De metges equivocats i cors amb retard



Jo no sóc una companya de viatge típica, li deia a Ferran l’altre dia, en referència a la relació de parella.




I és veritat, sóc un autèntic desastre. La major part d’amigues meves o conegudes fan coses com portar crema de mans a la bossa de mà. Sempre porten cleenex o tovalloletes. 



Quasi sempre les acompanya una ampolleta d’aigua i fins i tot, un protector labial, algun que altre tampax o compresa i una cartera proveïda de diners i identificació.





Doncs jo no, jo no i ja està! Diuen que els homes no són capaços  fer dues coses a la vegada. Jo sóc dona i en ser fer fins a quatre, de coses a la vegada! 

I a part de fer-les totes sóc capaç de cremar les cortines de casa, tirar un imant de nevera a l’aigua bullent dels espaguetis i caure de cul amb el gos mentre intento sufocar les cortines.



La cara de Ferran al entrar a casa i veure aquelles COSTOSES cortines ho definia tot! Intentava explicar-li o més aviat justificar-li l’acció però és que allò no es podia defensar de cap de les maneres!



No recordo dates senyalades, ni festius ni res. Només dir-vos que vaig obrir la consulta en pena festa major del meu poble. Me’n vaig adonar quan a les 18 hores se’m va ocórrer mirar al carrer i veure que tot estava tancat.



Per  qui més greu em sap es per Ferran que ha d’anar darrera sufocant els petits incendis que deixo al meu pas.


No sé contes infantils, no vaig mirar barrio sésamo, i no sé refranys, que sovint modifico segons escau. D’aquesta manera he arribat a dir coses com : “ Unos cardan la lana y otros tejen la paja”, “es más feo que un perro verde”, “más virgen que las gallinas” I així en podria dir moltes. 





-         A mi ja m’agrada que siguis així...- em diu pobret.

Aix..inocent! No pensa el mateix després d’haver cremat les cortines.



Feia un temps que Ferran arrossegava un petit eccema a la cara. Després de posar-se milions de cremes no li passava així que el vaig convèncer per demanar-li hora al meu dermatòleg de tota la vida. 



Quan vam arribar a la clínica entra per la porta un senyor que s’assemblava molt al meu metge però que no ho era. 

Entra espitós, amb corbata de llacet, amb cabells que em recorden a Einstein i diu:



-         Treu-te tota la roba, només amb calçotets. Ara torno.




I marxa. Jo no entenc res. S'assembla al meu metge però no ho és... Miro a Ferran,, davant meu, en calçotets i amb les mans davant les seves parts com si fos un jugador a punt de fer de barrera en una falta, i mirant-me amb cara de desconcert.



Entra el metge i entre el seu discurs força atropellat ens diu que no li diguem res, que de moment parlava ell.



Jo en un moment li intento explicar que havia demanat hora pel meu doctor. En sentir això em diu:



-        No, és el meu germà. Jo sóc psico- neuro- inmuno-endocrinòleg i dermatòleg.


-        Com? No jo...hi hagut algun error...


-        No digui res, no digui res.


La meva cara era tot un poema, no estava entenent res i Ferran allí de peu, despulladet. 


I aquell home que se'l comença a mirar, i l'esquena i les cervicals, i la cadera i les ungles.



-        Si jo només venia per un petit eccema...

-        Deixi, ara no parli vosté. Deixi'm fer!



Aquella situació va ser força surrealista. Jo només volia que el meu dermatòleg li receptés una cremeta a Ferran!





-        No es preocupi que la cremeta la tindrà. No es preocupi que li faré la recepta. Però no és millor saber per que li surt això?



I llavors vaig començar a entendre de què anava! Fins aleshores anàvem molt perduts però al dir això ja em vaig començar a tranquil·litzar. 


La meva desconfiança inicial va fer que ell em fas aixecar a observar cada anomalia de Ferran que pel que es veu, deu estar fotut fotut!




En fi, tot força raonable, lògic però donant com a tractament un tipus de teràpia que només una petita part de la població podria fer: treure's l'estrès, meditació, correcta alimentació i natació, classes d'higiene postural, fisioterapeuta, res d'ordinadors portàtils.



El que més gràcia em va fer va ser quan li va aconsellar la natació diària però amb snorkel! Només així s'aconsegueix una correcta alineació postural, deia. 


No em vull imaginar a Ferran nedant a la piscina municipal amb ulleres i tub! Jajjaaja! Aniria pel carrer i la gent diria, Mireu, és el de la piscina!



-        Jo sempre dic als meus clients: si no neda, no cal que torni!



Doncs anem apanyats!





En fi, que ni tan sols vaig ser capaç de demanar-li una visita correctament. 

Així que carinyo, per aguantar-me, per solventar la meva poca previsió que fa que hagis de córrer cap al supermercat a última hora a comprar farina, que m'acompanyis a tots les botigues de reposteria, que enteguis totes les hores que em passo a la cuina i amb el blog, per agradar-te que jo no sigui típica, per tot això et regalo uns cupcakes en forma de cor!





Si ja ha passat el dia de Sant Valentí, ja ho sé però ja sabeu, si ho faig quan toca, ja no sóc jo!




PD. Aquesta setmana he estat un mica desapareguda i no he pogut agrair a les noves incorporacions al facebook! Què bé ens ho passarem!



P.D. Moltes gràcies als que us heu fet seguidors del meu blog! Gràcies a vosaltres ja en som 122!!!!!!



PD. M'encanta que em comenteu les entrades, em fa feliç! Gràcies a tots els que heu perdut una estoneta per fer-ho!A vegades trigo una miqueta (especialment aquesta setmana que ha estat complicadeta) però ho contestaré tot!



CUPCAKES CHEESECAKE DE MADUIXA


(Recepta adaptada de Martha Stewart)
Per a 32 cupcakes



INGREDIENTS:


½ paquet de galletes Digestive


3 cullerades grans de mantega, fosa


300 gr i 5 cullerades grans de sucre


170 gr de maduixes


900 gr de crema de formatge


1 cullerada d'extracte de vainilla


4 ous L, a temperatura ambient



MÈTODE.


Preescafem el forn a 165º. Preparem les càpsules al motlle de cupcakes.



Triturem les galletes i les barregem amb la mantega fosa i les 3 cullerades de sucre. Ho barregem bé i anem omplint una fina capa a cada una de les càpsules. Posem al forn durant 5 minuts. Les traiem i deixem refredar.





Triturem les maduixes fins que quedi totalment líquid. Després ho colem, separant les llavors i impureses. Hi afegim les dues cullerades de sucre i ho ho reservem.




A un altre bol afegim la crema de formatge i batem a velocitat mitja-alta, fins que quedi una consistència cremosa. Baixem  a velocitat lenta i afegim els 300 gr de sucre i batem fins que quedi integrat. Afegim la vainilla i la sal.

Finalment afegim els ous, un a un, fins que estiguin integrats.




Anem omplint les càpsules que ja havíem preparat. Posem una gota del puré de maduixes amb una cullera mentre anem dibuixant un cor.




Posem el motlle al bany maria durant uns 22 minuts i deixem refredar.  Posem a la nevera unes 4 hores abans de menjar.



NOTES:

- Els cors que veieu a la fotografia estan fets seguint el mateix procés, però enlloc de fer-ho a unes càpsules de cupcakes, ho he fet amb uns talladors en forma de cor.


- La crema de formatge que he utilitzat és la Philadelphia.


- Enlloc de fer forma de cor, podeu tirar tres gotes de maduixa i amb un escuradents aneu fent dibuixos, donant un aspecte marmolat.


- L'única dificultat d'aquesta recepta, és trobar algun recipient suficientment gran per que poguem fer el bany maria.



Doncs això es tot! Estan bonísims, bonísims!!!!! Però bons bons!

CONVERSATION

8 comentarios:

  1. Son pastelitos de queso por lo que he entendido no????que ricosssss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa! Pues si, solo que puestos en capsulitas!
      Besos

      Elimina
  2. Jajajajaja vivir contigo debe ser toda una gran aventura!!!
    Me encantan leer tu blog!
    Un petonàs!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias guapa!

      Pues si, un poco agotadora la convivencia...jajaaja

      Me encanta que me leas y que te guste! Y cque comentes...pues ya...lo mejor!!!
      Molts petonets per a tu també!

      Elimina
  3. Que divertit i que maco!! ;) hehehehe!

    Els cupcakes t'han quedat genials i segur que estaven boníssims! Fan una pinta... :P

    Una abraçada guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristina!

      Moltes gràcies guapa! Tens un blog genial! M'ha encantat! Ja sóc seguidora teva!

      Petonets

      Elimina
  4. Ja tens una seguidora més. M'agraden els cupcakes perquè són d formatge. Qualsevol pastis de formatge és benvingut.
    Intentaré la teva recpta. Moltes gracies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rosa Maria! Gràcie per visitar-me! A mi també m'encanten els pastissos de formatge!

      Aquests estant boníssims! Ara vaig a veure't!

      Petonets!

      Elimina

Subir