lo cupcake: cucurutxos

Video tutorial: com fer cucurutxos casolans

No us semblen irresistibles aquests cucurutxos?

L'any passat vaig publicar aquesta recepta al blog perquè quan la vaig provar, simplement me'n vaig enamorar. I perdudament! D'aquests amors a primera vista que et deixen sense respiració.

Quan la vaig publicar, hi va haver gent que em deia que els hi costava entendre com fer la "tortita" i com donar-li la forma. Així que, ara que em obert el canal de You Tube de Lo Cupcake, perquè no fer un vídeo tutorial d'aquests cucurutxos?

Així que, tot i que en aquest post ja teniu el pas a pas, aquest vídeo crec que us animarà molt més a fer-los i quan ho feu....ja no podreu parar!!! A partir d'aquest moment, canviarà la vostra vida "gelatil".

Us poso els ingredients per a més comoditat:

CUCURUTXOS CASOLANS

25 gr de cacau

2 ous L

110 gr de sucre

80 gr de mantega

30 ml de llet

1 culleradeta d'extracte de vainilla

50 gr de farina

NOTES: Ja veureu que en el vídeo s'esquerda una mica en cono. No passa res! Penseu que quan s'endureixi, una esquerda no afecta.

De tres germans que són genis y uns cucurutxos casolans

L’altre dia em vaig entusiasmar mirant la televisió. Em vaig quedar atònita, patidifusa, expectant. Tot el que rodava al meu voltant va desparèixer, el món es va aturar davant aquelles imatges.No estava mirant cap pel·lícula, de fet no m’agraden massa. Tampoc un documental d’animals, em fa esgarrifança, tot i que és la vida mateixa. No, no és un programa del cor, d’aquells que criden i es diuen animalades; sovint es falten al respecte i pronuncien paraules inexistents, mal pronunciades que et posen els pèls de punta.

Doncs no, el que estava mirant era autèntic art o millor dit, la història d’aquests artistes. Era un reportatge dels inicis del Celler de Can Roca, la història familiar i humil d’aquesta família, el restaurant del qual ha estat nombrat el millor del món. M’agrada aquesta família, m’agrada com són i on han arribat. Desde els inicis dels seus pares amb un restaurant a les afores de Girona, en un barri considerat marginal. Com va dir una dels germans “No era donde Cristo perdió la zapatilla, sinó donde se la robaron”. Els pares feien menjar pels obrers de la zona i van treballar duríssim. Els seus tres fills van crèixer i es van criar al negoci (com hem fet quasi tots els fills d’autònoms) i el granva començar a descobrir la seva passió per la cuina.

És increíble com el gran és el metòdic, ordenat, calculador i perfeccionista. El mitjà és més caòtic i passional i per complementar-se va estudiar els vinc. És un gran somelier.

A part de la qualitat dels seus plats i del seu art, combinen a la pefecció les plats amb el vi més adequat. És una aliança boníssima, una conjunció que només podia conduir a l’èxit.

M’emocionava quan recordaven que ells havien sentit a parlar de la Novell Cuisinne, que havien llegit coses però no sabien que existía. El dia que ho van anar a veure, va ser com un descobriment, com aquell qui veu el mar per primer cop. En fi, que una gent humil, molt sensata i que ha arribat lluny, molt lluny. Em va fer molta gràcia quan conviden als pares a un menú degustació. Els dos força esceptics, sense tallar-se ni un pèl a l’hora de valorar o posar cares estranyes davant aquells mini, mini plats.

Em queien les llàgrimes de riure quan el pare diu “jo no sé...han anat per un camí...” o quan li presenten a la mare una reducció de no sé què i el fill li explica que ha estat tres hores a no sé quans graus. I la mare que diu “tres hores? Amb aquest temps faig menjar per 100 persones” mentre riu.

I després està el germà petit, que era massa petit quan els dos grans van començar. I aquest es dedica als postres, per això és el que més em crida l’atenció.

Conta com va descobrir la seva passió pels gelats. Resulta que amb 19 anys s’estava fumant un puro (crec que a la cuina del restaurant) i se li va ocòrrer tirar el fum a sobre un gelat. El resultat va ser espectacular i a partir d’aquí va ocmençar a investigar.

Actualment regenta una geladeria espectacular on hi pots trobar “entrepans de gelat calent”. No sé, no m’ho pregunteu, només vaig veure que posava un gelat entre dos trosos de pà i després el va posar a una espècie de sandvichera.

La nena (clienta) el tocava i deia que estava calent. Per flipar.

Però el que més em va agradar va ser aquesta sintonía familiar, aquest llaç entre germans (quasi patològic que deia un d’ells) tots vivint ben aprop,aquesta complicitat....No sabeu el que donaria per tenir a la meva germana aprop i crear una empresa amb ella! Mira, que em sembla que li proposaré.

Les paraules finals del més gran d’ell van quedar gravades altra vegada. Va venir a dir que si ho perden tot (es referia a ser el número 1 del món i tot el que comporta) no passara res, perquè ells fan això per que els hi agrada, perquè ho gaudeixen i ho faran mentre ho puguin seguir fent, tinguin o no reconeixement.

Mirant i mirant com feia els gelats i la seva geladeria que feia venir una gana...i vaig pensar....toca fer un altre geladet al bloc, no? Però aquesta vegada ho faré del principi al final. Amb aquesta recepta sorprendeureu a totes les amistats que convideu a berenar i els hi pregunteu...us ve de gust un geladet per berenar?

Vaig descobrir aquest blog, en el que feia els cucurutxos de manera artesana. He variat una mica la recepta en dos aspectes. En primer lloc, si posava les quantitats indicades, em sortia una massa molt espessa, tant que no es repartia per la paella i no quedava bé, així que vaig disminuir una mica les quantitats de farina. I he posat una mica més de cacau perquè jo volia que tinguessin més gustet a xoco!! Mira, una debilitat....

El gelat és de galetes Oreo, publicaré la recepta en el pròxim post.

CUCURUTXOS DE XOCOLATA

Ingredients:

25 gr de cacau

2 ous L

110 gr de sucre

80 gr de mantega

30 ml de llet

1 culleradeta d'extracte de vainilla

50 gr de farina

Mètode:
En primer lloc necessitem uns cucurutxos que ens serviran de motlle. Jo en vaig tres encaixats un amb l'altre per donar-los més duresa . Els emboliquem amb paper de plata. Els apartem.

Fonem la mantega al microones. Barregem la mantega, amb el sucre i el cacau i remenm ben bé fins que estigui integrat. Afegim els ous, l'extracte de vainilla i ls llet i seguim batent. Finalment agreguem la farina i la integrem amb una espàtula fins que no quedin restes.

Deixem reposar a la nevera uns 10 minuts.

Preparem una paella amb una mica de mantega. La paella que vaig utilitzar és de mida mitjana per treballar bé però la massa queda més petita.

Hi tirem unes tres cullerades de massa al centre i fem moviments amb la paella per a que quedi un cercle. La quantitat de massa posar és potser el més difícil d'aquesta recepta. Ha de ser més gruixut que un crep però més fi que una tortita, aproximadament d'uns 3mm de gruix.

Posem el foc mitjà alt (a la meva vitro el numero 7) i deixem que es faci. Començarà a fer bombolles per la part de sobre i veurem que comença a fer-se. En aquest moment li donem la volta perquè es faci per l'altre cantó.

Retirem de la paella i immediatament l'emboliquem per sobre del cucurutxo que tenim com a motlle. Ens molestarà una miqueta als dits però no ens podem esperar a fer-ho ja que un cop comença a perdre temperatura no es queda amb la forma que desitgem.

Deixem refredar.