No us enfadeu i si ho feu....cupcakes de reconcil·liació!!!!!


Voleu un consell? No us enfadeu tot un dia amb la vostra parella. 












Ho podeu fer unes hores però no massa més. 





















Ja, ja sé que això és difícil...bé, és mooolt difícil. 





Els que porteu junts dos anys o no conviviu no teniu vot, eh!!! No val! com diria la meva àvia, vosaltres sou de sucre.


Reconec que sóc caparruda jo! No puc fer-hi més. Estic tan convençuda que tinc raó....bé, és que de fet la tinc sempre! 





I em fa rabia que els altres no ho vegin que la tinc! És que està claríssim, claríssim!


Doncs l'altre dia, en una d'aquestes, Ferran no volia veure que jo tenia la raó altra vegada. I és clar, ens vam enfadar. 




És que quan es posa així no hi ha qui el faci entrar en raó! 


Bé, doncs l'endemà pel matí ell, que no treballava, va passejar a Coulant una hora i mitja i després va marxar a fer encàrrecs. A les 12 jo vaig arribar a casa i pensant que segurament ell no l'havia tret, el vaig passejar una hora més.





Vam dinar tranquil·lament, sense dirigir-nos la paraula. I això que vivim en un pis de 40 metres quadrats!


Per la tarda vaig marxar a treballar i Ferran va tornar a passejar al pobret Coulant dues hores més, aquesta vegada camp a través. A les 20 quan vaig arribar a casa, ell ja havia marxat a entrenar, així que vaig agafar el Coulant i vam caminar junts una horeta més. 






El notava una mica estrany, poc actiu però no li vaig donar importància i com que tots els mals se li passen menjant li vaig donar el sopar. 





A les 23 Ferran va arribar a casa coincidint que jo m'estava dutxant i no se li va ocòrrer res més que donar-li de sopar al pobre gos.

Així doncs, Coulant va passejar unes quantes hores i va sopar dues vegades! Pobreeet...




El cas és que...d'acord...potser aquesta vegada no tenia raó. De fet si em poso a pensar, hi ha moltes ocasions en les que la té ell...com quan em diu que no deixi mal apilades les cassoles recent fregades. Així cauran Neus, em diu. I cauen. 










O quan diu que sempre que m'acabo el rotllo de paper de water mai el canvio...sóc capaç de negar fins l'infinit que jo no he estat! 































El cas és que al dia següent no vam celebrar la nostra reconciliació no...la celebració va ser perquè Coulant havia sobreviscut a la nostra disputa domèstica!





Així que no us enfadeu amb la vostra parella, sobretot si teniu mascota! I sinò, fixeu abans un horari de sortides per evitar errors com aquests!

I per celebrar que tot va acabar bé...avui Cupcakes romàntics, cupcakes d'amor, cupcakes per celebrar que no sempre tinc raó!





Shhhhh!!! Que ningú li digui a Ferran que he publicat aquest post que encara es pensarà que li dono la raó!


PD. Per cert, mil gràcies a tots per visitar-me i fer-me taaaaant feliç! Amb 11 dies de vida hem passat de les mil visites!!! No sé a nivell estadístic el que serà pero per a mi es mooolt!  I tot gràcies a vosaltres!

Espero que us segueixi agradant tant!


P.D. Mil petonets i ànims a la Sonia, una jugadora del meu equip de volei que s'ha trencat un dit...Recupera't aviat, guapíssima. Et necessitem i t'estimem!



RED VELVET CUPCAKES
Recepta adaptada de Martha Stewart




Per a 24 cupcakes

Per al pa de pessic:

2 i ½ cups (326 gr)de farina normal

2 cullerades (tablespoon) de cacau amb pols sense sucre (jo utilitzo el Valor)

1 culleradeta (teaspoon) de sal

1 i ½ cups (302 gr)de sucre

1 i ½ (375 ml) oli d'oliva

2 ous grans a temperatura ambient

1 culleradeta (teaspoon) d'extracte pur de vainilla ( com sempre la que a mi m'agrada:  Nielsen – Massey Vanillas. Madagascar Bourbon Vanilla Extract)

1 cup (250 ml)buttermilk

1 i ½ culleradera (teaspoon) de bicarbonat sodic

2 culleradetes (teaspoons) (10ml) de vinagre blanc

½ culleradeta (teaspoon) de colorant en gel de color vermell ( la marca sugarflair és la que millor va en aquests casos. Altres marques es veurà el cupcake d'un color marró fosc enlloc de vermell)


Per al Cream Cheese Frosting:

226 grams de mantega sense sal a temperatura ambient

340 grams de crema de formatge (Philadelphia) a temperatura ambient

4 cups de sucre glas (a poder ser incing sugar)

¾ de culleradeta ( teaspoon) d'extracte de vainilla.



MÈTODE PEL PA DE PESSIC:

Preescalfem el forn a 170º graus. Posem els papers a la safata dels cupcakes.

Tamisem en un bol la farina, el cacau i la sal.

Amb una batedora elèctrica a velocitat mitja-alta barrejem el sucre amb l'oli. Afegim els ous, un a un, fins que estiguin del tot incorporats amb la barreja.

Afegim la vainilla i el colorant vermell.

Ara reduim a velocitat baixa i afegim la barreja inicial de farina amb tres vegades alternant amb dues vegades de buttermilk. És a dir, afegim farina- buttermilk- farina- buttermilk- farina.

En un bol petit barregem el bicarbonat amb el vingre ben remenat i ho afegim a la massa i barregem durant deu segons més.

Ja podem repartir la barreja per les càpsules (2/3 de la càpsula) i fornejar durant 20 minuts o fins al clavar  un escuradents surti net. 

Deixar refredar als motlles i després passar-ho a una reixeta fins que es refredin completament.


MÈTODE PER AL BUTTERCREAM:

Batem la matega amb la crema de formatge a velocitat mitja- alta uns dos o tres minuts, fins que veiem que queda tot integrat i de consistència tova. Afegim el sucre glas i finalment la vainilla.

Seguim batent fins que quedi una barreja suau.

MUNTATGE:

Posem el buttercream a sobre el cupcake, aquesta vegada sense mànega pastissera, simplement amb un moviment envolvent d'espàtula.

Per la decoració he fet uns llavis de pasta de flors. L'he deixat endurir tota la nit. 
L'endemà li he posat cola comestible i he espolvorejat una magnífica purpurina rojo pasión que m'encanta!

Mmmm...bo, bo!

Que aprofiti!!





NOTES:

1. Aquest frosting queda bastant líquid. L' he fet mil vegades, extreta de mil receptes diferents i sempre passa el mateix. No aconsello decorar amb mànega pastissera per que es desfà la forma amb facilitat i l'aspecte que queda és com si hagués estat tot un dia sota un sol d'Agost.

2. Jo els he emplenat amb melmelada de gerd, tot i que el pa de pessic és molt esponjosos i no fa falta però m'encanta la combinació amb el formatge. Amb un "descorazonador" faig un forat al cupcake i poso el farcit.
La melmelada és de la marca La Fabrica, gustosissississima i especial.

Un truc: passeu la melmelada per la batedora abans d'emplenar-los perquè es pot treballar més fàcilment i queda moooolt, molt millor.

3. Prometo en breu: fer tutorial de com emplenar exactament 2/3 en totes les càpsules per igual i tutorial de com farcir els cupcakes.  
Promès, eh!

NOTA IMPORTANT!


Per qüestions que no vénen al cas vaig haver de repetir la recepta l'endemà.
Bé doncs com la meva capacitat de dispersió ja sabeu que és considerable, em vaig equivocar i vaig posar el doble de Buttermilk i evidentment, com sol passar en aquests casos, sense temps ni més ingredients per repetir-la.

Solament em va quedar creuar els dits i esperar. El resultat va ser un cupcake extremadament sucós que gairebé es desfà en la boca. Així, que ja teniu dues opcions; escolliu la que més us agradi!

CONVERSATION

12 comentarios:

  1. Neus mil gracias por tu dedicatoria de animos.Pero una vez mas te tengo que felicitar por lo bonito que escribes y por la dulzura de tus cupcakes.Eres genial.Un besazo.Sonia.

    ResponElimina
  2. Neus, aquesta vegada he llegit el que has escrit i també he mirat les imatges, jejeje!!! És un plaer llegir-te, tens un to irònic que m'agrada molt; de fotografia no n'entenc gaire, però també m'agraden les imatges, ets tota una artista!!! I que bo que estava el que ens has donat avui, mmmmmmmmm!!!!! Mira que a mi el dolç no em diu gran cosa però cada vegada que tasto algun "d'això" teu el trobo boníssim!!!!
    P.D.: "sabÉs?" No sempre es pot tenir raó però quan un creu que la té és difícil fer-li entendre que el que creu no està en el cert...i quan es tracta de temes gramaticals jo sempre crec que la tinc...sort que hi ha la RAE...

    Un petonàs!!!!

    Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapíssima! Això de voler tenir raó no és massa bo, no? Que tu em diguis que estaven bons es tot un elogi!!

      Moooltes gràcies!

      Elimina
  3. Me encanta tu blog. A ver si algún día me animo con los cup cakes. Un besazo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei! Gràcias Ruth!! Pues claro que si! Solo es ponerse y es muy fácil! Si tienes cualquier duda me preguntas y te ya está!

      Besito

      Elimina
  4. Neus, tens tota la raó!! millor no enfadar-se, però a vegades no es pot evitar...i més quan els 2 voleu tenir la raó...!!jeje!!
    Ara q si li fas aquest cupcakes al Ferran segur q se li passen tots los mals i de seguida us reconcilieu!!
    Cada vegada m'agrada més el teu blog, l'estetica, les historietes q expliques i les fotos!! ja em faràs classes!!;´))
    petons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi!! Però jo classes a tu?? A la que ha guanyat un premi???? Moltes petonets!!

      Elimina
  5. Yo es que con mi pareja nunca discuto y mira que llevamos tiempo juntos.
    Besitos


    (cada dia estoy peor)

    ResponElimina

Subir