Ja ha arribat el Nadal i falta poc pels Reis!!!!
Llums al carrer, garlandes, arbres decorats, tovalloneres daurades, boles lluents penjant de tot arreu...I a mi...a mi que no m'agrada gens!
Jo faig l'esforç però no m'agrada i no puc fer-hi més.
"Això és per que no hi ha nens a casa" ,em diuen moltes dones quan surt el tema. Ara ja he après a no contestar i donar a entendre certa indiferència respecte a aquestes paraules.
Potser hauré de modificar aquest post d'aquí uns anys però ara per ara m'indigno! Dubto que tenint una criatura augmenti el meu sentiment Nadalenc. Altra cosa és que em sumi a la multitud i faci veure que m'il·lusiona!
Tot i així, algú s'ha parat a pensar en les pobre criatures? Els hi diuen durant anys que hi ha tres senyors i/o un gordet vestit de vermell que els hi porten regals cada Nadal. No perque si, sinó per que se suposa que s'han portat bé durant els 365 dies.
Per no parlar d'un tronc que caga xuxes a cop de bastó!
Però es clar, arriba certa edat que comencen a veure que alguna cosa falla i comencen a sentir rumors a l'escola. Llavors els nens es solen classificar en quatre tipus diferents de reaccions:
REACCIÓ A: el nen sospita que potser tots aquells senyors no existeixen i ho pregunta als pares de manera insistent però amb una entonació clarament encarada a que els pares confirmin tal existència. No volen saber la crua realitat!
REACCIÓ B: els nens directes, els que volen saber si es veritat o no i actuar en funció d'això. Si no és veritat, no passa res, és qüestió de seguir fent la pilota als pares.
REACCIÓ C: els nens que ja saben que tot és una farsa però no diuen res a casa. Pensen que si diuen als pares que ho saben se'ls hi acabaran els regals. Aquí són els pares els enganyats!
REACCIÓ D: els nens innocents que no s'acaben de creure que tot era mentira, que els seus propis pares els han enganyat. Se'ls hi queden els ulls plorosos i normalment es passen una estoneta esbalaïts. Quan desperten de l'impacte només encerten a dir amb veu tremolosa: i el Ratocito Peres també sou vosaltres?
Si és que se t'ha de trencar el cor, pobrets meus! Per això moltes vegades penso en si realment val la pena tanta mentira, tanta falsa il·lusió...
La solució la vaig trobar parlant un dia amb la meva supermami. Mentre jo no deixava d'exposar.-li els meus arguments ella em va dir: "Tu ho recordes? Tens un trauma del moment en el que t'ho vam dir?"
Vaig haver de reconèixer que ni tan sols recordo el moment, la veritat.
"I...recordes la il·lusió amb la que anaves a veure la cavalcada? I miraves impacient el balcó per veure que t'havien portat els reis? Recordes esperar impacient a que els reis passessin tota la nit repartint els regals?"
I sí, això ho recordo i molt.
No em va dir res més. Jo mateixa m'havia donat la resposta.
Així que pels nens, pels petits, m'agradarà el Nadal i el gaudiré i els hi crearé aquesta il·lusió per que sé que la recordaran tota la vida. Penjaré decoracions daurades i plantes plastificades, adornaré l'arbre de Nadal, posaré tovallons de paper d'horribles estampats nadalencs, de conjunt amb portatovallons daurats que costa saber que són, menjaré galets, faré veure que canto nadales, i conforme s'apropin les dates començaré a amenaçar als nens del meu voltant de que si no es porten bé el Reis els hi portaran carbó. Prometo fer-ho tot!
I evidentment no podia faltar un postre ben Nadalenc! Tornen a no ésser cupcakes (aahhhhhh!!!! no us preocupeu, no he perdut la devoció-obsessió per ells; això mai!).
Però resulta que vaig veure aquesta recepta en un post de la Sandra , que és una noia que té un bloc xulíssim que és diu Apfelstrudelkuchen on hi ha unes receptes molt interessants! Ella a la vegada la va modificar del bloc Más dulce que salado, de Mara, un bloc que val la pena visitar!
Seguidora empedernida de totes dues!
Seguidora empedernida de totes dues!
Doncs vaig veure: Bundt Cake de Turrón de Suchard! I aquí se'm va ennuvolar la vista, els sentits i tot i vaig pensar que ho havia de fer si o si.
A més hi ha famílies normals (no com la meva) a les que sovint sobra torró per casa i ronda pels armaris mesos i mesos! Doncs aquesta és una bona forma de poder aprofitar aquestes sobres.
Però...el que jo faré no serà un bundt cake, no no pot ser per dues raons:
- No tinc motlle bundt cake
- No és el millor moment per comprar-me'l
Així que he fet la mateixa massa però amb un motlle normal, rodó, de tota la vida. Una bona decoració i llestos!
BON NADAL AMB RETRÀS I QUE ELS REIS US PORTIN MOOOLT CARBÓ (per lo dolcet que és!)
PD. Recordeu que si us agraden les meves receptes i les meves històries us podeu fer seguidors del meu bloc. M'encantaria!
PD. Mil gràcies per les vostres visites! Sou genials!
PD. Ja podeu seguir-nos a facebook i pinterest. Teniu els enllaços a la dreta del post.
PD. Recordeu que si us agraden les meves receptes i les meves històries us podeu fer seguidors del meu bloc. M'encantaria!
PD. Mil gràcies per les vostres visites! Sou genials!
PD. Ja podeu seguir-nos a facebook i pinterest. Teniu els enllaços a la dreta del post.
PASTÍS DE TURRÓ DE SUCHARD:
INGREDIENTS:
200 gr. de torró de xocolata Suchard ( jo he posat el que porta trossets d'Oreo! Mmmmm!!!)
75 ml. de sirope de xocolata
250 gr. de mantega
200 ml. de buttermilk
200 gr. de sucre
360 gr. de farina
4 ous grans (L)
1 culleradeta d'extracte de vainilla
3/4 culleradeta de llevat
1/2 culleradeta de bicarbonat sòdic
1/2 culleradeta de sal
MÈTODE:
Preescalfem el forn a 170ª. Preparar el motlle amb mantega i farina o amb spray desmotllant.
Tamisem la farina, el llevat, el bicarbonat i la sal i ho apartem.
Fonem el torró, prèviament trossejat, al bany maria. Afegim el sirope de xocolata i remenem bé fins obtenir una barreja uniforme i ho apartem.
Al bol de la batedora i posem el sucre amb la mantega, batent a velocitat mitjana fins que la barreja quedi cremosa i d'un color blanquinós.
Afegim els ous un a un, deixant que s'incorpori un fins posar l'altre.
Finalment afegir la farina que teníem tamisada en tres vegades, alternant amb el buttermilk. (farina-buttermilk- farina- buttermilk- farina).
Posem la barreja al motlle i fornegem durant uns 60 minuts.
GANACHE DE XOCOLATA:
100gr de xocolata
100gr de mantega
Posar els ingredients al bany maria fins que s'integrin totalment.
MUNTATGE:
Tirar per sobre la xocolata calenta deixant que regalimi pels laterals. Jo ho he decorat amb sprinkgles de xocolata blanca i negra.
NOTES:
El buttermilk el podeu fer però jo el trobo sempre al Lidl sense cap problema.
El pastís original no porta cobertura perquè el mateix motlle del bundt cake deixa una forma espectacular. Si ho feu amb motlle normal com jo és millor decorar-ho amb alguna cosa, sinó queda força auster.
Els puntets negres que apareixen pel mig del pa de pessic són exquisits trossets d'Oreo!
.JPG)
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada