Doncs bé, seguim per on ens haviem quedat.
Estàvem en que ja no he recordat de felicitar
a la persona en qüestió i ja he fet el ridícul, amb un tartamudeig totalment
delatador.
- - Ehhh..si...mmm...t’anava a trucar
però...d’això...havia de...ehhh...és que em va...d’això...sortir un imprevist...
I el meu interlocutor em deixa així,
balbucejant coses extranyes. És la seva venjança, fer-me passar la mala estona
de les excuses i mantenir el major nombre de segons possibles el meu patiment,
amb aquells fogots que et pugen per les galtes.
-
- Vaja que te n’has oblidat altra
vegada, no?
Aix, ja està! Per fi! No sé per que no puc fer
la confessió des d’un primer moment i evitar-me l’estona ridícula. Seria més fàcil i sobretot més curt
i indolor.
Però després de tot això...què arriba?? Què ve
després d’un aniversari?? Doncs el moment del regaaaal! Moment igual d’emprenyador!
Es que mira que és carregós, eh! Això pot ser
més o menys carregós en funció de la persona a qui li has de fer y la persona o
persones amb qui l’has fer. Anem per parts.
Si la qüestió es de “a qui hem de fer el regal”,
doncs no és el mateix fer-li a la teva germana a la que adores, i saps
perfectament el què vol, les seves inquietuds..o per la teva mare, conformista
i agraïda a més no poder.
Quan és pel pare...perdó, quan és per al meu
pare, la cosa es complica, i molt. Però ell ja ho té això de ser complicadet!
Mireu, no pot ser una colònia perque regalis
la que li regalis, serà massa forta.
No pot ser un jersey que no sigui un polo
d’una mateixa marca en concret que té el coll especial (ell de coll ample);
motiu pel cual tampoc li podem regalar camises.
Una vegada que li vam regalar uns pantalons,
van resultar ser molt calurosos!
Un marc de fotos electrònic (ell és un amant
de la fotografia) que encara no ha obert.
Li encantarien estris de cuina, però llavors
es la meva mare la que s’enfada per que diu que ja no s’hi cap a la seva cuina.
"D’aquí poc haurem de sortir nosaltres de casa per encabir-hi els estris de tun
pare!"
(sempre recordo divertides discusions entre
ells dos a casa quan el meu pare entrava per la porta amb una paella nova).
I un llibre? A ell li encanta Egipte! Doncs
sí, en tantes ocasions li hem regalat llibre d’Egipte que ni la biblioteca
nacional! I se’ls mira, i se’ls torna a mirar....
I si el regal és per a una amiga? Quantes
vegades no li has regalat aquella bossa de mà que tant li agradava quan ja ho
havia fet sa germana?
A més, li veus a la cara quan no ho has encertat!
També hi ha el cas en el que vols canviar a
aquesta amiga.
Per exemple, a tu t’encanten els accesoris vintage i penses que
no pot ser que a ella no li agradin. Que ho diu perque mai els ha portat i lo
guapa que estaria amb unes superarracades supervintage!
Però no és així, no, i
no li agraden i punt!
Tot són problemes!
Però ara passem a la següent qüestió: AMB qui
fem el regal? Perque si a totes les complicacions li hem d’afegir diferents
opinions, ja és la repera!
- - I si li comprem un jersey de punt?
-
- No, em va dir que ja no el volia.
-
- Escolteu, i una pulsera?
-
- Doncs a mi l’altre dia em va dir
que li feia falta el jersey.
-
- El que li fa falta són unes
arracades.
-
- I d’on li agrada el jersey?
-
- Per que ha d’anar a la boda de la
seva amiga d’aquí un mes.
- A una boda? qui es casa?
-
- Jo crec que encertarem més un bon
llibre!
-
- Aquella amiga del seu poble!
-
- Bueno, noies he de marxar. Així
doncs que li agafem?
-
- Ahhh! Aquella que va deixar el
primer xicot?
-
- I qui pot anar a comprar-ho? per
que jo treballo tot el dia...
- - Segueixo pensant en un bon llibre.
-
- Per que de quin color és el vestit
que portarà a la boda?
-
- Alguna cosa barateta, eh!
-
- Què li vam comprar a l’Ariadna?
Aquesta conversa és entre un grup de cinc o
sis noies i no s’acaba mai!!! A l final marxes a casa sense saber qui comprarà
el regal i què li comprarà. Horrorós!!!
Però una de les moltes coses que m’ha donat la reposteria és que ja tinc
regals. I funciona!
Un paquetet de cupcakes (assegurant-se prèviament dels
gustos) sempre agrada i fa il·lusió. A més saben que has dedicat una bona
estona.
I si en lloc de cupcakes, canvio una mica aquesta vegada? I si faig
unes mini cookies i les poso en un pot ben bonic? I si cobreixo la tapa amb una
tela? I si faig una targeteta amb un segell meu i amb fabric tape?
Creus que li agradarà? Doncs avui a Lo Cupcake
unes mini cookies en forma de regal!
PD. Gràcies per ajudar a fer una miqueta més gran aquest delirant món de Lo Cupcake, fent que arribem a 99 seguidors!! Gràcies!!!!
PD. També podeu seguir-me al facebook.
MINI COOKIES (o cookies en funció de la mida
que els hi volgueu donar vosaltres):
INGREDIENTS:
500gr de farina
250 gr de sucre blanc
250 gr de sucre morè
250 gr de mantega
2 ous L
1 cullerada de bicarbonat
1 cullerada d’extracte de vainilla
1 kilo de pepites de xocolata
MÈTODE:
Preescalfem el forn a 175º
En un bol a apart afegim la farina i la
cullerada de bicarbonar i ho apartem.
En un altre bol batem els dos ous.
Afegim els
250 gr de mantega. Aquesta mantega l’hem d’estovar al microones però mai, mai
l’hem de derretir del tot. Si ens passem no quedaran les cookies com haurien de
quedar. Mireu a la foto com ha d’estar la mantega (al meu microones jo ho vaig
fer uns 40 segons).
Seguim batent sense preocupar-nos de que quedi
homogèni. En aquest moment afegim els 250gr de sucre blanc i els 250 gr de
sucre morè i removem bé fins que quedi una massa homogènia.
Un cop tingui aquest aspecte hi afegim la
cullerada de vainilla (jo reconec que em poso un bon xorret per que m’agrada
moolt).
Progressivament anem afegint a aquesta
barreja, la farina amb el bicarbonat que teniem apartats. Anem afegint poc a
poc mentre remenem. Veureu que cada vegada la massa es torna més densa fins que
haurem de canviar les varilles per l’espàtula i seguir remenant.
Ara ve la millor part, quan afegim les pepites
de xocolata!! He de reconèixer que la recepta original diu que se n’ha de posar
500gr però jo no en tinc mai prou! Amb un kilet queden genials, feu-me cas!
Anem amassant bé amb l’espàtula fins que queda
tot integrat.
Després agafem petits grapats de massa i els
anem col·locant a la safata del forn, separats entre si. La mida de les boles
va en funció de com volgueu de grans les cookies.
No cal donar la forma de bola a la massa, ella
s’anirà aplanant quan la posem al forn. Encara que sembli impossible, això
passa. Miraculosament passa de bola mal feta a cookie preciosa.
Posem la safata al forn i fornegem durant 10
minuts si feu una mida de cookie més o menys estàndard.
Si feu mini cookis com jo, amb 7 minuts és
suficient.
És important que un cop les treieu del forn no
intenteu desenganxar-les de la safata perque encara estan toves i es trencaran.
Espereu que estiguin fredes i ja les podeu treure amb una espàtula.
NOTES:
El paquet de pepites de xocolata només el
trobo al Mercadona. Vénen amb paquets de 500gr.
El temps de fornejat dependrà de com us
agradin les cookies: més torradetes o menys.
Amb aquestes quantitats surten moltes cookies,
però moltes. En el meu cas no hi ha problema perque tinc per repartir però si
no en voleu fer tantes, reduiu els ingredients a la meitat.
.JPG)
Neus,
ResponEliminaMe maravillas con esa forma de presentar las cookies de chips de chocolate para regalar.
Son estupendas!!!
Me quedo con tu receta ya que las he intentado hacer varias veces y al final se me acabaron expandiendo demasido y buff... Jejeje
Un besito guapa!
Muchas gracias guapa! Me alegro que te haya gustado!
EliminaSeguro que te salen perfectísimas. Esto no es nada comparado con las virguerías que tu haces!
Besos
Que buena pinta tiene este blog, y estas galletas, mmmmmmmmmmmm, las tengo que hacer, que ricas que se ven!!! Besotes www.conuntoquedeazucar.com
ResponEliminaMuchas gracias guapa! Todavía rondan por mi cabeza tus cupcakes de chocolate y platano....
EliminaBesitos!
Pero que buenas!!.Gracias por seguirme...ahora yo tmbien t sigo :-)
ResponEliminaUn beso.
Muchísimas gracias! Me encanta tu blog así que allí estaré!
EliminaGracias por pasarte!
Besos!
Hola Neus! M'agrada molt el potet amb les mini cookies! I las fotos m'han encantat! Una matricula de presentació! I .. 99 seguidors .. enhorabona!
ResponEliminaEt volia comentar que alguna vegada he comprat les pepitas de xocolate Valor,blanques,negres i amb llet a la secció Gourmet del Corte Inglés de Tarragona. Abans de Nadal també les vaig trobar al Lidl(marca Belbake) negres 50% i blanques també en paquets de 100grs. No sé si en tenen sempre. No Hi anem sovint.
Dius que per fer les cookies utilitzes la mantega toveta i no derritida. A casa ho fem al gust del consumidor!
Si els volen cruixents, fem com tú, i si volen que quedin tovetes, com les americanes, afegim la mantega totalment derritida. Així tenim a tots contents! Aixó sí, hem de fer dues mases.
La meva neta, la Cristinita, els vol com ho fas tú i l'Ana, la meva filla vol que siguin toves i quant més grans millor!( vull dir masticables, m'entens?)
Bé , res més, encara que...
...aquesta setmana ha de neixer la neta Martina! sera nostra neta Valenciana!
petons ;-) x
Hola Elisabet! Moltes gràcies per la informació perque alguna vegada havia volgut combinar diferents pepites però no sabia on trobar-les!
EliminaTens raó amb lo de la mantega, és qüestió de gustos! A mi m'agraden cruixents, cruixents!
Ja sereu un memnbre més a la familia! Diuen que els nens arriben amb un pa sota el braç...la Martina ho farà amb unes delicioses galetes de la seva àvia!
Molts petonets!
Que regalazo y que pinta!!uhmmmmmmmmmmmmmmm
ResponEliminaSón precioses!! La idea de posar-les al potet queda genial per regalar :D
ResponEliminaEm quedo per aquí i així vaig "cotilleando" una miqueta !!
És tot molt maco :D
http://lovelygalletas.wordpress.com/
Hola Georgina! Moltisisiisismes gràcies! M'alegro que t'hagi agradat!
ResponEliminaAra passo a veure't!
Petonets
HOLA!!!quina bona pinta, aquesta recepta la farem, pepites de xocolata, tambe en venem als mercats municipals, a part son sense gluten i sense lactosa.
ResponEliminagracies per la recepta i una forta abraçada
Receptes amb vida
Hola Silvia! No havia vist el comentari! Si? No sabia que en venien sense lactosa ni gluten!
ResponEliminaGràcies per la informació i per visitar-me! Molts petonets!
Descubrir ayer tu blog me dió el empujón que me faltaba para lanzarme a hacer algo dulce! Cierto es que se me han expandido un poquitín las galletas y no me han salido tan minis, pero debo reconocer que están buenísimas!! Felicidades por el blog! Lo próximo son los cupcakes!
ResponEliminaMe alegro que no haya sido una DECEPCIÓN y te hayan salido requetebuenas! Me gusta haber sido el empujón y espero que te animes prontito con los cupcakes!
EliminaMe he pasado por tu blog y .....me encanta!!! Que presentación tan guapa, es que me encantaaa! Lo de zorras parciales de caràcter complicado es....simplemente genial!
Me he leído enteritas las dos entradas así que no tardéis en colgar rapidito la siguiente! Enhorabuena guapa!