal
275 gr de sucre
60gr de cacau en pols
6 gr de bicarbonat
6 gr de llevat en pols
5 gr de sal
140 ml de butternmilk
130 ml de café sol
75 ml d'oli d'oliva
2 ous a temperatur ambient
15 d'extracte de vainilla

MÈTODE:

Preescalfar el forn a 180º . Prepareu tres motlles de 15 cm untant-los amb mantega o amb el líquid antiadherent.

En el bol de la batedora posem tots els ingredients secs.

Afegim tots els ingredients restants amb els anteriors i barregem dos minuts a velocitat mitjana. Potser que quedi una massa líquida però no passa res.

Repartim la massa entre els tres motlles amb la mateixa quantitat a cadascun. Jo fins i tot utilitzo un bàscula per repartir les quantitats exactes.

Fornegem durant 20 minuts o fins que surti net un escuradents. Traiem del forn i deixem refredar als motlles uns deu minuts. Després desmotllem i posem el pa de pessic a sobre una reixeta per acabar de refredar-lo.

Un cop fred l'emboliquem amb paper film i els posem a la nevera per a que assenti la molla.

SWISS MERINGUE BUTTERCREAM:

INGREDIENTS:

5 clares d'ou
250 gr de sucre
340 gr de mantega
10 ml d'extracte de vainilla
59 ml de pure de maduixa
un grapat de sal

MÈTODE:

Treiem la mantega de la nevera una hora abans i la tallem a daus iguals.

Posem les clares amb el sucre en un bol. Escalfem al bany maria (sense deixar que l'aigua bulli) fins que les clares arribin als 60º i la mantenim durant 4 minuts sense parar de remoure contínuament per evitar quallin les clares.

Passem les clares i el sucre al bol de la batedora i amb les barilles comencem a muntar-les. No us preocupeu si triga una mica. Quan veieu que formen pics tous toqueu la temperatura del bol i si encara està calent ESPEREU!!! No podeu continuar la recepta fins que el bol no estigui temperat!!!!

Canviem les barilles per la pala i baixem a velocitat mitja mentre anem afegint poc a poc els daus de la mantega. Batem uns deu minuts fins que quedi una consistència cremosa i llavors afegim les tres cullerades de puré de maduixa.

Notes importants:
La recepta diu que hem d'escalfar les clares al bany maria fins que arribin a 60º. Si sou com jo que no tinc termòmetre de cuina, només cal que us fixeu que el sucre està totalment disolt en les clares i comproveu que la barreja estigui calenta . Jo aquí li faig posar el dit a Ferran a canvi d'un cupcake! A veure si trobeu algún voluntari suficientment afamat.

És molt important però molt important que abans d'afegir la mantega el bol estigui templat tirant a fred per que sinó us quedarà una sopeta de mantega horrible i tota la feina feta no haurà servit per res. Més val tenir paciència i batre fins que estigui freda.

No us espanteu si al començar a tirar els cubs de mantega sembli que la barreja s'ha tallat i queda plena de grumols. Seguiu batent i ja veureu que després queda el millor buttercream de la història.

INGREDIENTS PER AL GLAZÉ:

115 gr de xocolata amb rajola
76 gr de mantega

MÈTODE:

Posem la xocolata i la mantega al bany maria sense parar de remenar fins que es desfací.

MUNTAGE:




Traiem el pa de pessic de la nevera i traeiem el film.
 
Igualem la part de sobre de cada pa de pessic.

Dividim cada un, en dos parts iguals. Comencem el muntatge seguint les instruccions d'aquest post.

Quan acabem el deixem reposara  la nevera i quan estigui ben fred i tirem la xocolata fosa per sobre.

NOTES :

El buttermilk: l'únic super on el trobava per la meva zona l'han deixat de tenir així que m'he vist obligada a fer-lo jo mateixa.

És molt fàcil:

barrejar 250 ml de llet semidesnatada + una culleradeta de vinagre o llimona i deixar reposar durant 10 min a temperatura ambient.  

Tengo pocos días, bueno tengo pocos ratos para poder pasear pero los pocos que tenido o los muchos que tenía hace cuatro años los aprovechaba para hacer una cosa: ir de compras.




 
A veces podía engañar al o la que me acompañaba proponiendo:

- Vamos a dar una vuelta?


 
Pobre iluso el que aceptaba! Cada dos por tres hacía una paradita disimulando pero cuando mis pies traspasaban el detector....ya estaba perdido el pobre acompañante!

Esto si a éste o ésta no le gustaba ir de compras pero si el acompañante en cuestión también era adicto al shopping las cosas cambiaban! Y que ha sido siempre la mejor acompañante de compras del mundo mundial??? 



Pues mi hermanita Pili! Nos hemos pasado horas mirando y mirando y mirando y mirando que no necesariamente quería decir comprando, comprando y comprando. Por que en muchas ocasiones las ganas no iban acompañadas del presupuesto. Y unas estudiantes solía solo ser sinónimo de bolsillo semivacío!



 
Con ella he pasado días geniales y reconozco que los recuerdo con nostalgia. Un día salimos de casa por la mañana para “ir de compras”. 

Hay que decir que no todo era mirar ropa....sé que cuesta de entender pero mientras desplegábamos jerseys, mirábamos vestidos o nos probábamos pulseras éramos capaces de mantener una conversación y no sólo esto, sino que incluso la podíamos interrumpir para hacer algún comentario en los probadores y después seguirla cómo si nada hubiera pasado.


 

Un día salimos de casa sobre las diez de la mañana y recuerdo andar y andar y entrar a diez mil tiendas. Y hablar...ufff si hablamos! 

Bueno, pues todo iba bien hasta que de repente las dos empezamos a sentir una extraña sensación en el estómago, que casi era dolor sin llegar a serlo, como una debilidad difícil de describir pero que las dos entendíamos perfectamente.

- Aix, no sé que tengo..
- Si, yo también.




 
Hasta que se nos ocurrió mirar la hora y entonces, entonces lo supieron!!! Ya teníamos la solución a nuestros males!

Es que eran las 5 de la tarde!!!!! Cómo podía ser? No habíamos comido! Ni siquiera éramos conscientes que hubieran pasado tantas horas. 


Lo que teníamos era hambre! O desfallecimiento, quizás por que no parar de andar y charlar y hacer costosos ejercicios  al probarnos según qué tejanos ( sigo la teoría de mi hermana de que te tienes que comprar unos tejanos que casi no te puedas abrochar por que siempre se dan y empiezan a hacer bolsas por todas partes) quema muchas energías! Y sólo llevábamos un café al cuerpo.

Lo que saco de esto se que nos lo pasamos tan, tan bien que ni hambre teníamos. 

Y sabéis qué? Que aquel día, volvimos a casa con las manos vacías. 



 
Definitivamente un día perfecto y sobre todo barato! Creo que en la mayoría de las ocasiones no importaba lo qué encontrábamos o si encontrábamos algo, a pesar de que en aquella época no lo sabíamos.

Esto lo veo ahora. Lo que buscábamos era el ritual que todo comportaba y la verdad se que me encantaba.



 
También había tardes de compras malas, muy malas! Y a menudo solían ser aquellas en las que buscábamos algo en concreto y eran las peores. 

No hay nada peor que necesitar algún complemento, algún vestido y no encuentras lo que quieres exactamente. 

Entonces te empiezas a probar cosas a “lo desesperado” frustrándote algo más todavía y entras en una espiral de rabia e impotencia. 


Os digo por experiencia que si os pasa esto, lo mejor que podéis hacer se marchar, donde queráis, pero marcharos y mañana será otro día, por que según mi experiencia nunca, nunca, nunca se reconduce la situación.

Id a casa, daos una ducha, tomad un café con alguien....pero marcharos de las tiendas inmediatamente!!!




 
El otro día Ferran puso en la televisión una de aquellas entrevistas soporíferas con un entrevistador neutro y un entrevistado que parece tener sólo una cuerda vocal por que con media hora no varía no varía el tono de voz. 

Pues aquel día resulta que la escuché. Hablaba de la crisis, y del de siempre, que si nos pasamos, que si nuestro nivel de vida, que si tal que si cual.... 



Pero entonces dijo una cosa que me hacer reaccionar, a 
pesar de que él siguió con su mismo tono de voz:

- Llegamos al extremo de que ir de compras se convirtió en una actividad. - dijo aquel hombre, así, sin más, sin ni inmutarse!

Cómo? Perdone?


Que dé la culpa a la burbuja inmobiliaria, a la especulación o en los bancos, pero no a las compras!

Atacó mi punto débil!!! Se que es mejor gastarse un dineral con una entrada a un estadio de fútbol que está tan lejos que sólo voces minipuntitos moviéndose y marchas a casa congelado de frío y con una posible pneumonía?

 

Que no me toquen mis tardes! No hace falta tener dinero ni gastarte los pocos que tengas al ir de compras. 

Yo he comprobado que los mejores días son aquellos en los que no haces ninguna adquisición, en los que sólo disfrutas de los que te acompañan, en los que ríes por que te pruebas un vestido que no te pasar por los muslos a pesar de que a la etiqueta ponga tu talla...

 

Estos fueron para mí días inolvidables, casi siempre junto a mi hermanita. Aix, Pili como los echo de menos!!!

Un pequeño inciso antes de acabar. Este sábado conocí a Lluïsa , una chica que tiene un blog fabuloso, los Momentazos de Taqui, al que ya me he enganchado. 


Resulta que hay un apartado que se llama “clones” en el que coge un vestido de supermarca supercaro y busca su clon en las marcas más económicas! No es fabuloso esto? Para bolsillos como el mio va genial! Gracias Lluïsa!


Pues por todas y todos a los que nos gusta ir de compras, por los que hemos pasado muy buenos momentos con dinero o sin, a los que nos gusta la ropa y los complementos, sobre todo los complementos, a todas vosotros, un super pastel! 




PD. Daros las gracias a todos los que os habéis hecho seguidores por que habéis hecho que sobrepasamos los 300 al facebook y los 140 al blog! Aix...no sé qué haría sin vosotros.

P.D. Quiero dar las gracias a Jordi Salvat, a Aleix Figueras, a Raquel Martinez , Lluïsa y VicJ para invitarme a la radio Ona la Torre , ponérmelo tan fácil y mostrar tanto de interés en mi blog! Un besito muy grande por todos!

PASTEL DE SEIS PISOS DE CHOCOLATE Y FRESA:

Receta adaptada de Sweetapolita
INGREDIENTES PARA EL BIZCOCHO:

180 gr de harina normal
275 gr de azúcar
60gr de cacao en polvo
6 gr de bicarbonato
6 gr de levadura en polvo
5 gr de sal
140 ml de buttermilk
130 ml de café solo
75 ml de aceite de oliva
2 huevos a temperatura ambiente
15 de extracto de vainilla

MÉTODO:

Precalentar el horno a 180º . Preparáis tres moldes de 15 cm untándolos con mantequilla o con el líquido antiadherente.

En el bol de la batidora ponemos todos los ingredientes secos.

Añadimos todos los ingredientes restantes con los anteriores y mezclamos dos minutos a velocidad mediana. Quizás que quede una masa líquida pero no pasa nada.

Repartimos la demasiada entre los tres moldes con la misma cantidad a cada uno. Yo incluso utilizo un báscula para repartir las cantidades exactas.

Horneamos durante 20 minutos o hasta que salga limpio un palillo. Sacamos del horno y dejamos enfriar a los moldes unos diez minutos. Después desmoldamos y ponemos el bizcocho encima de una rejilla para acabar de enfriarlo.

Una vez frío lo envolvemos con papel film y los ponemos en la nevera para que asiente la miga.

SWISS MERINGUE BUTTERCREAM:

INGREDIENTES:

5 claras de huevo
250 gr de azúcar
340 gr de mantequilla
10 ml de extracto de vainilla
59 ml de pure de fresa
una pizca de sal

MÉTODO:

Sacamos la mantequilla de la nevera una hora antes y la cortamos a dados iguales.

Ponemos las claras con el azúcar en un bol. Calentamos al baño maría (sin dejar que el agua hierva) hasta que las claras lleguen a los 60º y la mantenemos durante 4 minutos sin cesar de remover continuamente para evitar cuajen las claras.

Pasamos las claras y el azúcar al bol de la bateadora y con las varillas empezamos a montarlas. No os preocupáis si tarda un poco. Cuando veis que forman picos blandos tocáis la temperatura del bol y si todavía está caliente ESPERÁIS!!! No podéis continuar la receta hasta que el bol no esté templado!!!!

Cambiamos las varillas por la pala y bajamos a velocidad media mientras vamos añadiendo poco a poco los dados de la mantequilla. Batimos unos diez minutos hasta que quede una consistencia cremosa y entonces añadimos las tres cucharadas de puré de fresa.

Notas importantes:
La receta dice que tenemos que calentar las claras al baño maria hasta que lleguen a 60º. Si sois como yo que no tengo termómetro de cocina, sólo hace falta que os fijáis que el azúcar está totalmente disuelto en las claras y comprobáis que la mezcla esté caliente . Yo aquí le hago poner el dedo a Ferran a cambio de un cupcake! A ver si encontráis algún voluntario suficientemente afamado.

Es muy importante pero muy importante que antes de añadir la mantequilla el bol esté templado tirando a frío por que sino os quedará una sopita de mantequilla horrible y todo el trabajo hecho no habrá servido para nada. Más vale tener paciencia y batir hasta que esté fría.

No os asustéis si al empezar a echar los cubos de mantequilla parezca que la mezcla se ha cortado y queda llena de grumos. Seguid batiendo y ya veréis que después queda el mejor buttercream de la historia.

INGREDIENTES PARA EL GLAZÉ:

115 gr de chocolate en tabla
76 gr de mantequilla

MÉTODO:

Ponemos el chocolate y la mantequilla al baño maría sin cesar de remover hasta que se derrita.

MONTAJE:
Sacamos el bizcocho de la nevera y quitamos el film.
 
Igualamos la parte de encima de cada bizcocho.

Dividimos cada uno, en dos partes iguales. Empezamos el montaje siguiendo las instrucciones de este post.

Cuando acabemos lo dejamos en la nevera y cuando esté bien frio, tiramos el chocolate fundido por encima.

NOTAS:

El buttermilk: En el único super donde lo encontraba por mi zona, ha dejado de tenerlo así que me he visto obligada a hacerlo yo misma. Fácil:

mezclar 250 ml de leche semidesnatada +una cucharadita de vinagre o limón   y dejar reposar 10 min a temperatura ambiente.

Qui em coneix ja ho sap i ho accepta. Sóc una negada per recordar els aniversaris.



Si, sí, és així i no cal donar-hi més voltes. El problema està en qui no em coneix! 

Perquè és normal no recordar certs aniversaris de gent coneguda o fins i tot amics que no veus tant sovint...però de gent propera, propera, molt però que molt propera...això no té disculpa!



 
A vegades tinc malsons en els que m'oblido d'aniversaris tant importants com els dels meus pares. 

Amb el pare ho tinc fàcil perquè és per Sant Joan i llavors estic dos mesos emparanoiada i em torno  obsessiva per a no oblidar el de la meva mare. 


Prenent un refresc a una terrassa...ahh! Quin dia és avui? Quin dia és avui? 

Pregunto histèrica al pobre Ferran que m' està parlant d'altres coses. Llavors sé que no, que encara no és 19 d' Agost, que encara no ha passat!



 
Els meus avis i padrins, no tenen tanta sort i sovint m'acaben trucant ells al final del dia per dir-me un: 

 - No m'havies de trucar per alguna cosa, tu?

I llavors ja sé, en aquest precís instant, que l'he cagat un any més... I només queda un altre any per poder esmenar l'error! I possiblement el tornaré a oblidar!



Un dia que li vaig dir a la meva àvia que l'acompanyaria a fer la compra, que sovint pesa massa pels seus bracets. Va passar el dia i me'n vaig oblidar. 

Al vespre rebo una trucada:

- No havies de fer una coseta tu??

- Felicitaaaaatttts!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El silenci a l'altra banda del telèfon era aclaparador.



En fi...que no cal que digueu, que ja ho provat tot! He penjat un calendari a la nevera d'aquells amb grans quadres on posava els aniversaris en vermell. 

Cada dia me'l mirava però no el llegia.

M'he posat alarmes al mòbil. 


Primer error: al principi me les vaig posar en hores de feina on ni tan sols puc tenir el telèfon amb mi, de manera que la funció principal de cridar l'atenció ja no la tenia. 

Si em poso l'alarma quan ja estic a casa sempre penso “aix, sí he de trucar. Ara ho faré”. 

 

“Doncs quan pensis això truca al moment” em diu la gent. Ahhh! No hi havia caigut!!! 

Això ja ho sé però és que crec que hi ha una força estranya, un forat negre que no em deixa i em fa que sempre pensi el mateix i sempre cometi el mateix error.



 
Com quan sempre penso que és millor un grapat més d'arròs i això fa que sempre em surti mazacote rotllo ciment Portlant! Mira que ho sé que aquest últim grapat no l'he de tirar però sempre ho faig. 

És el forat negre aquest, segur.



 
Ja m'agradaria ser d'aquestes persones que recorden tots els aniversaris...Complidores se'n diuen i jo les he vist!

Una de les principals perjudicades per culpa d'aquest forat negre, d'energia encara més negra, és la meva padrina. 

L'última vegada em vaig oblidar del seu aniversari, aaaaltra vegada. La pobra, ja resignada ni s'immuta i em truca ella per a que jo la feliciti. Ni tan sols m'ho recrimina pobreta!

 

Doncs bé, un 24 Agost parlant amb una senyora em diu que és el seu Sant i es deia Aurea, com la meva padrina. Quan m'acomiado de la senyora, immediatament trec el telèfon de la bossa de mà i truco a la meva padrina. 

Aquesta vegada no se m'escaparà, no. No és tant com l'aniversari però es el Sant! Es quedarà parada quan la feliciti!!!

- Padrinaaaa!!! Felicitaaatts!

- Perquè?

 
Aquí, ja em va semblar estrany que no sabés que era el seu Sant però per si acàs li recordo.

- Que no, que no, que el meu Sant és el 20 de Maig.
 
- No padrina que una senyora m'acaba de dir que es avui i ella es diu Aurea.

- Sabré jo quan és el meu Sant!


 
Decebuda, indignada o incrèdula o com li vulguis dir torno cap a casa, i em poso a investigar. 


Doncs si senyors, resulta que Aurea té ni més ni menys que quatre Sants!!!!

Però això que és?

Veus? Malament si no felicito però pitjor si ho faig! És aquest forat negre!!!



 
Doncs bé, per esmenar tots els meus errors, per felicitar tots els anys perduts, per a tots aquells que m'estimo i que a vegades s'han pogut sentir ofesos (ho entenc, eh) doncs per a tots aquests, avui he fet un layer cake! 



O el que es el mateix, una pastís per capes i a sobre...recepta meva!!!! Espero que us agradi!

La recepta és una variació dels cupcakes de llet merengada. Degut a l'èxit que van tenir he decidit intentar un pastís.




Un regal original, profitós i econòmic que de ben segur que us farà quedar bé i esmenar els vostres errors si teniu la mala sort de ser com jo!


      FELICITAAAATSSS!!!!

 
Anem doncs a per la recepta!

PD. Estic molt contenta per que amb 12 dies em superat les mil visites i tot gràcies a vosaltres.

PD. Cada vegada que hi ha un seguidor més...és que m'alegra el dia! De veritat!

PD. Perdoneu per la qualitat de les fotos del tutorial però em vaig veure obligada a fer-les a la una de la nit...

PASTÍS DE LLET MERENGADA AMB MADUIXES

INGREDIENTS PER AL PA DE PESSIC:
Per a 3 motlles de 15 cm.


3/4 cup i 2 tablespoons (116 gr) de farina de reposteria

1/2 cup + 2 tablespoons (78 gr) de farina normal

1 cup (212 gr) de sucre

1 i 1/2 culleradeta de llevat en pols

1/2 culleradeta de sal

1/2 cup (64 gr) de mantega sense sal

2 ous grans

1/2 cup (125 ml) de llet sencera

2 cullerades grans de pasta de llet merengada

ratlladura d'una llimona

500gr de fresons (a gust de cadascú)


MÈTODE:

Preescalfem el forn a 160º . Preparem els tres motlles amb spray antiadherent (si no en tenim ho fem amb mantega i farina).

En el bol de la batedora tamisem la farina, el sucre, el llevat en pols i la sal i barregem suaument fins que es quedi homogeni. Afegim la mantega i anem batent poc a poc.

En un bol a part barregem els ous amb la llet.

Amb la batedora a mitja velocitat anem afegint els la barreja dels ous i llet en tres cops, no afegint un fins que l'altre no està totalment integrat. Un cop quedi homogeni hi afegim les cullerades de pasta llet merengada. Finalment la ratlladura de llimona i barregem fins que quedi una massa homogènia.

Traiem el bol de la batedora i hi afegim les maduixes trossejades. Remenem bé amb una espàtula.

Omplim els motlles per igual i els posem al forn uns 20-25 min o fins que surti un escuradents net.


BUTTERCREAM DE LLET MERENGADA:

INGREDIENTS:

250 gr de mantega

350 gr de sucre glass

3 cullerades de llet semidesnatada

2 cullerades grans de llet merengada

canyella en pols per decorar

MÈTODE:

Posem al bol de la batedora el sucre glass, la mantega i la llet i barregem fins que quedi una crema suau , homogènia i cremosa.

Afegim les cullerades de llet merengada i seguim barrejant.

 
SUPERMEGA MUNTATGE:

Traiem els motlles del forn i deixem el pa de pessic dintre el mateix motlle uns deu minuts.

Passats aquests minuts els desmotllem poc a poc i els deixem refredar a sobre una reixeta (*)

Un cop freds els emboliquem amb paper film transparent i els posem a la nevera una mitja hora. Això ens permetrà que assenti la molla i els puguem igualar sense que se’ns trenquin.

Els traiem de la nevera i amb un ganivet gran, igualem la part de sobre del pa de pessic.
Repetim els procés en els tres pisos.



Un cop fet, posem un pis a sobre el stand giratori (recordem primer posar-hi un paper de forn).

A sobre l’untem de crema de llimona. No ens passem amb la quantitat d’aquesta perquè sinó monopolitzarà el gust. Penseu que el que volem es que li doni un toc, només.


Posem el segon pis i repetim l’operació. Finalment posem el tercer pis. Queda així.



Un cop arribat a aquest punt, comencem el muntatge de la part externa del pastís que es divideix en dos passos bàsicament:

PRIMERA CAPA O CRUMB (CAPA TAPAMOLLES):

Consisteix en anar posant una capa molt fina de buttercream per a tapar imperfeccions o igualar les capes dels diferents pisos del pa de pessic.

Ha de ser una capa fineta, sense molt gruix , per que la única finalitat és deixar el pastís en forma de cilindre, sense cap sortint ni alteració. 


En primer lloc hi posem buttercream a la capa de sobre del pastís. 
Després anem afegint pels laterals, treballant-ho amb molta paciència, amb l’espàtula, sempre paral·lela al lateral del pastís.


Veieu? Els laterals del pastís sempre seran irregulars i la capa crumb serveix precisament per a igualar-los.

 

Abans

Despres

 Important: no hem de posar l'espàtula amb la que treballem el pastís, a dintre el bol de la buttercream, si no volem que aquesta acabi plena de molles.

REPÒS:

Deixem reposar el pastís a la nevera entre mitja hora i una hora, depenent de com sigui el buttercream. És a dir, un de cream cheese, que és més liquidet, necessitarà una hora. Aquest que fem en té suficient amb mitja hora per que és força dens.

CAPA FINAL:

Aquesta és la capa que es veurà i que ens ha de quedar bé.
Primer comencem posant-hi a sobre unes dues cullerades grans de buttercream (que quedi una bona capa, sense por)  i amb l'espàtula l'anem repartint per tota la part de sobre del pastís, fent moviments circulars.



Repartim





Quan ho tinguem més o menys escampat, suquem l'espàtula al bol de l'aigua tèbia i al tornar-la a passar pel buttercream veureu que queda totalment llis.

 

Després passem a fer els laterals amb el mateix procediment. Agafem una bona cullerada de buttercream i anem repartint amb l'espàtula fent moviments endavant i endarrere, mantenint l'espàtula paral·lela al lateral (perpendicular al sostre del pastís). 






 Quan tinguem tot el lateral cobert, suquem l'espàtula amb l'aigua calenta i comencem a allisar.

A partir d'aquí, és com un treball de manualitats en el que es tracta de deixar el pastís el més llis i regular possible. Recordeu anar sucant l'espàtula contínuament mentre ho treballem.











Finalment, amb la punta de l'espàtula fem moviments circulars a la capa de sobre del pastís i hi tirem canyella en pols.

 


Els laterals els he decorat amb un scrapper dentat (*), però això cadascú al seu gust.


 

NOTES:
 
La crema de llimona (Lemon Curd) és això. Jo l'he comprat a la secció gourmet del Corte inglés.

La pasta de llet merengada és això.

És important respectar els temps que demana la recepta. Si no deixem refredar bé el crumb (la primera capa) el resultat final no serà el mateix.

La reixeta en la que deixo refredar els motlles és important. Si no en teniu, utilitzeu una de forn.

Quan suquem l'espàtula a l'aigua és imprescindible assecar-la abans de treballar el pastís.

Un scrapper és això. Podem agafar-lo llis, dentat petit, dentat gran....

Mai em de posar l'espàtula que quedi en contacte amb el pastís dintre el bol del buttercream sinó el volem deixar ple de molles.

Amb els cupcakes de roses em canso de dir que tot és molt fàcil i és veritat. Aquí no ho puc dir tant clar. És a dir, els passos són molt senzills però fa falta fer-ho unes tres o quatre vegades per anar agafant el truquet i que ens comencin a quedar bé. De fet estic disposada a penjar la foto del meu primer “ desastrós-layer-cake” per a que no us decebeu si no us surt a la primera. Em fa molta vergonya però.....tot per vosaltres!



A mi em va anar molt bé seguir el tutorial de l'imprescindible, meravellosa, increïble Swetapolita!! Mireu aquest enllaç i veure-ho que bé ho explica.