L'equilibri en un mona



- Aquesta balança no està equilibrada, li deia un professor de laboratori a un alumne seu, davant una balança d’aquelles antigues.





L’alumne posa una cara com d’alleujament. Ara ja entén per que no li sortia res de res! Jo que me’ls miro i penso i penso. En aquells moments meus de dispersió...



Primer em quedo embovada mirant aquella balança antiga que m’encanta. És supervintage!




I després penso en l’equilibri i en que aquella balança no ho està i en que el pobre alumne estava frustrat, pel que ha demanat ajuda al professor, pel que el professor després d’una estona ha determinat que allí “no hi havia equilibri”.



I penso jo...que aquesta frase la podria aplicar quasi cada cinc minuts en 24 hores d’un dia meu. Amb això, no sé si vull dir que estic desequilibrada! Espero que no...però sí que és veritat que la meva vida ho està força. I la de molts...crec!




O no és desequilibrat tenir més feina de la que realment pots fer?  

 Quan el telèfon de la feina sona i sona i has d’interrompre el  que estàs fent i després seguir per tornar-te a interrompre i finalment haver-te de quedar fins les tantes a acabar la feina que no has pogut fer durant l’horari laboral. 


Aquí no hi ha equilibri per enlloc!



I miro l’estudiant, tot joiós ara per que el professor li “ha equilibrat la balança” i ara tot surt bé. I si tot fos tan fàcil sempre? 




I si poguéssim equilibrar sempre les situacions, simplement ajustant uns pesos?



I penso amb el desequilibri de la meva vida. Aix, vida meva i desequilibri meu! Si  pogués fer que tot s’equilibrés...com el professor amb la balança. 


I si sortim de l’àmbit laboral (en el que crec que tota la població hi està en desequilibri) i anem a l’àmbit social?



És equilibrat doncs que l’entrenador em faci saltar les grades del pavelló dos en dos, amb els peu junts 20 vegades? Nooo!!! I per cert, l’altre dia pensava que això em passarà factura als meus genolls quan tingui 50 anys i llavors sí que ja estaré desequilibrada del tot!





El desequilibri envaeix les nostres vides, a cada instant i només apareix a la bàscula, en forma de número digital, quan comprem un kilo de pomes. La resta del dia, desapareix.






No és desequilibrat el tràfic? No està desequilibrada la nostra alimentació (en la majoria de les ocasions?



Observo l’alumne, tot cofoi, amb la seva balança perquè ara sí que ja li surt l’experiment! 

Però mentre el miro tinc ganes de dir-li que el desequilibri l’acabarà envaint en algun moment de la seva vida! 


Arribarà a casa mort de gana i es menjarà tota una bossa de patates i després tindrà mal de panxa. Per què? Per que no ha menjat de manera equilibrada. No estiguis tan cofoi, estudiant, que avui l’has pogut vèncer però tard o d’hora t’enxamparà!



Però..perquè miro el desequilibri sempre des de la vessant negativa? Es clar! Ho he de mirar per la positiva!!!!




Per que no és també desequilibri quan quedes amb els amics i dius “jo una cerveseta i marxo que demà he de matinar” i resulta que te’n veus cinc i estàs fins les les 4 de la matinada en una de les millors nits de la historia? No és encantador aquest desequilibri?




I no és desequilibrada la passió que tinc pels cupcakes i el blog, que fa que estigui fornejant a la una de la matinada quan l’endemà m’he d’aixecar a les 7?



I no està desequilibrat l’enamorament? Que estiguem dies sense quasi menjar i amb unes papallones a l'estomac que fan que riguem les 24 hores del dia?




Perque...no és desequilibrat per exemple, anar de rebaixes? Si no visquéssim en la societat que vivim i ens poguéssim veure a través d’una espiell mentre anem de rebaixes pensaríem: “aquesta gent està desequilibrada!” . O no? Anar de botiga en botiga perque si, sense buscar res, sense necessitar res , només a la recerca d’aquella ganga (que ja us dic que mai hi és) i que a sobre no ens fa falta? I que de fet, potser mai l'utilitzarem?





És que potser no hi ha un gran desequilibri en l’amor d’una mare? Capaç de donar la vida la vida pels seus fills?



Així doncs, mentre miro l’alumne em donen ganes d’aixecar-me i dir-li: “ i no és bonic el desequilibri? I no és maco estar un pèl desequilibrat?




Què seria de la nostra vida sense ell? Què seria de la meva vida?



No, no ens equivoquem. L’equilibri és maco i necessari a la seva manera però el desequilibri...no és encantador?




Així que per tots els desequilibrats de la rebosteria com jo, us deixo una mona de pasqua, la meva primera mona de pasqua feta amb molt de carinyo i molta dedicació!



Espero que us agradi moooolt!!!



P.D. Benvinguts a tots els nous seguidors tant del blog com del facebook! Poc a poc anem sumant!



P.D. Pels que encara no ho sou, si voleu rebre les històries, les receptes i els tutorials, només us heu de fer seguidors i així m'ajudeu a fer una miqueta més gran Lo Cupcake.



SUPERMONA DE PASQUA



Recepta extreta de sweetmania



PER FER EL PA DE PESSIC:



INGREDIENTS:

4 ous

220 ml d'oli

300 ml de llet

500 gr de sucre

450 gr de farina

20 gr de llevat en pols

una mica de sal



MÈTODE:



Preescalfem el forn a 180º . Preparem un motlle amb spray antiadherent o amb mantega i farina. Jo he utilitzat un motlle de 229 X 76mm.



Tamisem la farina amb el llevat i apartem.



Separem les clares i les muntem a punt de neu amb la miqueta de sal.




Al bol de la batedora elèctrica barregem els rovells, el sucre i l'extracte de vainilla fins que quedi una barreja espumosa.



Afegim l'oli i la llet i seguim batent fins que s'incorpori.





Afegim la farina que teníem tamisada i seguim batent.



Finalment hi afegim les clares d'ou a punt de neu i les anem integrant amb una espàtula, fent moviments envoltants, de forma suau per evitar que baixi el volum.






Posem la massa al motlle i fornegem durant 1 hora aproximadament. Si el motlle és com el meu, anem clavant el ganivet per comprovar que l'interior està cuit del tot.



Deixem refredar dintre el motlle i després de treure'l el posem a refredar en una reixeta.






COBERTURA DE GANACHE DE XOCOLATA:



250 gr de xocolata

250 ml de crema de llet



Trossegem la xocolata i la posem en un bol. Escalfem la crema de llet a punt d'ebullició i la tirem per sobre la xocolata. Deixem reposar uns segons i després comencem a remenar amb una vareta fins que quedi una barreja cremosa.



PALS DE XOCOLOTA:



250 gr de xocolata



Trossegem la xocolata i la desfem al bany maria. Deixem temperar un minut i després omplim una mànega pastissera d'un sol ús. Tallem la punta i anem fent tires ràpidament a sobre d'un paper de forn. Deixem refredar.



Un cop estigui sòlid ja podem anar separant-lo del paper.




MUNTATGE:



Agafem el pa de pessic i amb un ganivet anem buidant la part central i arrodonint les cantonades, simulant un niu.



Posem el pa de pessic a sobre una reixeta, amb un plat a sota. Anem tirant el ganaché per sobre, assegurant-nos que quedi tot cobert.



Sense deixar que s'assequi comencem a tirar petits springles de xocolata pels laterals i posem el pals de xocolata, simulant les branques.






NOTES:



- Per al pa de pessic podeu fer el que vosaltres vulgueu però heu de tenir en compte que ha de tenir consistència per aguantar l'ou de pasqua a sobre.



COM FER L'OU DE PASQUA?



Per a fer l'ou he utilitzat la tècnica de figures d'arròs, el que es coneix com Rice Krispies Treat. Va molt bé quan vols fer figures que no pots fer amb fondant per que l'estructura no aguantaria o bé, utilitzaries massa fondant i es fa incomestible.



Doncs vinga, comencem:



INGREDIENTS:



250 gr d'arròs inflat

250 gr de nubes

mantega




MÈTODE 1:



Untem l'olla amb la mantega i deixem el tros dintre. 


Afegim les nubes i més mantega per sobre trossejada (a ull). 



Escalfem fins que les nubes es fonguin, sense deixar mai de remenar.



Quan estiguin foses afegim l'arròs inflat i seguim remenant fins que tot s'integri. Aquest pas és engorrós i pesat i cada cop queda més dificil de remoure.





MÈTODE 2:



Un cop barrejat, ens untem les mans de mantega i comencem a modelar la figura que ens interessi. En aquest cas, jo vaig fer un ou gran i quatre de petits.





Conforme anem modelant la figura, anem apretant ben bé per a que quan es segui, quedi una estructura ben sòlida. Per culpa d'aquest pas, Ferran va dir: - quan va passar de ser un ou  ser un kiwi?




Així que apreteu, però tingueu en compte que s'ha de mantenir la forma.



MÈTODE 3:



Deixem assecar ben bé. Jo vaig deixar tota una nit.



MÈTODE 4:



Ja veureu que com la figura està fet d'arròs inflat té moltes irregularitats de manera que l'haurem de cubrir amb buttercream, ganache...per cobrir aquests imperfeccions. Jo primer ho vaig cobrir amb un excés de buttercream i ho vaig posar a la nevera durant mitja hora.




Un cop el buttercream està dur, trec l'excedent i l'alliso amb una espàtula.




MÈTODE 5:



Cobrir-lo amb fondant. Si voleu màxima perfecció, podeu posar dues capes de fondant (jo ho vag fer).





DECORACIÓ OU:


 TOPOS:


Estireu una planxa de fondant amb el rodet.



Humitegeu amb un pinzell i una mica d'aigua la superfície del fondant. Apliqueu la planxa de l'estampat que vulgueu (jo el vaig comprar aquí) i aneu passant la mà per sobre suaument per a que es vagi enganxant la làmina. Ho podeu fer també amb una allisador.







Deixem reposar el fondant, mínim tres hores a la nevera. Passades aquestes hores retirem a làmina amb compte.



Amb un tallador de diferents medides o formes (això va a gustos), anem tallant.




LLAÇ:



Pas 1:

Tallem quatre trossos de fondant que aniran el funció de la grandaria del llaç que desitgeu. Ja anireu agafant la pràctica.



Un tros ample, un més petit i després els dos que restants que tallem esbiaixats.




Pas 2 (opcional):

Decorem amb forma de costura.




Pas 3:

Agafem el primer tros, posem cola al centre i dobleguem el dos laterals.







Pas 4:

Agafem el segon tros, l'untem amb cola i el posem al mig del dobleg.






Pas 5:

Amb l'esteca simulem els plecs del llaç.




Pas 6:

Apretem del centre per acabar de donar forma al llaç.




MUNTATGE:



En primer lloc posem les tires a sobre de l'ou. Posem cola a l'inici i després pel mig, per on voldrem que s'enganxi.








Finalment posem el llaç a sobre.



CONVERSATION

17 comentarios:

  1. te ha quedado estupendo....
    te dejo mi blog por si te apetece darte una vuelta .....y si te gusta espero que me sigas.
    Blog.....http://misdulcespasiones.blogspot.com.es/

    olivia
    mis dulces pasiones

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Olivia!

      Gracias por visitarme y claro que sí, ahora mismo me paso a verte!

      Besos!

      Elimina
  2. Quina mona més xula i més complerta!!
    quina sort tenir-te com a padrina!
    El pastís que has fet amb l'Alma també una xulada, segur que has aprés i disfrutat un munt!
    ptns! i fins ben aviat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa! Moltes gràcies! M'alegro que t'hagi agradat.

      Amb l'Alma ha estat genial, m'he divertit i he après!!!

      La teu rotllo de pasqua té una pinta genial!!!

      Petonets!

      Elimina
  3. HOLA GUAPA....
    ME HAS COMENTADO QUE ESTABAS COMO SEGUIDORA PERO LA VERDAD ES QUE NO TE VEO...
    TE LO COMENTO PARA QUE LO SEPAS O MIRES QUE ES LO QUE HA PASADO

    BESOS
    OLIVIA
    MIS DUCLES PASIONES

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ok, mira ahora. Lo he vuelto a hacer otra vezz y creo que está. Sino me dices algo,ok?

      Elimina
  4. Hola Neus,
    Quina passada d'ou i quina passada de narrativa. Ets tota una artista.
    Una abraçada.
    Mercè

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Mercè! Ja m'has alegrat el dia!!

      Molts petonets!

      Elimina
  5. Quina feinada!!!! Ets una artista.
    Chus
    http://bonissim.blogspot.com.es/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies chus! M'encanta la mona que has fet al teu blog!!! Ja sóc seguidora!

      Molts petonets guapa!

      Elimina
  6. Quanta raó que tens! Que maco i necessari que és el desequilibri! Normalment sempre es mira de manera negativa, però la veritat és que després de llegir el que has escrit m'he parat a pensar i realment, què en seria de la vida sense ell? Com amb tot, en algun moment o altre hi fa falta, al igual que l'equilibri, però fa falta que hi sigui perquè sinó, potser les coses no tindrien sentit...

    Aquesta mona, per ser la primera que fas, t'ha quedat xulíssima i molt original! Té una pinta boníssima i tot i ser gairebé les dotze de la nit, ara mateix me'n menjaria un trosset... perquè un desequilibri com aquest de tant en tant... va la mar de bé, veritat? ;) hehehe

    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajjaa! Cuánta raó tens Cristina! Un desequilibri com el que dius també estaria de bé!De fet, el cometo quasi cada setmana!

      Moltes gràcies per les teves paraules i m'alegro que t'hagin fet pensar!

      Petonets

      Elimina
  7. Nues por haber superado y con creces los cine seguidores en el blog para ti el "Indalo de Bronce", recogelo en mi blog. Un beso desde endulcemonos!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Neus!!!!!! perdon por mi dislexia!!! ajajajj!!!!!

      Elimina
    2. Jajajajja!Al pricipio no lo entendía! Muchas gracias por el premio guapisima y siento haber tardado tanto!

      Ahora mismito me paso a recogerlos!
      Besitos

      Elimina
  8. Hola quina passada de mona!!!
    M'encnta. Quans ous has utititzat per a fer el pa de pessic? No ho posa.
    M'agrada molt llegir-te i tot el que fas.
    Anna

    ResponElimina
  9. Hola Anna! Moltissimes gràcies per llegir-me i per aquestes paraules tan maques que m'has dedicat. La veritat és que animen força a seguir penjant cosetes!

    PD. Lo dels ous...mil gràcies per avisar-me! Sóc una autèntic desastre! Ja està arreglat!

    Petonets

    ResponElimina

Subir